El desembre de 2013 s'originava a Guinea el que seria el brot epidèmic més gran causat pel virus de l'Ebola. Al llarg del 2014 i durant el 2015, es va estendre a Libèria, Sierra Leone, Nigèria i Senegal de manera devastadora i van detectar-se casos puntuals a l'Estat espanyol, Mali, Regne Unit i Estats Units. Durant el llarg període, més de 27.600 persones han patit la malaltia i 11.276 han perdut la vida.

L'emergència humanitària va tenir un fort ressò mediàtic, no per casualitat, en la cúspide en què podia produir-se una expansió del virus al continent europeu, derivada de la repatriació de les persones missioneres i cooperants i el posterior contagi d'una de les infermeres que va atendre'ls a l'Hospital Carlos III de Madrid.

Una vegada acabada l'etapa arriscada per a les fronteres de l'estat, la situació ha desaparegut dels mitjans catalans i espanyols. No obstant això, no ho ha fet dels territoris que han patit principalment l'epidèmia.

Segons l'organització humanitària Metges Sense Fronteres, que va començar a actuar-hi a partir de març de 2014, en les darreres setmanes el nombre de nous casos detectats fluctua al voltant dels 30 per setmana, una xifra que en condicions normals seria considerada una catàstrofe però que, després del desastre humanitari que la precedeix, sembla no tenir rellevància. Com a mínim pels mitjans de comunicació. En el cas de Libèria, va ser declarada lliure d'ebola el passat 9 de maig, després de 42 dies sense noves infeccions. Mlauradament, a finals del passat juliol s'hi tornaven a detectar nous casos. Tot i decebedor, el ressorgiment no va ser una sorpresa, segons la responsable de MSF a Libèria, Carissa Guild.

Segons la presidenta internacional de MSF, Joanne Liu, "primer va ser la indiferència global, després la por global, després la resposta i ara ha arribat la fatiga global; però cal acabar amb l'epidèmia".

En la mateixa línia declara la coordinadora de la missió d'acabar amb l'ebola a Guinea, Anna Halford, qui afirma que malgrat el cansament general de les autoritats, de la població i dels treballadors, "després de més d'un any lluitant contra l'ebola, tothom esta cansat, la gent de Guinea també està cansada de la incertesa i la por; però l'epidèmia no ha acabat i no es pot parar fins arribar a zero".

Com lluitar-hi?

Segons el coordinador de MSF a Sierra Leona, José Hulsenbek,"és essencial que qualsevol cas sospitós sigui seguit en el marc d'una resposta coordinada, acció que inclou una investigació del cas i la identificació i seguiment dels contactes durant 21 dies". Cal, en aquest procés, "sensibilitzar la comunitat perquè no es propagui la malaltia".

La presidenta de l'organització afirma que passar de centenars de casos per setmana a només 30 va requerir molt de temps i enormes i enormes recursos. Tot i així, passar de 30 a zero requereix una feina encara més meticulosa i difícil, afirma.