Des de la seva aparició, Internet ha modificat molts aspectes de les nostres vides, des de les relacions socials fins a la manera com treballem o com ens informem. S’ha convertit en una eina bàsica, sense la qual es dificulta l’accés a altres drets com per exemple el dret a la llibertat d’expressió i a la participació en els afers públics. En aquest sentit, d’eina bàsica, s’hauria de garantir-ne l’accés universal adequat.

El debat de l’accés i l’ús d’Internet com a Dret Humà traspassa fronteres i ja són forces els països que n’han aprovat legislacions pioneres que obren camí a altres països. Us compartim alguns dels casos més rellevants.

Estònia

Aquest país bàltic es considera el referent i líder mundial en aquest àmbit. Va ser el primer país del món en declarar l’accés a Internet com un dret humà bàsic, l’any 2000. Es garanteix a través d’un servei universal a preu uniforme. El país ha habilitat punts d’accés gratuït a Internet i ha apostat per potenciar les habilitats digitals a les escoles. Com a dada rellevant, el 99% dels serveis de l’Administració són en línia.

França

A França, ni l’Estat ni les operadores poden limitar l’accés a Internet a la ciutadania. Des del 2009, tallar la connectivitat a Internet és una restricció inconstitucional que vulnera el dret a la llibertat d’expressió i comunicació. Es vincula, doncs, directament amb el dret a la llibertat d’expressió i al de participació de la vida democràtica, però no es reconeix el dret a Internet com a Dret Humà.

Finlàndia

Finlàndia va ser el primer país a reconèixer l’accés a Internet a través de banda ampla, com a dret fonamental de la ciutadania. Entenent que aquesta té dret a una connexió “ràpida”, d’un megabyte per segon. Des del 2010, les operadores han de proporcionar una connexió d’alta qualitat a preu raonable a totes les primeres residències. Actualment, el 96% de llars tenen accés a Internet.

Xile

El 2010, Xile va urgir a través d’una llei a les institucions públiques a eliminar els obstacles tecnològics i econòmics per a l’accés a Internet als col·lectius més vulnerables, així com va impedir que els prestadors de serveis distingir i discriminar segons origen, contingut o propietat, consagrant així el principi de neutralitat de la xarxa.

En l’actual redacció de la nova Constitució xilena, s’està valorant incloure el dret a Internet com a Dret Humà.

Brasil

Resultat d’una iniciativa de la societat civil, Brasil va aprovar el 2014 el seu Marc Civil d’Internet que garanteix l’accés igualitari a Internet per a tota la ciutadania, la neutralitat de la xarxa i la privacitat de les comunicacions. Estableix també drets i obligacions per a consumidors i consumidores, operadores i l’Estat.

Costa Rica

Com en el cas de França, Costa Rica va reconèixer el 2010 el dret a Internet com a dret fonamental, vinculant-lo al de participació de la vida democràtica i a la llibertat d’expressió. Un reconeixement que reforça la importància de garantir els drets digitals.

Índia

Seguint les passes de França i Costa Rica, l’Índia va declarar, l’any passat, l’accés a Internet com un dret fonamental. Regulat a la seva constitució, s’emmarca en el dret a la llibertat d’expressió, a la privacitat i a l’educació. D’aquesta manera, l’Estat no pot privar la ciutadania de l’accés a Internet si no és en algun supòsit recollit a la Constitució.