Llibertat de premsa a Espanya

​En el cas d'Espanya, des de Reporters Sense Fronteres analitzen que la precarietat i la politització dels mitjans de comunicació, així com el bloqueig de la reforma de la llei mordassa, impacten en la llibertat de premsa. Aquests, doncs, són alguns dels motius que fan que Espanya baixi del lloc trenta-dos, registrat a la classificació de llibertat de premsa 2022, al trenta-sis de l'actual.

Malgrat gaudir d'un clima favorable en el lliure exercici de la professió, exposen des de Reporters Sense Fronteres, les professionals dels mitjans a Espanya continuen patint una "precarietat preocupant i ja cronificada", tal com ja s'assenyalava l'any anterior. Aquest aspecte compromet, seriosament, la llibertat de premsa, tal com ens assenyalava el periodista Alfonso Bauluz, president de Reporters Sense Fronteres a Espanya, a una entrevista recent a Xarxanet.org. "Mitjans febles, periodistes precaris. És una combinació penosa", destaca.

De fet, en el context econòmic, Espanya torna a registrar un pobre resultat, pitjor que el registrat els anys anteriors, i és, de lluny, l'aspecte pitjor puntuat per les expertes. Així mateix, el descens d'Espanya en el rànquing també es deu per l'empitjorament de l'indicador legal i jurídic sobretot, tal com hem dit, pel bloqueig de la derogació dels articles més polèmics i perjudicials per a la llibertat d'informació de la llei mordassa. Alhora, tampoc s'han impulsat reformes per despenalitzar els delictes d'opinió i, al contrari, s'han multiplicat les accions judicials abusives contra mitjans i periodistes.

La desinformació al món digital

Christophe Deloire, secretari general de Reporters Sense Fronteres, destaca algunes de les grans pujades i baixades de la llista, com ara la del Brasil, que puja divuit llocs respecte a l'any passat, especialment a causa de la marxa de Jair Bolsonaro; d'altra banda, el Senegal en baixa trenat-un. "Aquesta inestabilitat és producte d'una recrudescència de l'agressivitat del poder a molts països i de la creixent animadversió cap als periodistes i les periodistes a les xarxes socials", afirma el secretari general de l'entitat.

En aquesta línia, Deloire també assenyala l'augment de la "indústria de l'engany", així com la desinformació que difon, per explicar la volatilitat. Bauluz, president de Reporters Sense Fronteres a Espanya, qui té una llarga trajectòria com a corresponsal de guerra, també assenyala la desinformació com un dels reptes del món del periodisme actual. "L'única manera que tenim de combatre la desinformació és amb educació i una mirada crítica", destaca.

Donant un cop d'ull a la classificació, les expertes destaquen l'augment de les campanyes de desinformació massiva o de propaganda per part dels actors polítics a dos terços dels països avaluats, sigui de manera regular o sistemàtica. "La diferència entre la veritat i la falsedat, el que és real i el que és artificial, els fets i els artefactes es difumina, posant en perill el dret a la informació", alerten des de l'entitat.

Des de Reporters Sense Fronteres també assenyalen l'augment del desenvolupament de la intel·ligència artificial i la lògica arbitrària i la censura de Twitter a la que ha portat Elon Musk. "Això demostra que les plataformes digitals són autèntics sorramolls pel periodisme", manifesten.