Luz Marina Hache: "La pau és el camí, però ha d'arribar resolent els conflictes socials que tenim"

El Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores de Drets Humans és una iniciativa de la Generalitat, gestionada per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), que ofereix protecció integral a defensores i defensors dels Drets Humans en situació de risc a causa de la seva activitat de defensa dels drets humans per mitjans pacífics. Una de les persones acollida a l'edició 2021 del programa és la Luz Marina Hache, defensora dels Drets Humans a Colòmbia.

Luz Marina Hache va ser líder sindical durant quaranta-cinc anys, primer en un sindicat del sector bancari i després al sindicat de la fiscalia general de la nació, però la seva consciència social es va despertar quan tenia catorze anys. Luz Marina Hache veia les necessitats que a casa seva passaven al mateix temps que els veïns i veïnes, que tenien molts diners i no treballaven, no en passaven. "Això em va fer qüestionar que no havia d'haver-hi preferències", explica.

La defensora de Drets Humans a Colòmbia va participar en la creació del Movimiento de Víctimas de Crímenes Estado (Movice) per a reivindicar a les víctimes de crims comesos per l'estat sigui per la seva acció o omissió. Ella mateixa és víctima de desaparició forçada del seu company, Eduardo Loffsner Torres, el 20 de novembre de 1986, un dia, tal com explica, que per a ella és "inoblidable".

"Em va trucar i vaig sentir que alguna cosa no estava bé per la manera en la qual em va saludar", manifesta Luz Marina Hache, que afegeix que, amb el seu company, van quedar que ell li trucaria dies més tard, quelcom que finalment no va succeir. "És la trucada que encara estic esperant", explica emocionada. "Teníem un lloc a l'aeroport El Dorado on ell m'esperava. Vaig arribar i vaig veure que no hi era. En aquell moment vaig sentir que la terra se m'empassava perquè vaig adonar-me que alguna cosa havia passat", explica.

Luz Marina Hache lamenta que hi hagi un negacionisme que oculta i invisibilitza les víctimes de crims d'estat. "L'estat està obligat a defensar i protegir la vida dels seus ciutadans, i l'estat colombià no ho ha fet, tant per acció directa, com per omissió. Quan parlem d'omissió sentim i responsabilitzem a l'estat colombià d'haver creat els moviments paramilitars, un dels grans cossos armats que han vulnerat els drets humans a Colòmbia", explica.

Les amenaces contra la seva persona van començar per la seva participació a Movice, però també per accions concretes, com la que es va donar l'any 2000, quan va desaparèixer a Valledupar una comissió judicial. "Vaig parlar amb familiars i gent de l'organització sindical per establir el perquè havien desaparegut els companys", explica.

A la seva tornada a Bogotà, va organitzar una marxa per demanar justícia pels funcionaris desapareguts. A causa d'això, dos homes la van amenaçar perquè callès. Vuit dies després va patir un atemptat que va tenir conseüències greus en la seva salut. Amnistia Internacional, juntament amb el Cajar, la comissió de juristes a Colòmbia, van aconseguir treure-la del país per salvar-la.

La defensora dels Drets Humans a Colòmbia està convençuda que la pau és el camí per solucionar la complicada situació de violència i repressió a Colòmbia. "Pensem i estem convençuts que la pau és l'únic camí. Però hi ha d'haver una pau solucionant els conflictes socials que tenim. Si no, la resta és solament el silenciament dels fusells que no estan silenciats", considera.

Agraïda al Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores de Drets Humans, Luz Marina Hache valora la feina que es fa amb el programa, i valora positivament l'oportunitat de rebre assessorament i suport, a més de conèixer altres companyes defensores dels drets humans. "Per a mi això és molt important. Al final, ser colombià, mexicà o filipí, és igual. Tenim les mateixes circumstàncies, la mateixa situació política i econòmica que fa que els nostres països vulnerin els drets humans", considera.