Laura Manzi: “Les vulneracions de drets vinculades a la crisi climàtica no apareixen aïllades, estan connectades entre sí”

El Youth Act! és una trobada impulsada pel Servei Civil Internacional (SCI), el Consell de Joventut de Barcelona (CJB), el Col·lectiu Maloka i el Centre de Recerca GRITIM que vol connectar lluites juvenils d’aquí amb les d’altres territoris, posant en diàleg experiències i perspectives sobre conflictes i vulneracions de drets que també tenen vincles amb Catalunya.

En la seva quarta edició, el projecte ha reunit joves de Palestina, Colòmbia, el Sàhara Occidental i Catalunya sota el lema ‘Lluites juvenils, lluites globals’. En parlem amb la Laura Manzi, tècnica de projectes del SCI amb qui fem balanç del congrés que, en aquesta ocasió, ha girat entorn de l’activisme climàtic.

Per situar-nos una mica: què és el Youth Act i què busca posar al centre?
El Youth Act és un projecte coordinat pel Servei Civil Internacional (SCI) i pel Consell de Joventut de Barcelona (CJB) i que, en aquesta quarta edició, també ha comptat amb el col·lectiu Maloka.

Bàsicament, busca connectar lluites entre el jovent d’arreu del món, des de Catalunya amb altres països com han estat, sobretot, Palestina, Colòmbia i el Sàhara Occidental per tal de contribuir en la generació d’una consciència crítica i fer incidència política.

Per què heu escollit aquests territoris?

Treballem amb aquests territoris perquè L’SCI té un recorregut llarg amb Palestina; hi tenim entitats amigues i sòcies, i per a nosaltres és un territori vital. Colòmbia va sorgir de la col·laboració amb el CJB i, per això, aquest any també vam voler comptar amb Maloka, que és un col·lectiu de la diàspora colombiana a Barcelona. I, finalment, el Sàhara Occidental també és una zona prioritària per a nosaltres.

Han passat pocs dies des que va acabar. Amb quins objectius hi arribàveu, i quins aprenentatges us emporteu després d’aquests dies de congrés?

La d’aquest any abordava una temàtica molt concreta: l’activisme climàtic, l’extractivisme i l’espoli dels recursos. Vam començar el fòrum amb la idea de treballar aquestes qüestions de manera específica, amb un pla de treball i sessions de formació i d’intercanvi.

El que ens enduem és que només creant aquest espai d’intercanvi entre joves de Palestina, Colòmbia, el Sàhara i Catalunya ja hi ha moltíssim aprenentatge i experiències. Em quedo amb la idea que hi ha molt coneixement entre elles, i que el valor que es crea és aquesta construcció de coneixement compartit. Nosaltres podem oferir l’espai, el suport logístic i el plantejament i organització del fòrum, però el veritable valor l’aporten les participants amb aquest intercanvi de coneixement i aquesta generació d’aliances.

De fet, l’enxarxament de lluites és un dels objectius. Quina continuïtat se li donarà al que ha sortit d’aquests dies?

Abans del Youth Act hi va haver un procés participatiu a Barcelona amb activistescatalanes: un espai per preparar-nos des de Catalunya per acollir les persones convidades al fòrum i, alhora, anar treballant aquestes temàtiques.

Ara, un cop celebrat el congrés, la idea és poder fer aquests viatges a territori per continuar treballant conjuntament, veure quins projectes podem fer en comú i també quines accions podem impulsar per fer incidència política. És important perquè hi ha rols diferents des del nord global. Entre Colòmbia i Palestina han pogut compartir esforços i lluites similars, i des de Catalunya la voluntat era entendre com podem contribuir des d’aquí: amplificar el missatge i donar suport.

El lema d’enguany era 'lluites juvenils, lluites globals'. En el marc de la justícia social, quines vulneracions de drets vinculades a la crisi climàtica i ecològica van sortir al llarg del congrés?

El que es va confirmar al llarg del congrés és que les vulneracions de drets vinculades a la crisi climàtica i ecològica no acostumen a aparèixer aïllades, sinó que es connecten entre si. Quan no tens garantit el dret a un medi ambient sa, això impacta en cadena en altres drets: l’accés a l’aigua, el dret a la salut, les condicions de vida dignes i molts més. Aquesta interdependència es va veure també en contextos com el de Palestina, on l’activisme juvenil està profundament travessat per la realitat de l’ocupació.

Una altra qüestió que va emergir amb força va ser el dret a l’habitatge. En el cas de Catalunya, alguns projectes activistes assenyalen el turisme com una mena d’indústria extractiva: concentra beneficis en mans d’empreses, consumeix recursos i, alhora, expulsa les veïnes dels seus barris.

S’ha treballat algun manifest que reculli demandes o línies d’acció futures?

Sí que es va parlar de construir una agenda comuna, però ara mateix no tenim cap producte elaborat. Hi ha voluntat, i creiem que les visites al territori ens permetran continuar, recollir material i treballar-hi en els pròxims mesos.