Manquen polítiques per a la reinserció laboral de la població immigrada

Les persones immigrants estan exposades a un risc més alt de discriminació, explotació i abusos en el lloc de treball per les circumstàncies econòmiques i socials en les quals es troben. Sovint, treballen i reben un salari molt per sota del salari mínim, amb jornades excessivament llargues, sense descans setmanal o sense contracte.

És per això que, la Fundació Bayt al-Thaqafa, a través dels seus programes d’itineraris formatius ofereix acompanyament a les persones nouvingudes o que necessiten reincorporar-se al mercat laboral. Aquests programes ajuden a definir les habilitats i potencialitats de cada persona per orientar-la cap a un itinerari laboral i de recerca de feina molt més concret.

“Oferim una sèrie àmplia de cursos prelaborals i laborals que permeten incrementar les capacitats i competitivitat de les persones dins el mercat laboral”, diu David Soler, responsable del programa d'itineraris formatius de la Fundació. Entre aquests cursos hi ha tallers de cerca de feina o com fer un currículum, entre d'altres.

L’entitat també ofereix formacions més específiques com el 'Curs de gestió de comandes i estocs, seguretat al magatzem i carretoner', el 'Curs de Manipulador d’aliments' i, en els propers dies, en començarà un de nou sobre 'Intel·ligència emocional'. “Durant el 2018 han passat més de 400 persones pels diferents tallers i formacions que hem realitzat”, comenta Soler.

Perfils més vulnerables

El mateix responsable explica que els perfils de les persones migrants que sol·liciten ajuda per buscar feina són molts variats. A tall d’exemple, comenta Soler, l’entitat es pot trobar un perfil de persones, procedents majoritàriament del nord d’Àfrica, que són joves tutelats o extutelats per la Generalitat, que es troben en la recerca de la primera feina i que, si no l’aconsegueixen ràpidament, perden fàcilment la seva situació legal al nostre país.

“Per edat i situació socioeconòmica, és un perfil amb poca qualificació acadèmica però amb una llarga vida laboral per endavant. Només pel fet de decidir venir fins aquí i aconseguir-ho, demostra que aquests joves tenen una voluntat imperativa de millorar la seva vida i la del seu nucli familiar”, remarca Soler.

Un altre dels perfils amb situació de vulnerabilitat són dones que arriben soles, majoritàriament llatinoamericanes, amb càrregues familiars al país d’origen o que tenen menors al seu càrrec.  “Aquest perfil té menys pressió racista, ja que per idioma i religió és considerat més proper. Així que normalment regularitza la seva situació i acostuma a iniciar un procediment de reagrupació familiar”, assenyala Soler.

Segons la pròpia entitat, en qualsevol dels perfils, les seves necessitats són moltes i variades i, en  general, passen, no només per la necessària i urgent inserció laboral i una millora formativa, sinó que també, cal un apoderament personal i d’autoconeixement. “Per tot això, cal un acompanyament efectiu i afectiu que es fa especialment necessari en col·lectius que afronten múltiples factors d’exclusió, com gènere, origen o situació administrativa”, afegeix el mateix responsable.

Entre els factors que propicien aquesta vulnerabilitat laboral hi ha: la dependència de la feina pels deutes relacionats amb la migració, la seva situació jurídica, la dependència dels familiars, el desconeixement dels seus drets laborals i de la legislació en matèria de feina i immigració del país d’acollida, entre d’altres.

A tot això, cal afegir els factors que depenen de les polítiques del país, en un context en què Europa esta fent un gir polític cap a la dreta, amb un auge dels discursos xenòfobs. “Espanya es troba a les portes de tres eleccions i tindrà la oportunitat de virar cap a una banda o cap a una altra”, destaca Soler. Afegeix: “Cal remarcar que moltes persones migrades tenen vulnerats els drets polítics i no podran votar i aquelles que votin decidiran quin panorama laboral es plantejarà per al col·lectiu de persones immigrants”.