Quatre defensors i defensores dels drets humans d'arreu del món

LaviniaNext
Autor/a: 
Ariadna Roca
Cartell de la X edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans Font: Ciutats Defensores dels Drets Humans
Cartell de la X edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans Font: Ciutats Defensores dels Drets Humans
Victor Ochen, defensor dels drets humans a Uganda. Font: Ciutats Defensores dels Drets Humans
Victor Ochen, defensor dels drets humans a Uganda. Font: Ciutats Defensores dels Drets Humans
Maria Sol Taule, defensora dels drets humans a les Filipines. Font: Ciutats Defensores dels Drets Humans
Maria Sol Taule, defensora dels drets humans a les Filipines. Font: Ciutats Defensores dels Drets Humans

Quatre defensors i defensores dels drets humans d'arreu del món

Autor/a: 
Ariadna Roca
LaviniaNext

Resum: 

Diversos municipis de Catalunya havien de celebrar la desena edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans, on diversos convidats havien d'explicar la seva experiència. Enguany, les xerrades, s'han hagut de suspendre.

La desena edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans s’havia de celebrar del 25 de març al 3 d’abril en diversos municipis catalans. Però la pandèmia de coronavirus ha fet suspendre tota la programació que hi havia prevista, deixant pendent un conjunt de xerrades sobre la tasca que fan els diferents defensors i defensores dels drets arreu del món.

El Victor Ochen, el Dimir Viana, la Karla Avelar i la Maria Sol Taule, eren quatre de les persones convidades a Tarragona, una de les ciutats que hi participen. Tots ells provenen de realitats molt diferents, però en totes es vulnera d’una manera o altra algun dels drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquells que es defineixen com les “condicions instrumentals que li permeten a la persona la seva realització”.

Victor Ochen

El Victor Ochen va néixer a un camp de refugiats interns a Uganda i va créixer vivint en primera persona el conflicte del nord del país, on es van violar molts drets humans. Durant 20 anys, a Uganda, l’Exèrcit de Resistència del Senyor va estar segrestant nens per forçar-los a fer de soldats.

“Podria haver fet servir l'energia per matar i esdevenir un líder rebel, però vaig triar un camí diferent; els joves són un instrument per a la pau i no per a la guerra”, explica en la seva descripció del web de l’Ajuntament de Tarragona.

Actualment és advocat i ha fundat l’’African Youth Initiative Network (AYINET), una ONG que promou la pau i dóna suport a les víctimes de la guerra. També és ambaixador dels Objectius de Desenvolupament Sostenible impulsats per les Nacions Unides. I l’any 2015 va rebre el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en l’africà més jove en aconseguir aquest reconeixement.

Dimir Viana

El Dimir Viana va néixer en una gran favela al Brasil, rodejat de pobresa, degradació social i molta violència quotidiana. Actualment combina el seu do per les arts amb l’activisme. A través dels seus projectes treballa per dignificar la vida dels joves més pobres del seu país.

“És important que els oprimits tinguin colors per pintar, instruments per tocar, paper per escriure poesia, escenaris i carrers per representar i ballar. Això és un dret humà”, defensa en el seu escrit.

Karla Avelar

La Karla és una dona transgènere que va néixer al Salvador a finals dels anys setanta, en una família catòlica i pobre. En la seva infantesa va ser víctima d’abús sexual i va fugir de casa per viure al carrer, on va ser forçada a exercir treballs sexuals.

Després de patir segrestos, tortures i amenaces per part de bandes salvadorenques, va marxar a Suïssa, país que li va donar asil i des d’on treballa per defensar els drets humans.

Avelar va fundar COMCAVIS, una plataforma que defensa al Salvador els drets humans del col·lectiu LGTBiQ+. “En aquell moment no sabíem ni que érem trans ni que érem subjectes de dret, ni res”, recorda.

Maria Sol Taule

Maria Sol Taule és una artista i advocada filipina. De ben jove, quan encara era estudiant, va unir-se a un grup d’advocats que oferien servei gratuït a víctimes d’abús dels drets humans. I l’any 2011 va començar a treballar per a Karapatan, una aliança d'organitzacions socials que promouen i defensen els drets de les persones a les Filipines.

Al seu país s’hi viu una greu situació de vulneració de drets humans i està sent investigat pel Tribunal Penal Internacional. En els últims quatre anys han estat assassinades més de 27 mil persones.

La frase que la defineix és: “En aquesta època de cultura pop, l'art hauria de motivar la gent a lluitar pels seus drets i pel seu benestar. L'art és una eina molt efectiva per exposar i expressar qüestions de manera diferent”.

Afegeix un comentari nou