Manuel Sobejano: "Ser cooperant implica molta gestió emocional"

Quina és la teva experiència com a cooperant?

L'any 2015, després dels terratrèmols que van sacsejar el Nepal, vaig tenir la meva primera experiència com a cooperant. En aquell moment, les meves funcions es van centrar en les tasques de reconstrucció i d'ajuda humanitària. Més tard vaig desenvolupar un projecte de turisme responsable i sostenible, principal font econòmica del país.

A partir d’allà ja no vas parar...

Després de les experiències en aquest país, al Perú, vaig col·laborar amb un projecte de tipus socioeducatiu amb el Centre d'Educació i Desenvolupament Comunitari (CEDEC) a Vila, El Salvador. També vaig conèixer de primera mà la realitat de les persones refugiades al Campament Sahrauí de Tinduf (Algèria) on vaig tenir l’oportunitat de desenvolupar 'El Projecte Lector' i detectar necessitats socioeducatives a l'Escola ‘Walda’ d'Auserd.  

Ara acabes d’aterrar d’Hondures...

Sí. La meva última experiència ha estat a Hondures, durant 7 mesos, fent una coordinació estratègica en un projecte que pretén reduir els índexs de desnutrició en una regió del nord del país.

Tens 26 anys. Com valores la teva professió?

A la meva edat, he recorregut 30 països, he conegut altres cultures que em fan créixer personal i professionalment i em fan entendre els diferents estils de vida que existeixen. Passar tant de temps fora de casa i lluny dels teus, implica un peatge. Per això intento gaudir al màxim de la companyia i de l'entorn.

Com és el teu dia a dia?

Treballar sobre el terreny, a vegades, és rutinari i intento dedicar temps per a mi i per assimilar i gestionar la realitat que visc. També és important cuidar el teu entorn. És important ser conscient que, quan un se’n va, hi ha d’altres persones que estan pendents de la teva situació.

Parlaves més amunt d’assimilar i gestionar la realitat. Dins la teva professió, aquest aspecte és el més important?

Sí perquè per molt que des del teu rol professional treballis l'empatia i ofereixis suport psicosocial, de tant en tant, necessites sortir d'aquesta situació per aclarir-te. Si no acabes cremant-te i, si estàs cremat, lluny d’allò que es coneix com la teva zona de confort, hi pot haver un problema afegit dins la teva organització i a la teva situació personal.

Consideres, doncs, que treballar en l’àmbit de la cooperació suposa un major estrès en comparació amb altres professions? Per què?

Considero que sí. La professió de cooperant implica molta gestió emocional. Quan vas a una experiència sobre el terreny, tot allò que sents i que et passa pel cap és molt intens i el teu entorn no ho ha viscut. Per això és important ser pacient amb tu i amb el teu voltant.

Pel que expliques, aquesta gestió és una tasca que fas tu individualment. Però al marge d’això, les organitzacions tenen en compte aquesta part? Incorporen dins els seus plans, formacions o capacitacions perquè les persones cooperants tinguin eines per poder gestionar l'estrès?

Les organitzacions han de preservar la salut mental dels seus treballadors i treballadores. Però per les experiències que he tingut amb moltes entitats, tot aquest treball l'he hagut de fer a títol personal.

I com ho fas?

Crec que és fonamental conèixer-se bé, saber quines són les teves capacitats i les teves limitacions. Comptar amb una bona xarxa de suports. Comptar amb un "igual" a tu per desfogar-se i que sigui capaç d'entendre't. És molt important tenir els teus moments d'espai i de gestió. I, a títol personal, és important exterioritzar l'experiència, tot allò que sents, i saber tancar etapes amb alguna situació, moment o amb alguna cosa material.

Aquesta part de gestió emocional o de l'estrés, és un dels inconvenients de la teva professió?

Entre d’altres aspectes sí. Crec, també, que s'hauria de visibilitzar més la figura del cooperant. No hem d'anar amb la idea occidental d’arreglar el món sinó de cedir el protagonisme a les entitats locals que són elles les que coneixen el terreny a la perfecció, prioritzar les persones i no els números. I, és clar, és necessari comptar amb una bona protecció universal, tota llei és poca quan intervens en situacions de catàstrofes o conflictes.

En aquest sentit, creus que cal reivindicar que les organitzacions es prenguin seriosament "cuidar" les persones cooperants?

Crec que sempre és fonamental reivindicar una major protecció laboral perquè les situacions en què es treballen no són fàcils. S'hauria de tenir una major cura de la salut mental de les persones treballadores. I, sobretot, no perdre el costat més humà, no oblidar-nos dels nostres principis i de tot allò a què ens devem i treballar coordinadament amb altres projectes o entitats. Tot i que la nostra realitat sigui una altra, la nostra visió ha de ser entre iguals.