La lluita incansable per denunciar les condicions immorals dels camps de refugiades

Actualment, cent tres milions de persones es troben immerses en una situació de desplaçament forçat. D’aquestes, cinquanta-tres milions es troben en desplaçaments interns, dins el seu propi territori, i la resta fugen de les seves llars cap a altres països. Comparteixen la necessitat d’escapar de situacions extremes que impedeixen la seva vida a casa, com són els conflictes bèl·lics, les persecucions, la violència, l’extrema pobresa o les crisis climàtiques. I, ens preguntem, què passa amb aquestes persones?

Els camps de refugiades, siguin formals o siguin zones que encara s'allunyen més de la dignitat, la salubritat i la seguretat, majoritàriament situades a les fronteres entre territoris, són els indrets on, generalment, acaben les rutes migratòries o rutes de fugida. “Aquests milions de persones deixen de tenir drets. Passen a ser xifres, a ser un objecte o un sac d'estudi per a unes acadèmiques. En molts dels camps, les situacions són de vida o mort”, expressa Victòria Planas, cap de l’Àrea d’Acció Humanitària i Emergències del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

‘Siguem refugi’ és la campanya que han dissenyat des del Fons Català per continuar denunciant aquesta problemàtica que colpeja el món des de fa dècades. La iniciativa s’emmarca en el Dia Mundial de les Persones Refugiades, el 20 de juny, però les accions duren tot l’any. “Volem denunciar que aquests cent tres milions de persones viuen situacions inhumanes. Fem incidència en donar a conèixer els camps d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa, per acompanyar a la ciutadania a la realitat d’un procés migratori”, explica Planas.

Un segon objectiu és generar consciència sobre la problemàtica i promoure les accions que els municipis catalans estan desenvolupant des del 2015, l’any on es va produir una gran crisi de persones desplaçades arran de la guerra a Síria que varen intentar refugiar-se a Europa, i va ser un punt d’inflexió en els desplaçaments forçats.

Un pla d’accions que no s’atura

La campanya es va iniciar el 2022, però no s'ha aturat en cap moment i, arran del 20J d’enguany, ha emfatitzat la seva activitat. Es divideix en quatre vessants: per una banda, una campanya informativa de xarxes socials, una exposició fotogràfica sobre deu camps de refugiades, una acció de sensibilització a l’espai públic i una guia de treball per a escoles i instituts.

A ‘Siguem refugi’ s’han sumat vint-i-dos ajuntaments, amb qui es col·labora per desenvolupar les accions. Enguany, la iniciativa s’ha centrat especialment en la situació del Sàhara, que acull un dels campaments més grans del món.

La mostra s’exposa a espais públics del municipi, per interpel·lar la ciutadania, i es presenten experiències de testimonis, fotografies de la vida a deu camps i informació i dades del context i les condicions de vida de cada un com, per exemple, què comporta ser dona i viure en un campament de refugiades, quina és la situació de les menors no acompanyades, l’escolarització als camps… A més, inclouen un codi QR que redirigeix a la web del projecte.

Interpel·lar la ciutadania per continuar creant consciència

A la pàgina web oficial de ‘Siguem refugi’ i a les xarxes socials és on es pot trobar tota la informació: des de les descripcions de vint camps de refugiades, més de trenta entrevistes amb testimonis, vídeos informatius… Gràcies a una anàlisi dels continguts, el Fons Català ha detectat que els campaments que el públic consulta més són Las Raíces, a Tenerife; Shu’fat, a territoris palestins ocupats; El tap del Darién, a Panamà, i Mòria, a Grècia.

“L'acció directa és el que ens costa més. Alguns ajuntaments no s’han atrevit a organitzar-la, perquè hauria d’ocupar part de l’espai públic. Però nosaltres continuarem insistint, perquè creiem que és important”, destaca Victòria Planas. Per exemple, una de les accions de presa de consciència es va dur a terme a Sant Boi de Llobregat. Es va demanar a la ciutadania que portessin sabates velles per formar una gran pila.

A Vilafranca del Penedès es representarà una obra de teatre que tracta l’acollida i el refugi, i a la Garriga ja s’està programant la iniciativa de denúncia que es vol organitzar a l’octubre.

Finalment, el quart vessant és la publicació amb fins educatius que es posa a disposició d’escoles i instituts. En aquesta guia es pot trobar tota la informació que hi ha a la pàgina web, per tal d’incloure-la a classe, generar debats i reflexions i, també, per a totes les alumnes que vulguin dedicar el seu treball de recerca de batxillerat a la crisi de les refugiades. “Té molt bona rebuda, perquè és molt pràctica. Cal apropar informació als alumnes per generar-los un interès a aprendre sobre aquest fet actual”, diu Planas.

Una crisi que empitjora

“La guerra a Ucraïna ens ha demostrat que és possible obrir vies legals i segures. Però, malauradament, els teus orígens compten a l’hora d’exercir el dret a l’asil”, assegura Victòria Planas i afegeix que la crisi de les persones refugiades ha empitjorat, ja que són més de cent milions de persones les que es troben en una situació de desplaçament forçat i, cada vegada, es produeixen més morts, com ha ocorregut amb el naufragi a la costa grega en el qual han perdut la vida una vuitantena de persones.

“Res no ha acabat, al contrari. Estan construint una presó a Lesbos, el que seria un centre de detenció per a totes les refugiades que entren per les Illes Gregues. Això no ho estan inventant ara, a Mèxic també passa, per exemple. S'està incomplint la Llei del Refugi, perquè tots aquests països van signar la Convenció de Ginebra, l'any 1951”, conclou Planas.