“El món s’està convertint ràpidament en un polvorí de morts infantils evitables”. Aquesta és l’advertència que ha llençat al món la directora executiva de l’Unicef, Catherine Russell, per resumir les conclusions de l’informe que ha elaborat l’organització en què fa palès el preocupant augment del nombre d’infants que pateixen una situació de desnutrició aguda greu.

L’Unicef destaca l’impacte de les catàstrofes climàtiques, de conflictes com la guerra d’Ucraïna i de la pandèmia de Covid-19 en aquesta xacra que és la desnutrició infantil, un problema que no para de créixer davant l’insuficient finançament internacional i el repunt del cost dels tractaments per pal·liar aquesta situació.

Així, es creu que l’emaciació greu, un fet que provoca el debilitament del sistema immunitari i és la forma més crítica de desnutrició, és la causa directa de la mort d’un de cada cinc infants menors de cinc anys i una de les principals amenaces per a la supervivència infantil.

“Inclús abans que la guerra d’Ucraïna posés a prova la seguretat alimentària a tot el món, els conflictes, les crisis climàtiques i la Covid-19 ja estaven causant estralls en la capacitat de les famílies per alimentar els seus fills”, ha assegurat Russell. Tot plegat ha provocat que, actualment, uns deu milions d’infants dels 13,6 milions de menors de cinc anys que pateixen desnutrició aguda greu al planeta no tinguin accés a un tractament eficaç, com els aliments terapèutics, per mitigar el problema.

L’emaciació greu, agreujada per la guerra d’Ucraïna

Així, l’organització fa esment de diverses circumstàncies que han empitjorat la situació global. Entre aquestes, l’increment dels preus dels aliments bàsics arran dels efectes de la guerra d’Ucraïna, però també per “l’escassetat d’aliments, combustibles i fertilitzants, combinada amb les pressions inflacionistes, que estan causant que els preus augmentin”, exposa l’informe, titulat ‘L'emaciació greu: Una emergència oblidada de la supervivència infantil’.

Respecte al conflicte que ha esclatat al cor d’Europa, l’estudi indica que ha impactat de valent sobre la seguretat alimentària global, especialment en els infants, per això l’Unicef ho considera “una alerta global sobre la infància” i exhorta la comunitat internacional a actuar immediatament per evitar aquesta catàstrofe. A més, assenyala que Rússia i Ucraïna estan entre els principals productors i exportadors agrícoles del món i, arran de la guerra, les línies de subministrament estan bloquejades.

Tanmateix, les dificultats que travessen les economies a conseqüència de la pandèmia i les sequeres persistents que afecten països de la banya d’Àfrica, com Etiòpia i Somàlia, s’apunten com a factors que han contribuït a agreujar el problema.

En aquest context, que ha portat a un augment dels preus de les matèries primeres, les previsions de l’informe alerten d’un repunt del 16% del preu dels aliments terapèutics durant els pròxims sis mesos, fet que pot abocar uns 600.000 infants a no poder accedir-hi.

Aquests aliments terapèutics llestos per usar són una pasta densa, elaborada amb una alta concentració d’energia i micronutrients i envasada en bossetes individuals, que entitats com l’Unicef, el major proveïdor a escala mundial, adquireixen i reparteixen per mirar de pal·liar la desnutrició aguda greu entre la població més vulnerable.

"Per a milions de nens, aquests sobres de pasta terapèutica suposen la diferència entre la vida i la mort. Un augment del preu del 16% pot semblar acceptable en el context dels mercats alimentaris mundials, però al final d'aquesta cadena de subministrament hi ha un nen desesperadament desnodrit, per a qui el que està en joc no és acceptable de cap de les maneres", resa l’informe.

El document subratlla les deficiències pel que fa al nivell d’ajuda per a l’emaciació, que qualifica de “lamentablement baix”, per fer front a aquesta situació, i avisa es pot reduir “dràsticament” en el futur. En aquest sentit, una anàlisi que presenta l’informe xifra l’ajuda mundial destinada a combatre aquest problema específic en el 2,8% del total de l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) del sector sanitari i en el 0,2% del total de l’AOD.

Una problemàtica que s’acarnissa amb el sud d’Àsia

Si ens fixem en la distribució territorial de la desnutrició aguda greu, el sud de l’Àsia s’erigeix en l’“epicentre” del problema, que augmenta exponencialment arreu del planeta. Així, segons el document, a l’Àsia meridional un de cada vint-i-dos infants és víctima d’emaciació, una xifra que multiplica per tres l’abast d’aquesta xacra a l’Àfrica subsahariana. Se cita el cas especialment sagnant de l’Afganistan, on es tem que prop d’1,1 milions d’infants pateixin aquesta condició enguany, gairebé el doble que al 2018.

Al Sahel, les previsions indiquen que l’emaciació greu augmentarà un 26% en comparació amb el 2018. Pel que fa als països de la banya d’Àfrica, afectats per una sequera persistent arran del canvi climàtic, es creu que l’abast de la desnutrició aguda greu pot passar a afectar d’1,7 a dos milions d’infants només durant aquest any.

Altrament, per donar una idea del calat de la tragèdia, l’informe de l’Unicef menciona el cas d’Uganda, un país amb relativa estabilitat, que ha vist com l’emaciació entre els infants s’ha accentuat un 40% o més arran d’aquesta cadena de circumstàncies com la inseguretat alimentària de les llars, l’augment de la pobresa i alteracions relacionades amb l’emergència climàtica.

L’Unicef reclama accions als governs per aturar les morts per desnutrició aguda greu

“Simplement, no hi ha cap raó perquè un infant pateixi emaciació greu, i encara menys quan tenim la capacitat de prevenir-la. Queda molt poc temps per reactivar un esforç mundial de prevenció, detecció i tractament de la malnutrició abans que aquesta situació esdevingui molt pitjor”, sentencia la directora executiva de l’Unicef, Catherine Russell.

Per evitar que la desnutrició extrema continuï guanyant terreny, l’organització formula una sèrie de recomanacions, com que els governs augmentin l’ajuda per combatre l’emaciació almenys un 59% respecte al 2019 a fi i efecte d’assistir els infants que ho necessiten a vint-i-tres països greument afectats per aquesta qüestió. A més, reclama que els executius que incloguin el tractament de l’emaciació en els plans de finançament de la salut i al desenvolupament a llarg termini.

A banda, es demana incloure partides específiques als pressupostos per finançar les intervencions alimentàries terapèutiques amb l’objectiu d’abordar les necessitats més urgents en aquest sentit, alhora que requereix a les donants i entitats de la societat civil que donin prioritat al sosteniment d’un ecosistema de suport per afrontar aquest problema.

“Enguany molts infants greument desnodrits han perdut la lluita per la seva vida. No podem portar-los de tornada ni posar fi a la fam i la desnutrició de la nit al dia, però podem evitar que els infants segueixin morint per desnutrició aguda”, rebla l’informe.