Laura Lorenzi: "Hi ha una clara evidència que existeix brutalitat policial a les protestes de Colòmbia"

Almenys vint-i-quatre persones mortes i més de vuit-centes ferides són les últimes xifres que deixa la brutalitat policial a Colòmbia. Durant els últims vuit dies la sang ha regnat al carrer en unes protestes contra la reforma tributària proposada pel govern d’Iván Duque. Les manifestacions han estat reprimides per la policia i l’exèrcit, deixant rere seu unes imatges de vergonya que estan donant la volta al món.

La reacció popular, però, no només és deguda a la reforma. El poble colombià ha esclatat en bé de reformes socials per acabar amb la pobresa i desigualtat que pateix el país. Parlem de la situació d’emergència en què es troba Colòmbia amb la presidenta de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i coordinadora de l’International Action Peace (IAP), Laura Lorenzi.

Què està passant a Colòmbia?

Fa una setmana, des del dia 28 d’abril, que hi ha un 'Paro Nacional' (vaga general). Inicialment, es va convocar per protestar contra una reforma tributària proposada pel govern, perquè era una pujada dels impostos bàsics. Això, després de mesos de pandèmia, afectava directament a les classes socials més empobrides del país.

La gent ha decidit sortir al carrer de manera organitzada. Han sortit de manera pacífica per protestar contra aquesta proposta de reforma, però la resposta per part de la policia ha estat absolutament violenta. Fins al moment hi ha més de trenta civils assassinats a mans de la força pública, més de vuit-centes detencions arbitràries, deu víctimes d’agressió sexual per part de la força pública i més de vuitanta desapareguts. Són xifres absolutament alarmants.

L’origen de les protestes va ser la proposta de reforma tributària, que finalment s’ha tirat enrere.

Arran de les protestes, la proposta de reforma tributària s’ha retirat per part del govern, però el mateix president diu que presentarà una nova versió. L’expectativa és que sigui una versió edulcorada, que no comptarà amb el suport dels sectors que ara estan protestant. Al mateix temps, s’ha produït la dimissió del ministre d'Hisenda arran les protestes.

Hi ha ciutats on la protesta s’està donant de manera més intensa, com a les ciutats de Cali i Bogotà on aquesta setmana l’alcaldessa ha autoritzat la intervenció de l’exèrcit per contenir les manifestacions, que en la seva majoria, són manifestacions pacífiques.

En què consistia aquesta reforma?

Es volia apujar l’IVA dels productes bàsics de primera necessitat, el que anomenen la ‘cistella bàsica’. Això afectaria directament als sectors que ja tenen dificultats econòmiques, i més en un país on els nivells de desigualtat són elevadíssims, sumat a l'efecte que ha tingut la pandèmia. Els nivells oficials de pobresa han arribat fins al 42% de la població, per tant, l’augment d’un impost d’aquestes característiques afectaria les classes més empobrides.

Però ara, aquest ja no és l’únic motiu de protesta.

Les mobilitzacions transcendeixen i són la punta de l’iceberg. Les raons de fons són la fatiga i insatisfacció de grans sectors de la societat. Els alts nivells d’atur juvenil, els nivells de pobresa, la desigualtat, etc. i ara s’ha sumat la violència policial com un dels factors de la reivindicació.

Una de les esperances que s’havien generat -fa ja quatre anys- va ser l’acord de Pau entre el govern i les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia). Hi havia expectatives i compromisos per part del govern de realitzar tota una sèrie d’intervencions socials, que potencialment havien de millorar i redistribuir la riquesa del país. Això no ha succeït, i és més, ha estat agreujat per part d’un govern que no ha fet cap esforç, ja no només per implementar els acords de pau, sinó que ho ha obstaculitzat de manera clara i contundent.

[la reforma tributària] Afectava directament als sectors que ja tenen dificultats econòmiques, i més en un país on els nivells de desigualtat són elevadíssims, sumat a l'efecte que ha tingut la pandèmia.

Com ha reaccionat el govern davant les protestes de la població?

Com ha passat durant tot el mandat del president, es tem que no hi hagi una vinculació real dels sectors socials en aquest tipus de negociacions entre els sindicats i gremis, que són els que representen a l’economia real del país.

