La pandèmia ha condicionat la violència institucional viscuda a Catalunya el 2020

El centre Irídia, que treballa a Catalunya per promoure i defensar els drets humans, i sobretot els drets civils i polítics, va atendre l’any 2020 un total de 96 casos de violència institucional al territori a través del seu Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI). Així ho indica a l’’Informe sobre violència institucional 2020’ que l’entitat acaba de publicar i que mostra un canvi de tendència marcat per la pandèmia.

L’informe detalla les vulneracions de drets en context de protesta, espai públic, centres d’internament d'estrangers (CIE) i presons enregistrades pel SAIDAVI, que ofereix assistència jurídica i psicosocial gratuïta a persones que pateixen situacions de violència institucional en el marc del sistema penal català.

En concret, al servei s’atenen les vulneracions de drets comeses o permeses per part d’agents de cossos o forces de seguretat, funcionaris penitenciaris o agents de la seguretat privada, quan aquests actuen per delegació de les funcions de seguretat que són competència de l’Estat.

Del total de casos atesos per aquest servei, un 42,7% d’aquests van tenir lloc a l’espai públic, mentre que un 30% dels casos es va registrar en espais de privació de la llibertat. D’altra banda, els casos de violència produïts en el context de les restriccions per la Covid-19 suposen el 18,7% del total. Si parlem en termes absoluts, dels 96 casos, 16 s’han produït en context de protesta, 41 a l’espai públic, 29 en context de privació de llibertat (15 a presons, 8 a CIEs i 6 a comissaries) i 10 en altres àmbits, sobretot en contextos de desallotjament o en domicilis.
 

La pandèmia ha provocat un canvi de tendència

Respecte a anys anteriors, la xifra de casos atesos pel SAIDAVI ha baixat (l’any 2019 van ser 248 casos i el 2018, 115), quelcom que l’entitat atribueix al context sanitari i a la gestió de la Covid-19. En aquest sentit, Irídia destaca que la pandèmia ha condicionat la seva tasca i també ha provocat un canvi de tendència vers els anys anteriors. Afirmen que la declaració de l’Estat d’Alarma, el 14 de març de 2020, i la gestió policial d’aquesta “han sigut determinants pel que fa a la violència institucional”. 

“En un context en què s’han restringit drets i llibertats i en què s’ha accentuat encara més la vulnerabilitat de les persones i col·lectius més desfavorits, les vulneracions de drets per part dels cossos i forces de seguretat han augmentat tant als espais de privació de llibertat com al carrer, arribant fins i tot a produir-se en domicilis privats”, indiquen a l’informe publicat.

Assenyalen especialment les conseqüències que ha tingut la pandèmia en el cas de les presons i dels CIE: restriccions a les visites de persones properes, organitzacions i col·lectius de drets humans i a les advocades, aïllament com a mesura de quarantena sense cap regulació específica sobre les condicions de la mateixa o la falta de mesures necessàries perquè no hi hagués contagis als diferents centres. 

De fet, tot i que l’any passat el CIE de Barcelona va estar tancat temporalment durant més de sis mesos a causa de la Covid-19, s’han presentat 6 denúncies contra agents de la Policia Nacional encarregats de la custòdia al centre. En canvi, en tot el 2019 es van atendre 4 casos de violència institucional en aquest context.

D’altra banda, la pandèmia també ha provocat que hi hagi hagut un menor nombre de protestes al carrer i, per tant, s’han detectat menys casos de violència institucional en aquests contextos. Tanmateix, Irídia denuncia que les restriccions imposades han comportat un augment de les vulneracions de drets humans a la via pública.

“La gestió policial per fer complir les mesures de confinament ha facilitat un ús desproporcionat de la força per part dels cossos de seguretat, i ha augmentat de forma desmesurada la imposició de sancions administratives (més d’un milió en poc més de tres mesos), retencions o detencions que es podrien considerar arbitràries en moltes ocasions”, asseguren des de l’entitat, que també mostra la seva preocupació per l’impacte psicosocial de la pandèmia sobre la ciutadania.
 

Denuncien l’incompliment del deure d’investigar de l’Estat

El SAIDAVI ha litigat enguany 60 casos, 14 més que al 2019. D’aquests, 33 són en context de protesta, 9 de presons, 8 de CIE, 3 de comissaria, 5 d’espai públic, 1 durant un desallotjament i 1 dins d’un domicili. Irídia destaca que el 37% de les persones representades són racialitzades o migrants.

A l’informe publicat, l’entitat denuncia l’incompliment del deure d’investigar de l’Estat, “entenent com a tal tot el poder judicial, però també tots els nivells de l’administració i el legislatiu”. En aquest sentit, remarquen que en 31 dels litigis, “s’ha observat com el Ministeri Fiscal ha tingut un rol d’oposició a la pràctica d’una investigació exhaustiva i eficaç dels fets denunciats o bé s’ha oposat a la personació de l’acusació popular”. Només en 3 casos han detectat una actuació proactiva.

Pel que fa als cossos i forces de seguretat de l’Estat implicats en els casos que representa Irídia, hi ha un total de 122 agents investigats (42 dels Mossos d’Esquadra, 74 de la Policia Nacional i 6 de la Guàrdia Urbana), 12 funcionaris de presons i 1 membre d’un cos de seguretat privada en l’exercici de funcions de seguretat en l’espai públic. Iridia manifesta la seva preocupació davant el fet que només en 3 casos el propi cos policial ha dut a terme la identificació dels agents responsables.
 

Recomanacions a tots els actors implicats

L’informe d’Irídia també recull bones pràctiques dutes a terme al llarg del 2020 i inclou recomanacions a cadascun dels actors que han de vetllar perquè no es produeixin casos de violència institucional, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. En aquest sentit, demanen a la Generalitat que es doti de pressupost i estructura suficient a l’Oficina de Drets Civils oberta la passada legislatura i que aquesta tingui presència a totes les províncies de Catalunya.

Però també han elaborat recomanacions específiques dirigides al Departament de Justícia, al Govern espanyol, la fiscalia i al Consell General del Poder Judicial, entre d'altres. Pel que fa al Departament d'Interior, l'entitat demana que es revisin els protocols de sanció i de presa de mesures cautelars en situacions de violència institucional per assegurar que, quan existeixin indicis clars d’una mala praxis policial o de la comissió d’un delicte, l’agent no continuï exercint les mateixes tasques i al mateix lloc de treball.