El canvi climàtic, la gran amenaça que aguditza la pobresa i la desigualtat

Els fenòmens meteorològics extrems que han tingut lloc darrerament al nord global, com les inundacions a Alemanya, les altes temperatures al Canadà o les pluges torrencials de rècord a Gènova, Itàlia, són la demostració que la crisi climàtica, i les perilloses conseqüències que comporta, és real, té impactes catastròfics i pot afectar tant als països amb més recursos com els que en tenen menys. L'afectació, però, així com la perspectiva de poder afrontar aquests efectes, no és la mateixa: el canvi climàtic afecta més als països considerats més pobres.

La incidència que té un augment de la temperatura a la Terra sobre els països del sud global s'explica per diversos motius: la dependència de l'agricultura de les poblacions més empobrides; la manca de recursos econòmics i infraestructures que facin front a fenòmens meteorològics extrems; una relació comercial desigual amb el nord global que agreuja la situació dels països el sud global; o fins i tot la limitació en el seu creixement econòmic, durant el context de crisi climàtica, que altres països no tenen.

L'aspecte econòmic afecta diferents nivells i ens ajuda a entendre aquesta situació. Segons un estudi de la revista científica PNAS, els canvis de temperatura causats per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle han permès als països més freds, com Noruega o Suècia, augmentar la seva riquesa, mentre que ha frenat el creixement econòmic de països més càlids.

Miquel Vallmitjana, coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció, lamenta aquesta desigualtat i que siguin els països del sud global els que hagin de pagar la crisi climàtica tot i ser els més rics els responsables de gran part de les emissions d'efecte hivernacle. "Són països que s'han anat empobrint lentament per l'intercanvi econòmic comercial desigual, una situació generada pels mateixos centres econòmics mundials, és a dir, els Estats Units, Japó, Europa, etcètera", explica Vallmitjana.

El coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció explica que els països més pobres no només han contribuït poc en les emissions dels gasos d'efecte hivernacle, sinó que una gran part d'aquestes emissions que aquests països emeten es deu a l'exportació de productes cap als països rics. "Nosaltres consumim els productes i el CO2 es comptabilitza al sud global", critica.

Augment de la vulnerabilitat en la població

Sudan del Sud és un dels països més pobres del món, tal com assenyala ACNUR. La violència generada per la guerra ha portat a gran part de la població a deixar casa seva i desplaçar-se a la recerca d'una vida millor. Al país de l'Àfrica oriental, que tot i aconseguir la independència el 2011 encara segueix amb una destacable inestabilitat política, també es produeixen desplaçaments a causa dels efectes del canvi climàtic.

Sara Miró, infermera i amb un màster de cooperació internacional, és coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres a Sudan del Sud, entitat amb la qual col·labora des de fa deu anys. Miró, amb una llarga experiència treballant a Sudan del Sud, ens explica les conseqüències visibles del canvi climàtic al país africà i l'afectació que té en les poblacions més empobrides. En aquest sentit, les mancances de l'administració fa impossible afrontar els efectes del canvi climàtic.

El riu Nil, així com els seus afluents, creuen dos terços del Sudan del Sud, tal com recorda Miró. "És un país fluvial i rural. Totes les poblacions estan acostumades a viure a prop del riu i l'utilitzen per transportar-se", assenyala Miró, que ens posa en context i explica que durant la temporada seca viuen molt a prop del riu, mentre que en temporada de pluja es desplacen una mica més a dalt perquè saben que el riu arribarà.

Les crescudes del riu al Sudan del Sud obliguen a les poblacions a desplaçar-se. Font: Sara Miró - Metges Sense Fronteres

"Darrerament les pluges arriben molt més fortes", manifesta, motiu pel qual aquestes persones, que ja es desplaçaven durant l'època de pluges, han de fer un segon desplaçament. "Amb les inundacions perden el que porten amb ells, els seus animals, les seves coses", lamenta Miró, que explica que, segons el darrer informe de les Nacions Unides, prop de mig milió de persones per les pluges, una situació que augmenta la vulnerabilitat d'un país en el qual la meitat de la seva població està desplaçada a causa de la violència.

Amb les inundacions es creen zones pantanoses que no permeten cultivar a les poblacions, però tampoc els facilita l'accés al riu per transportar-se cap a l'escola o el centre de salut o anar a buscar aigua potable. La situació durant l'època seca no millora. Aquest període, que és el de recol·lecta del que s'ha plantat durant l'època de pluges, cada cop és més llarg. En cas que les inundacions hagin obligat les poblacions a desplaçar-se durant les pluges, a l'època seca no hi haurà suficient aliment a recol·lectar.

