La precarietat i politització dels mitjans de comunicació impacten en la llibertat de premsa a Espanya
Comparteix
Mapa que mostra els països amb més i amb menys llibertat de premsa al món. 
Alfonso Bauluz, president de Reporters Sense Fronteres, amb la periodista Maria Ressa, Premi Nobel de la Pau. 
La "indústria de l'engany" amenaça el periodisme i, per tant, la llibertat de premsa i d'expressió. Font: Unsplash (Llicència CC)
Reporters Sense Fronteres publica la classificació mundial de la llibertat de Premsa 2023 amb grans canvis, sobretot, vinculats a la inestabilitat política, social i tecnològica.
Les condicions en les quals les periodistes treballen arreu del món són adverses en set de cada deu països, mentre que es poden considerar satisfactòries en tres de cada deu. Aquesta és una de les conclusions principals que s'extreu de la classificació mundial de llibertat de premsa 2023 que Reporters Sense Fronteres, entitat sense ànim de lucre que defensa els interessos de periodistes i mitjans de comunicació, ha publicat, per vint-i-unè any, amb motiu del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa.
L'actualització d'aquesta classificació, que any rere any avalua les condicions en les quals s'exerceix el periodisme en cent vuitanta països i territoris, mostra diversos canvis, alguns d'ells radicals, vinculats, sobretot, a la inestabilitat política, social i tecnològica. Quaranta-dos països tenen unes condicions per fer periodisme bones o bastant bones. Noruega continua sent el país on millors condicions presenta per exercir el periodisme, acompanyat al podi per Irlanda, un segon lloc que per primera vegada ocupa un país no nòrdic; Dinamarca se situa en el tercer lloc.
Per la part baixa, Vietnam, la Xina i, per últim, Corea del Nord, són els països que pitjors condicions presenta pels periodistes. Destaca especialment, el deteriorament de la llibertat de premsa a l'Àsia central.
Llibertat de premsa a Espanya
En el cas d'Espanya, des de Reporters Sense Fronteres analitzen que la precarietat i la politització dels mitjans de comunicació, així com el bloqueig de la reforma de la llei mordassa, impacten en la llibertat de premsa. Aquests, doncs, són alguns dels motius que fan que Espanya baixi del lloc trenta-dos, registrat a la classificació de llibertat de premsa 2022, al trenta-sis de l'actual.
Malgrat gaudir d'un clima favorable en el lliure exercici de la professió, exposen des de Reporters Sense Fronteres, les professionals dels mitjans a Espanya continuen patint una "precarietat preocupant i ja cronificada", tal com ja s'assenyalava l'any anterior. Aquest aspecte compromet, seriosament, la llibertat de premsa, tal com ens assenyalava el periodista Alfonso Bauluz, president de Reporters Sense Fronteres a Espanya, a una entrevista recent a Xarxanet.org. "Mitjans febles, periodistes precaris. És una combinació penosa", destaca.
ESPAÑA | La precariedad laboral, el bloqueo de la reforma de la ‘Ley Mordaza’ y la politización de los medios explican el descenso español del puesto 32 al 36
— RSF España (@RSF_ES) May 3, 2023
https://t.co/ocUf2dWWQ7#RSFindex pic.twitter.com/4SbLgY5Qmb
De fet, en el context econòmic, Espanya torna a registrar un pobre resultat, pitjor que el registrat els anys anteriors, i és, de lluny, l'aspecte pitjor puntuat per les expertes. Així mateix, el descens d'Espanya en el rànquing també es deu per l'empitjorament de l'indicador legal i jurídic sobretot, tal com hem dit, pel bloqueig de la derogació dels articles més polèmics i perjudicials per a la llibertat d'informació de la llei mordassa. Alhora, tampoc s'han impulsat reformes per despenalitzar els delictes d'opinió i, al contrari, s'han multiplicat les accions judicials abusives contra mitjans i periodistes.
La desinformació al món digital
Christophe Deloire, secretari general de Reporters Sense Fronteres, destaca algunes de les grans pujades i baixades de la llista, com ara la del Brasil, que puja divuit llocs respecte a l'any passat, especialment a causa de la marxa de Jair Bolsonaro; d'altra banda, el Senegal en baixa trenat-un. "Aquesta inestabilitat és producte d'una recrudescència de l'agressivitat del poder a molts països i de la creixent animadversió cap als periodistes i les periodistes a les xarxes socials", afirma el secretari general de l'entitat.
En aquesta línia, Deloire també assenyala l'augment de la "indústria de l'engany", així com la desinformació que difon, per explicar la volatilitat. Bauluz, president de Reporters Sense Fronteres a Espanya, qui té una llarga trajectòria com a corresponsal de guerra, també assenyala la desinformació com un dels reptes del món del periodisme actual. "L'única manera que tenim de combatre la desinformació és amb educació i una mirada crítica", destaca.
Donant un cop d'ull a la classificació, les expertes destaquen l'augment de les campanyes de desinformació massiva o de propaganda per part dels actors polítics a dos terços dels països avaluats, sigui de manera regular o sistemàtica. "La diferència entre la veritat i la falsedat, el que és real i el que és artificial, els fets i els artefactes es difumina, posant en perill el dret a la informació", alerten des de l'entitat.
Des de Reporters Sense Fronteres també assenyalen l'augment del desenvolupament de la intel·ligència artificial i la lògica arbitrària i la censura de Twitter a la que ha portat Elon Musk. "Això demostra que les plataformes digitals són autèntics sorramolls pel periodisme", manifesten.
Afegeix un nou comentari