L’autorització de residència serà compatible amb el procediment d’asil

El passat 8 de setembre, la secretària d’Estat de Migracions, Hana Jalloul va fer públic un tuit responent a la reclamació del Defensor del Poble en què es demanava una instrucció que clarifiqués la comptabilitat entre el procediment d’asil i el d’estrangeria.

Fins ara, les persones que sol·licitaven la protecció internacional i, que alhora també complien els requisits per demanar l’autorització de residència del règim general d’estrangeria, havien d’escollir entre els dos procediments.

D’acord amb l’article 123 del Reglament d’Estrangeria, els sol·licitants de protecció internacional podran demanar, per circumstàncies excepcionals, l’autorització de residència temporal, sense perdre l’estatus jurídic que els hi proporciona el procediment d’asil.

Aquesta mesura afecta les persones que estiguin en tràmit de protecció internacional i que esperen la resposta del Ministeri. Necessiten una protecció molt elevada que no satisfà el procediment general d’estrangeria. El procediment d’asil és molt llarg i incert i es caracteritza per un gran nombre de negacions. En canvi, l’autorització de residència és un procediment més senzill i amb molta més certesa.

“Una persona que tenia la necessitat de protecció internacional i d’assegurar la seva situació de residència estava obligada a escollir entre una protecció completa però incerta o una protecció més lleugera però més segura. Era una amenaça pels seus drets”, explica Pedro Sanz, advocat de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR).

Amb la nova interpretació de la Secretaria d’Estat les persones sol·licitants de protecció internacional no hauran d’escollir entre els dos tràmits, com s’exigia fins al moment. “Es tracta d’una molt bona notícia per a totes aquelles persones amb necessitats de protecció internacional que resideixen al nostre país”, celebraven des de CCAR.

La instrucció ja es demanava l’any 2017

El Defensor del Poble reclamava l’octubre de 2017 una explicació sobre aquesta suposada incompatibilitat dels procediments. Era en funció de la província on es tramitessin els papers que l’Oficina d’Estrangeria decidia si ho eren o no. “Ni la normativa d’estrangeria ni la d’asil plantegen en cap moment la incompatibilitat dels procediments. Sempre ha estat una decisió de l’administració”, sentencia Sanz.

A València, on van començar les queixes, no es permetia i el Defensor del Poble va fer una primera recomanació. Aquesta va ser rebutjada per la Secretaria i el 2019 es va mantenir el criteri d’incompatibilitat. Finalment, aquest any, després dels suggeriments de l’organisme junt amb organitzacions defensores del dret a l’asil -com CCAR- i amb el canvi de Secretaria, s’ha rebut una resposta favorable.