La sobirania alimentària, segons el grup Ingenieria sin Fronteras, es podria definir com el dret que tenen els països a marcar les seves pròpies polítiques agràries, de pesca, alimentàries i de conreu. L'objectiu d'aquestes decisions, conseqüentment, ha de ser que les pràctiques siguin adequades i tinguin un impacte positiu en l'àmbit ecològic, social, econòmic i cultural. El concepte es va convertir en un tema de debat internacional gràcies al moviment global Via Campesina i va ser portat a la Cimera Mundial de l'Alimentació l'any 1996, oferint alternatives a les polítiques neoliberals.

Per aquest motiu, el dret a l'alimentació i a produir aliments és una característica que s'inclou dins del concepte de sobirania alimentària, atès que tots els pobles del món tenen el dret a una alimentació sana, nutritiva i saludable.

''Pensar globalment i actuar localment'' és una de les frases més reivindicatives del món ecologista que va aportar René Dubos a principis del segle XX. A nivell local ja hi ha iniciatives que posen de manifest la necessitat de repensar la manera que tenim de produir i consumir. És el cas de Veterinaris Sense Fronteres (VSf) Justícia Alimentària Global, una associació la missió de la qual és promoure un model de desenvolupament rural just que camini cap a la sobirania alimentària. Segons VSF, hi ha cinc punts essencials:

Com s'aconsegueix la sobirania alimentària?

1. Inversió pública en el sistema agrari

Promoure polítiques favorables al dret a l'alimentació i prohibir l'especulació alimentària i l'acaparament de recursos com la terra i l'aigua.

2. Protecció de les llavors

Oposar-se a la mercantilització i a les patents dels béns comuns. L'accés a l'aigua, la terra, els arbres o els boscos no ha d'estar condicionat pels mercats.

3. Canviar la manera de produir aliments

Producció d'aliments locals com a base del sistema alimentari i prioritzar la producció d'aliments per mercats domèstics.

4. Canviar la manera de distribuir els aliments

Assegurar intercanvis en l'àmbit local, que promoguin un preu just pels camperols.

5. Millorar les condicions socials

Lluitar contra l'explotació i la degradació de les condicions socials i laborals. A més, reconèixer i promoure el paper de la dona en la producció d'aliments i dels camperols.

VSF actualment treballa a Catalunya, però també ho fa a països com Bolívia, Uganda, el Congo, Haití, Guatemala i Hondures i a altres comunitats autònomes de l'Estat. Entre les seves campanyes més sonades destaquen Mentira Podrida, 25 Gramos i el programa socioeducatiu Alimentación.