Les turbulentes aigües del Mediterrani i les rutes cap a Canàries han cobrat un preu esquinçador: milers de vides que fugen i es converteixen en poc més que xifres que ningú vol atendre; somnis trencats en la cerca desesperada d'un refugi segur. El crit de totes aquestes persones que migren per pura necessitat s'ha convertit en el ressò d'un sistema global que, acostumat a mirar cap a un altre costat, no deixa d'ignorar els seus drets i desafia la seva supervivència.

El VIII Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani ha presenciat el crit conjunt de la societat civil: un manifest que enfronta les causes profundes d'aquest èxode i desafia la narrativa indiferent de les polítiques migratòries. 'Per un Mediterrani i un sud global on es respecti la vida: pels drets de migració i asil' és una denúncia en forma de declaració que reuneix més de dos centenars d'organitzacions de la societat —lafede.cat, Irídia i la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, entre moltes altres—, preocupades pel que succeeix en la mar i es converteix en una breu nota en un telenotícies.

El manifest reclama solucions en el marc de les negociacions per al Nou Pacte Europeu de Migració i Asil. Es tracta, segons el mateix text, d'un conjunt de propostes legislatives que, "lluny de posar en el centre els drets i la protecció de les persones migrants i refugiades, consensuar una acció coordinada i un repartiment equitatiu de responsabilitats", prioritzen el reforç de les fronteres i "criminalitzen la mobilitat humana". El marc, "un catàleg de perilloses i difuses excepcions legals", segons el manifest, podria constituir una violació dels drets humans.

La ruta del Mediterrani: una travessia mortal

Les estadístiques cruels revelen una història de tragèdia: més d'11.000 vides perdudes entre 2018 i 2022 a la frontera euroafricana (segons Caminando Fronteras), que empitjora particularment en la ruta a Canàries. Les conclusions del manifest deixen clar que la crisi migratòria del 2015 va destapar les falles de les polítiques europees, forçant un enfocament d'externalització —confiant la seguretat a empreses privades i països tercers—, desplaçant responsabilitats a les fronteres llunyanes i establint acords qüestionables amb tercers països.

Les xifres mai menteixen i, tant des de lluny com de prop, fan mal a la vista. De les més de 57.000 persones mortes a tot el món des de 2014 en trajectes migratoris —en dades recollides pel Projecte Migrants Desapareguts de l'Organització Internacional per a les Migracions—, més de 27.000 corresponen a vides que es van perdre al Mediterrani. La reducció a dades, números que no contemplen que el que hi ha darrere són persones, és ara un dels majors riscos que cal afrontar amb un drama enquistat.

Les entitats adherides al manifest mantenen que el Nou Pacte Europeu de Migració i Asil és una estratègia que, lluny d'humanitzar el drama, posa en risc les vides dels migrants i obstaculitza l'accés als seus drets, sumint-los en un laberint burocràtic i excloent-los de la societat. Darrere d'aquesta crisi, segons es recull en el manifest, s'amaguen les cicatrius de l'extractivisme colonial, la voràgine neoliberal i la petjada punyent d'una mescla de conseqüències marcades pel canvi climàtic i els autoritarismes.

Canviar Europa a partir de l'experiència espanyola

El manifest interpel·la les autoritats espanyoles i la Unió Europea per fer un gir radical a la legislació migratòria, enfocant-se en la protecció dels drets humans, el respecte i la solidaritat; i exigeix el cessament de l'externalització de fronteres, la garantia de rescats al Mediterrani i la creació de vies legals i segures per als migrants. La petició de canviar la Política Europea de Veïnatge Sud és imprescindible, perquè "impedeix la migració cap a la Unió Europea a canvi d'inversió estrangera directa o concessió de visats".

"Resulta urgent promoure un canvi de rumb en les polítiques migratòries i d'asil que garanteixin la protecció i el respecte dels drets humans, i no criminalitzin a les persones migrants i refugiades". El manifest recull aquesta necessitat, ressaltant l'oportunitat de fer-lo durant la presidència d'Espanya al Consell de la Unió Europea. L'experiència espanyola en termes d'acolliment, "fruit d'una societat que manté actituds solidàries, malgrat les derives reaccionàries" és la cosa més important a "exportar, complementar i actualitzar" amb abast europeu.

La urgència d'unes mesures que posin a la persona en el centre

El manifest és una exigència que ressona més enllà del VIII Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani; és un avís que desafia la indiferència, exigeix un canvi en el camí i abraça la humanitat en la seva essència més pura, la del respecte i la protecció de la vida. I té voluntat constructiva, ja que inclou una sèrie de punts en els quals s'interpel·la les autoritats perquè promoguin alguns canvis en el marc de les negociacions europees.

'Per un Mediterrani i un sud global on es respecti la vida: pels drets de migració i asil' demana revisar amb urgència l'enfocament de les polítiques migratòries per protegir els drets humans de migrants, sol·licitants d'asil i refugiats. A més, reclama detenir la direcció del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, així com desvincular les polítiques de mobilitat humana d'interessos privats econòmics i del negoci a les fronteres mediterrànies.

Però no és l'única cosa. El manifest és ambiciós en les seves reivindicacions i reclama als representants espanyols que promoguin i assegurin la protecció de les defensores de drets humans, i garanteixin operacions de rescat en la mar Mediterrània mitjançant un mecanisme de desembarcament segur que protegeixi les organitzacions humanitàries. Ampliar les vies legals i segures per a migrants, sol·licitants d'asil i refugiats, i repensar la Política Europea de Veïnatge Sud com un espai de trobada inclusiva i descolonitzadora completen el manifest.