Una altra resposta ha estat la del ministre de Justícia, que ha dimitit. Però, fins al moment no hi ha hagut cap resposta oficial que vagi més enllà. La resposta evident que es veu cada dia, i, sobretot. cada nit, és la repressió violenta en mans de la força pública. Això diu bastant de quina és la posició fins al moment del president del govern.

Com està vivint la població de Colòmbia les protestes?

Colòmbia és un dels països on els nivells de desigualtat i els nivells de pobresa són extremadament elevats. Hi ha sectors amplis de la societat que ja patien anteriorment, sobretot a les zones rurals, i que ara han patit més a causa de la pandèmia.

Les protestes se centren en sectors concrets de la societat, però a gran nivell geogràfic, des de grans ciutats -com la capital- fins al poble més petit. Hi ha una gran presència dels sectors juvenils que estan posant molta força i molta energia en aquest tipus de protesta. També toquen els sectors de la classe mitjana, perquè és una protesta que involucra a tots els sectors democràtics i progressistes del país.

Quins drets s’estan vulnerant?

S’està vulnerant el dret a la manifestació, a la lliure expressió a manifestar-se, a expressar les opinions polítiques, el dret a la vida, etc. S’estan donant violacions arbitràries. Els periodistes també reben atacs directes; la Fundació per a la Llibertat de Premsa (FLIP) ha alertat de la detenció de trenta-tres periodistes. Fins al moment, hi ha reportats deu víctimes de violació sexual per part de la força pública, això fa que hi hagi una discriminació de gènere afegida.

Les manifestacions que hi ha a les carretes que uneixen ciutats estan paralitzant l’arribada d’aliments, de medicaments -i de les poques vacunen contra la Covid-19 de les que disposa Colòmbia-. Així, també es demana la creació de corredors humanitaris per poder facilitar l’arribada d’aquests béns de primera necessitat.   

S’està vulnerant el dret a la manifestació, a la lliure expressió a manifestar-se, a expressar les opinions polítiques, el dret a la vida.

Quin és el paper de l’exèrcit i de les autoritats policials en aquestes protestes?

Sembla que estan complint les ordres que reben per part del govern. Hi ha uns casos molt esporàdics d’uns policies que s’han unit als manifestants a Cali, però de moment és una minoria. Serà interessant veure com es posicionen aquests sectors durant els pròxims dies.

Hi ha brutalitat policial?

Sí, sense cap dubte. Pels números que estem comentant hi ha una clara evidència que existeix brutalitat policial a les protestes de Colòmbia. S’està fent un ús desmesurat de la força per aturar unes manifestacions pacífiques a un país que es vol definir com a democràtic.

Què demaneu les entitats per ajudar a la població de Colòmbia?

Demanem una acció de suport internacional a nivell polític, és a dir, que els representants de diferents països puguin fer intervencions públiques per instar al govern colombià a garantir el dret a la protesta i aturar la repressió, així com investigar les violacions dels drets.

Per un altre costat, es demana que el govern iniciï un procés de diàleg amb les organitzacions sense recórrer a l’estat de commoció al país. Ja s’està parlant d’implementar l’estat de commoció i seria gravíssim, augmentant encara més la crisi que s’està donant. També hem de donar a conèixer què està passant. Que la gent de tot el món pugui ser conscient de la situació i es pugui generar una opinió pública conscient de la repressió que existeix. Per últim, es demana presència internacional per garantir el dret a la protesta pacífica.

Com està reaccionant la comunitat internacional?

Hi ha reaccions de tota mena. Hi ha països com el Canadà que ja ha tret una resolució a favor dels manifestants i al seu dret a la protesta. La Unió Europea, per la seva part, ha condemnat la repressió del govern amb aquests mètodes tan brutals.

A nivell d’Estat espanyol no hi ha hagut cap declaració pública per part del govern, però esperem algun moviment els pròxims dies. A Catalunya, probablement, en molt pocs dies es farà pública una declaració del Parlament condemnant la repressió i instant al govern a començar un procés de diàleg amb les organitzacions impulsores.

Com es pot ajudar des de Catalunya?

A la societat civil s’estan donant moltes mobilitzacions de suport i de solidaritat amb el que està passant a Colòmbia. Moltes ciutats, com per exemple Barcelona, han fet manifestacions donant suport a la població colombiana.

Seguint una de les demandes que ens fan des de Colòmbia, es pot ajudar amb incidència política, visibilització i participació en les accions de suport que s’estan produint.