“Puc dir que he viscut experiències molt dures com a cooperant, a l’Iraq ajudant als desplaçats de la Guerra de Síria, per exemple, però si parlem de crueltat humana, la de Tigre ha estat sens dubte la més terrible i colpidora”. Amb aquestes paraules defineix el Jaume Torrado, director de l’entitat blanenca ‘El bon samarità’, la seva estada de prop d’un mes en aquesta regió d’Etiòpia.

Situada al nord d’un dels països més pobres del món, a la banya d’Àfrica, la regió de Tigre viu una guerra civil sagnant des del novembre del 2020. L’ofensiva militar del Govern federal, encapçalat pel Premi Nobel de la Pau, Abiy Ahmed, contra el Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT), el partit nacionalista dissident que governava el territori, va desencadenar un conflicte extremadament complex i violent en què es barregen elements com l’odi ètnic, les divisions territorials i la participació de tercers, com el Govern d'Eritrea i la regió etíop d’Amhara.

Es calcula que la guerra ha provocat la mort de milers de civils -no hi ha dades oficials- i el desplaçament de prop de dos milions de famílies. Més de 75.000 persones s’han refugiat al Sudan, país limítrof amb la regió de Tigre fugint de la violència perpetrada pels dos bàndols. Les xifres de la fam són igualment alarmants: més de 350.000 persones viuen una situació de fam extrema, el pitjor episodi des del que va afectar Somàlia l'any 2011, i prop del 90% de la població de la zona necessita ajuda humanitària urgent, segons les dades de l’ONU.

Entre abril i maig d’aquest any, en Jaume Torrado va estar al voltant d’un mes a Tigre com a cooperant internacional de l’ONG Samaritan's Purse, una de les poques entitats que ha pogut operar a la zona, en col·laboració amb el Banc Mundial d’Aliments. L’accés de l’ajuda humanitària a Tigre és molt limitada i insegura. De fet, Torrado explica que poc després de marxar d’Etiòpia, es va assabentar de l’assassinat a la zona de tres persones cooperants de Metges Sense Fronteres, entre les que hi havia l’espanyola María Hernández.

Amb Samaritan's Purse, Torrado es va dedicar a repartir aliments als diferents camps de refugiats i a oferir atenció sanitària a unes 400 persones cada dia amb dues unitats mòbils. “Hi havia moltíssima gent malalta, no podíem saber si era per la Covid perquè no teníem manera de fer testos, però la situació era molt greu”, assenyala.

Sobretot tenint en compte que Etiòpia és un país que arrossega un problema crònic de desnutrició molt greu, especialment pel que fa a la població infantil. “Hem vist moltíssimes criatures en situació de desnutrició extrema”, sentencia el cooperant.

Font: Jaume Torrado.

El panorama que es va trobar a la regió va ser desolador. Carreteres destrossades, comunicacions tallades i tota mena de senyals del conflicte militar com tancs, canons i obusos escampats pels carrers. I el més impactant: els testimonis de l’horror de la guerra: “Vam parlar amb molts refugiats dels camps que ens van explicar com havien fet desaparèixer milers de famílies i s’havien produït segrestos i violacions massives a dones i nenes amb una brutalitat extrema”, explica.

Violacions dels drets humans i crims de guerra

Precisament, aquests actes sistemàtics de violència sexual que s’han produït a la regió han motivat un informe recent d’Amnistia Internacional (AI), que ha fet paleses les atrocitats de les forces afins al govern etíop.

“Hem denunciat com membres de les Forces de Defensa Nacionals d’Etiòpia, les Forces de Defensa d’Eritrea, la Policia Especial de la regió d’Amhara i Fano, una milícia amhàrica, han sotmès a dones i nenes de Tigre a violacions, violacions en grup, esclavitud sexual i una sèrie d’atrocitats que poden equivaler a crims de guerra i a possibles crims contra la humanitat”, assegura a Xarxanet l’Ana Gómez, portaveu d’Amnistia Internacional (AI).

La gravetat, violència i sistematització amb què s’estan cometent aquests crims, assenyala, indiquen que s’està utilitzant a dones i nenes de Tigre com a “arma de guerra” per infligir un dany físic i psicològic a les víctimes i destaca el “component ètnic” d’aquests atacs, destinats a fer mal a l’ètnia a què pertanyen.

La portaveu d’AI també posa el focus en les dificultats de l’accés d’ajuda mèdica i humanitària, fet que agreuja la situació de les afectades. “Aquestes dones i nenes estan en una situació d’absolut trauma perquè a moltes d’elles se les ha obligat veure altres violacions o se les ha violat davant dels seus propis fills, és molt urgent que accedeixin a suport mèdic, psicològic i humanitari”, diu Gómez, que remarca que això no és possible perquè moltes instal·lacions mèdiques han quedat destruïdes durant el conflicte o estan lluny d’on es troben aquestes persones.

Foscor informativa: via lliure a la impunitat

Les dificultats de les organitzacions internacionals per accedir a la zona i l’apagada informativa que afecta aquest conflicte, poc present als mitjans de comunicació, on l’Afganistan ocupa ara totes les portades, tampoc és una bona notícia. Gómez explica que, per exemple, AI ara mateix no pot accedir a Tigre i alerta de la perillositat d’aquesta opacitat informativa: “Mentre no es comuniqui el que està passant, més impunitat hi haurà per als perpetradors de violacions dels drets humans”, rebla.

I pel que fa a la reacció internacional? Segons AI, està sent d’una tebiesa difícilment justificable. L’organització ha demanat a l’ONU i a la Unió Africana que s’envïi urgentment a Tigre un equip d’experts, tal com estableix la Resolució 1888 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, i que es desplegui sobre el terreny un representant especial sobre violència sexual en conflictes, atesa la gravetat del que està succeint.

A banda, reclama a la Unió Africana d’augmentar el seu compromís públic i privat sobre el conflicte, entre altres demandes. “La comunitat internacional no pot romandre impassible ni un minut més sobre el que està passant a Etiòpia”, clama Gómez.

En Jaume Torrado va escoltar en primera persona els testimonis de les víctimes d’aquestes atrocitats i reconeix que l’experiència el va afectar psicològicament més que cap altra, tot i la seva dilatada com a cooperant a zones en conflicte. “A Tigre vaig sentir i vaig veure la crueltat de l’ésser humà contra el propi ésser humà, i va ser molt colpidor”, recorda.

Sobre el futur d’Etiòpia, de la regió i del conflicte que dessagna Tigre, el cooperant no és optimista i augura que tot plegat “no tindrà fàcil solució perquè el dany intern és molt greu i la ferida trigarà molt de temps a sanar”. Ara, després d’un alto el foc decretat el juliol pel Govern etíop que va durar poc més d’un mes i que es va trencar per l’aparició d’una cinquantena de cadàvers al riu Setit, a la frontera de Tigre amb el Sudan, la situació de la regió torna a preocupar, especialment la possibilitat que el conflicte s’estengui a altres regions del país.

“Em temo que la situació es perpetuarà durant molt de temps perquè, a banda del dany físic, hi ha un dany moral enorme, la unitat del país i la convivència, que va costar molt d’assolir per les diferències ètniques, ha saltat pels aires i el pitjor, pot desestabilitzar tota la banya d’Àfrica”, conclou Torrados.