Vosaltres feu cooperació internacional en l'àmbit de l'educació al Senegal.
Exacte, treballem en cooperació al barri de Sam Sam, un barri marginal de Dakar, i més al sud a la regió de Casamance, a la ciutat de Ziguinchor (al barri de Colobane). Tenim un projecte a cada lloc, i ambdós van dirigits a la infantesa. D'una banda, al barri de Sam Sam col·laborem amb una escola, l'École Kalasans, amb capacitat per 350 nens exclosos del sistema escolar públic. Al Senegal, si els nens ja han complert vuit anys, ja no tenen dret a entrar a l'escola pública. En aquesta escola que tenim, no obstant això, no hi ha límits per edat. A Ziguinchor, per la seva banda, tenim un orfenat.

Quin tipus de formació oferiu?
Els infants amb els quals treballem tenen tota la formació condensada en quatre anys perquè puguin entrar a l'ensenyament públic si passen els exàmens. Els nostres projectes es centren en què els nens tinguin una formació reglada i continuada, ja que considerem que la formació és la base de desenvolupament del país. La formació en aquest sentit es fa en wòlof, l'idioma del país.

Teniu una xarxa de finançament amb l'escola?
Tenim un tipus de col·laboració on oferim beques d'estudi que van dirigides no només a les famílies, sinó al manteniment de l'escola. Sense aquestes beques l'escola no podria existir perquè es finança l'assegurança dels mestres, els desperfectes de l'escola per inundacions, materials dels nens i nenes, etc.

Com és la situació de Senegal pel que fa a l'educació?
Et podria parlar només de l'experiència que hem tingut nosaltres. Veiem que els pares no són conscients de la importància que els seus fills vagin a l'escola quan encara són petits. En alguns casos, quan hi ha oportunitats perquè els fills treballin, prefereixen que agafin la via laboral a seguir pel camí de la formació. També ens sorprèn la quantitat de nens que encara estan al carrer amb escoles inundades que no tenen la infraestructura per poder oferir classes amb menys de 80 alumnes per aula.

Actueu amb aquests infants que estan al carrer?
A l'estiu financem unes colònies als nens que no estan escolaritzats. Veiem com amb aquestes colònies alguns aprenen a socialitzar i a comprendre altres maneres de conviure més enllà de la vida al carrer.

I quins coneixements s'adquireixen?
Nosaltres no intervenim en el tipus de coneixement, els professors a l'escola de Sam Sam són senegalesos i tota la formació funciona segons la línia del Ministeri d'Educació. En el cas dels infants de l'orfenat, assisteixen a escoles privades perquè es va apostar des del projecte ja que vèiem una millor qualitat de l'educació. Però també és una formació reglada pel sistema d'educació del Senegal. Intervenir no seria ètic segons el nostre criteri.

Quina és la vostra missió?
La nostra missió és potenciar el desenvolupament de la persona sempre amb una orientació cap al compromís personal, a través de projectes de formació tècnica i d'educació. La línia seria buscar l'empoderament de la persona.

Per què Senegal?
Perquè hi havia un contacte amb l'escola PIA, que són els responsables dels projectes al barri de Sam Sam. Aquesta connexió i confiança que tenia el patronat va fer que decidíssim treballar amb ells. El que fem al barri és col·laboració amb els escolapis, tot i que l'orfenat és un projecte nostre. No obstant això, nosaltres no depenem dels escolapis, som independents i no tenim res a veure amb l'orde religiós. El nostre compromís amb els escolapis és la col·laboració segons la planificació annual de Babel i amb les limitacions que puguem tenir, marcar les nostres pròpies línies d'actuació de manera independent. Des del 2004 estem funcionant així i cadascú respecta els espais d'actuació de l'altre.

Teniu pensat arribar a altres barris de Senegal o fins i tot a altres països?
A altres països no. Tot i que la relació amb l'escola és molt bona, és complicat gestionar tota la burocràcia. Començar de nou aquest projecte a altres països seria posar en marxa de nou tot aquest rodatge. En un principi ampliar projectes a altres barris tampoc entra dins del nostre plantejament de futur, però si aconseguim finançament i la demanda és clara i segura, per què no? Ara mateix, però, al barri de Sam Sam encara hi ha molta feina per fer a causa de les inundacions en èpoques de pluja. Tot això fa que el barri queda estancat, amb les seves conseqüències: malalties, contaminació, etc...

Com és el dia a dia amb els infants amb els que treballeu?
Per l'experiència de quan he estat allà és igual que amb els nens d'aquí. Tenim un vídeo d'un dia d'una nena anant a l'escola i és molt interessant perquè surt des que s'aixeca, esmorza, es dutxa, fins que arriba a l'escola. Les estructures no són les mateixes, però fan el mateix. Sam Sam és un barri marginal, llavors els nens quan juguen, per exemple, no tenen pilota. Els nens juguen al carrer i un dia vam veure que tenien una orquestra muntada amb bidons i cassoles fent música i ballant. Això és genial, perquè no tenen joguines però juguen igual o més que els nens d'aquí.

Per què vau triar el nom Babel Punto de Encuentro?
La torre de Babel representa confusió. Punto de Encuentro és el nom que intenta, des del nostre petit gra de sorra, fer que les persones tirin endavant. Si els infants als quals ajudem guanyen les aptituds i les habilitats per empoderar-se i tenir una vida digna, ja haurà valgut la pena la feina que s'ha fet. Des de Babel no ens marquem un número de nens que hagin d'anar per força a la Universitat. Hi ha altres vies igualment legítimes per tenir vides dignes i per poder donar als seus fills les mateixes oportunitats.

I teniu plans d'acollida a Catalunya?
Tenim el projecte Puentes per ajudar les persones perquè se sentin acollits, tenir un acompnyament per trobar feina i que puguin ser protagonistes de les seves vides. Hi ha hagut casos de persones del barri de Sam Sam que han emigrat a Catalunya però de manera independent. Alguns s'han acostat per ser voluntaris, però el projecte Puentes està pensat no només per immigrants de Sam Sam, sinó de tot el món.