L'aigua no només és un problema durant els desplaçaments en el període de pluges. A la temporada de sequera, com menys aigua, més persones han d'utilitzar la mateixa font. "Des de la perspectiva de salut tenim molts problemes de malalties diarreiques durant la temporada seca. Durant les pluges, el problema són els vectors que es crien en les zones pantanoses que fa que les malalties tropicals que hi ha a la zona, com la malària, augmentin moltíssim", explica la coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres a Sudan del Sud.

La relació de les poblacions a Sudan del Sud amb el riu és bàsica. Si es formen terrenys pantanosos per les inundacions els dificulta el transport i l'accés aigua potable. Font: Sara Miró - Metges Sense Fronteres

Cap d'aquestes situacions són fenòmens nous, però, tal com ha viscut Miró, cada cop són més freqüents, extrems i/o es produeixen fora d'època. El cas de la plaga de llagostes és similar. Cada vegada és més contundent, motiu pel qual, afecta encara més als cultius i al dia a dia de les poblacions. En aquest cas, Miró explica que Sudan del Sud té molt poca capacitat per afrontar-la. "Depèn dels mecanismes dels països del voltant per aturar-la, com Somàlia i Etiòpia", assenyala.

Els impactes del canvi climàtic en les zones tropicals

El canvi climàtic provoca una sèrie de conseqüències que fan canviar el funcionament del planeta, però que apunten sobretot sobre les zones més pobres, tal com hem dit. Vallmitjana explica que l'escalfament global pot provocar que les regions tropicals es facin més extenses, és a dir, que augmenti la zona desèrtica en regions on fins ara plovia. "Es generen situacions, sobretot als països del sud global on la regió subtropical és més extensa, on no és possible desenvolupar la vida agrícola", explica.

En aquestes regions també és on la temperatura dels oceans és més càlida. Si l'augment de la temperatura escalfa encara més aquestes aigües, la probabilitat de pluges i huracans amb efectes catastròfics augmenta. Les glaceres també pateixen un desgel alarmant per l'augment de la temperatura que fa que s'assequin rius i es perdi la possibilitat d'accedir a aigua dolça.

Vallmitjana també afegeix els incendis forestals com una de les conseqüències més visibles i perilloses, especialment a les zones subtropicals. "Pensàvem que aquestes zones, conegudes per la pluviselva, boscos que estan humits durant tot l'any, estaven exemptes d'incendis forestals. Però el canvi climàtic pot donar les condicions adequades perquè augmenti el nombre d'incendis forestals en les zones tropicals", explica el coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció.

Responsabilitat dels països més rics

Donada aquesta situació és necessari, per part de tothom, contribuir perquè la temperatura global del planeta no arribi als 1,5 graus, tal com assenyalen els objectius de l'Acord de París, i no augmenti fins als 2 graus, quelcom que suposaria unes conseqüències catastròfiques. Però la responsabilitat més gran dels països rics és innegable, i és feina d'ells no deixar enrere els països més pobres on tenen més dificultats per afrontar els impactes del canvi climàtic i als quals se'ls demana mitigar les emissions quan, fins ara, els hem exigit l'activitat industrial que les generava.

El cert que la vida a països com Sudan del Sud és molt sostenible, però la pressió dels països rics i el deute extern que tenen els han obligat a apostar per altres activitats. "A Sudan del Sud tothom s'aixeca amb el sol i marxa a dormir quan se'n va perquè no hi ha electricitat", explica Miró, que també assenyala que tota l'aigua ve del riu arreplegar-la. És un país que es basa molt en l'agricultura, però que amb la independència, ara fa deu anys, va començar a exportar petroli, una activitat en la qual es basa el 90% de la seva economia.

Miró considera que des de les organitzacions que treballen sobre el terreny dels països amb menys recursos també hi ha una responsabilitat de fer més sostenible la seva activitat. Ho estem fent, a poc a poc, tant Metges Sense Fronteres, com altres organitzacions, intenten fomentar coses sostenibles en països on la legislació al respecte és dèbil, com ara neveres per a vacunes que siguin solars o hospitals que siguin fàcils de mantenir i amb independència elèctrica perquè no depenguin del combustible fòssil.

Tal com assenyala Vallmitjana des d'Ecologistes en Acció, devem fer una crítica, des de la nostra posició, en la responsabilitat que tenim la societat en les desigualtats econòmiques. "Hem de ser conscients que vivim en aquests països rics i que estem suportant un model que ha generat aquesta situació", sentencia.