L'ONU alerta de la crisi alimentària sense precedents i sense final aparent

La relació existent entre la fam i la pobresa és un cercle viciós. Una persona amb pocs recursos és molt probable que no pugui gaudir d'una nutrició adequada, fet que implica l'augment del cansament, la debilitat i una sèrie de malalties que incideixen en la baixa productivitat. Aquesta situació, per tant, no permet aconseguir nous recursos per assolir la correcta alimentació, la compra de medicines per afrontar les malalties o el fet de poder sortir de la situació de pobresa. Així, un augment de la malnutrició fa augmentar la pobresa, i viceversa.

Actualment, les xifres d'inseguretat alimentària al món són alarmants: segons el Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), el món s'enfronta a una crisi alimentària sense precedents. Segons dades del PMA, publicades amb motiu del dia mundial de l'alimentació, el pròxim 16 d'octubre, durant els primers mesos de 2022 el nombre de persones que pateixen fam al món va créixer de 282 a 345 milions.

Aquest augment de la malnutrició no és puntual: és el tercer any consecutiu en el qual el nombre de persones que pateixen fam ha augmentat. "La situació empitjorarà a no ser que hi hagi un esforç coordinat a gran escala per afrontar les causes profundes d'aquesta crisi", assenyala David Beasley, director executiu del programa. "No podem permetre'ns un altre any amb xifres rècord de fam", afegeix.

Causes de la crisi alimentària

A què es deu aquest empitjorament de la inseguretat alimentària al món? Des de l'ONU asseguren que l'agreujament de la crisi alimentària és fruit d'una confluència de crisis causades pel canvi climàtic, els conflictes bèl·lics o les pressions econòmiques. A més, la majoria de vegades, és la població més pobre d'aquests països en vies en desenvolupament la que pateix les conseqüències més fortes d'aquestes crisis.

Si ens centrem en les alteracions climàtiques provocades pel canvi climàtic, hem de recordar que les conseqüències dels fenòmens meteorològics extrems impacten sobretot en la població més vulnerable, quelcom que agreuja la pobresa i la desigualtat, i, de retruc, la desnutrició. La dependència en l'agricultura, la manca de recursos i una relació comercial desigual col·loca a la població dels països més pobres en una situació de gran vulnerabilitat davant un escalfament global provocat pels països rics.

A més, tal com assenyalen des de l'ONU, la freqüència i la intensitat en la qual es produeixen aquests fenòmens no permet a les poblacions recuperar-se. Un exemple és la sequera sense precedents que des de fa anys es produeix a la Banya d'Àfrica, que empeny cada cop a més persones a una alarmant inseguretat alimentària que està impactant sobretot sobre la població somali.

El conflicte a Ucraïna també ha causat un gran impacte en la desnutrició. A banda de l'afectació directa en la població ucraïnesa, el comerç mundial va quedar alterat per la invasió de Rússia a Ucraïna, van augmentar les despeses de transport i els terminis d'entrega, quelcom que va incidir en l'agricultura. Tal com assenyalen des del PMA, les conseqüències de les properes collites repercutiran en tot el món.

Resposta a l'augment de la fam

La situació és molt complicada pel fet que la mateixa capacitat de resposta dels governs està molt limitada. La inflació, la devaluació de la moneda, els problemes d'endeutament, o altres problemes econòmics, conjuntament amb l'amenaça de recessió mundial, col·loca els països més afectats molt lluny de considerar la resolució de la crisi alimentària una prioritat. Així, la resposta, com moltes altres vegades, ve de la tasca d'entitats de cooperació internacional que treballen per erradicar aquesta problemàtica que afecta, sobretot, als infants.

En el cas del PMA de l'ONU, i les entitats sòcies humanitàries, treballen contra la fam en cinc països, Afganistan, Etiòpia, Somàlia, Sudan del Sud i Iemen. Segons expliquen, el PMA amplia enguany els seus objectius d'assistència alimentària per arribar a la xifra de 153 milions de persones. Arribat a l'equador de l'any, asseguren, es va donar assistència a 111,2 milions de persones. Alhora, el programa treballa per estabilitzar i construir sistemes alimentaris nacionals i cadenes de subministrament resistents.

No obstant això, tal com assenyala el director executiu del PMA, el difícil context en el qual vivim exigeix que, per tal de desenvolupar els esforços per socórrer els milions de persones que pateixen fam al món, és necessària "una acció mundial concertada en favor de la pau una acció mundial concertada en favor de la pau, l'estabilitat econòmica i el suport humanitari que garanteixi la seguretat".