Mariana Araujo: "L'estructura sanitària dels CIE és un desastre"

Set mesos després que els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) tanquessin pel perill que suposava tenir persones internes sense les mesures sanitàries adequades, han tornat a obrir en un moment en el qual la situació de pandèmia està lluny d'estabilitzar-se. I ho ha demostrat el positiu que ha donat un dels interns al CIE de la Zona Franca en els darrers dies.

Tanquem els CIE és una de les entitats que treballa, arreu de l'Estat espanyol, per tractar de tancar aquests centres, mentre vetlla pels drets dels interns. Parlem amb Mariana Araujo i Nati, ambdues membres de l'entitat, sobre la reobertura dels CIE, les vulneracions que es produeixen, la llei d'estrangeria i l'auge de l'extrema dreta.

​En les darreres setmanes esteu tenint molta feina amb la reactivació dels CIE. Com heu rebut la notícia?

Nati: Com una galleda d'aigua freda. Sabíem que s'anaven a reobrir, des del dia 23 de setembre que ja teníem la notícia. Però dimarts dia 6 d'octubre ens vam despertar amb què la nit del dilluns hi havia vuitanta persones al CIE de la Zona Franca, així de cop. Fa uns dies també hi va haver una macro batuda al Raval disfressada d'operació anti droga, i es van emportar cinquanta-una persones retingudes. És bastant dur, perquè és una infracció administrativa. És com si tens una multa de trànsit i et fiquen pres.

Mariana: Des d'una mirada jurídica, em sembla absurd i il·legal que una persona, per tenir una falla administrativa, que per exemple és no tenir els papers en regla, la poden ficar a una presó. En teoria el CIE no és una presó, però segueix els mateixos patrons, i són fins i tot pitjor. És una barbaritat. Quan entens com va, hi ha una cosa molt clara, que és el funcionament racista que impera als CIE.

El racisme està molt present.

N: El racisme del qual parla la Mariana és estructural, són les exigències que posen per tenir la documentació en regla, haver de comprar una cita per anar a estrangeria amb uns diners que no tens, etc. Jo ho he pogut comprovar, em va detenir al crit de "anem a caçar la negra". El que per a altra gent suposa una estirada d'orelles, a mi em va suposar dos processos, un penal un altre d'estrangeria.

M: El risc que suposa no tenir papers és que et fiquin en un CIE i et deportin. Va sortir un estudi d'Iridia i Novact, amb un noi que el van deportar al país origen del seu pare, ell és d'aquí. El risc que comporta que et fiquin en un CIE és aquest, és part d'una maquinària d'estrangeria, està molt més estructurat que només un centre d'internament.

Quines vulneracions es produeixen als CIE?

N: Hi ha vulneracions dels drets humans, que es cometen cada dia, des de no posar un traductor oficial en les visites als advocats, quelcom que vulnera la confidencialitat, a no informar que tenen dret a demanar asil, el tema dels menjars per a persones musulmanes, etc.

N: On hi ha mòduls de dones, les dones són les que han de fer la neteja, quan hi ha una empresa de neteja al modeuls dels homes; no se'ls dóna més d'una roba interior tot i que poden estar fins a seixanta dies allà, quan cal tenir en compte que una dona menstrua, una sola roba interior no és suficient. Són moltes coses que a una presó no passa. A les presons hi ha organismes que monitoren, que controlen que no es vulnerin els drets humans. En el CIE aquests organismes no existeixen.

Alguns estudis assenyalen que fins i tot poden haver-hi persones menors d'edat.

N: Hi ha molts menors que són detinguts, i són declarats majors d'edat mitjançant unes proves que són tremendament inhumanes, com per exemple mirar-los les dents com si fossin cavalls, o mesurar-los els genitals. Que una persona adulta toqui els genitals d'un nen a mi em sembla una de les vulneracions de drets de la infància, que està recollida en la carta de l'ONU. Llavors se'ls declara majors d'edat encara que tinguin documentació dels seus països d'origen assegurant que són menors.

Quin és el panorama ara mateix?

N: L'últim CIE es va tancar al maig, però després de molta lluita. Que se sàpiga ara mateix hi ha quaranta-sis interns a Aluche, Madrid. Després, hi ha un nombre indeterminat d'algerians a Múrcia, entre 28 i 35. A Madrid i a Múrcia han començat les vagues de fam. A Barcelona hi havia vuitanta persones. No sé si tots els que van ser detinguts a la macro batuda van acabar al CIE. No poden rebre visites de cap organisme per l'epidèmia i així es fa difícil conèixer quantes persones hi ha. A Barcelona s'ha reobert amb una ala per a dones.

M: El més fort fins ara és que, si abans ja existia absoluta foscor en les visites, en el que passava allí, ja que només se sap el que es denuncia, però la gent té por de denunciar, doncs ara és pitjor i s'impossibiliten les visites. No sabem si serà possible visitar ni en quines condicions es podran fer. El mateix a Madrid. La resposta del govern va ser fer PCR, però ja sabem que la PCR pot sortir negativa avui i positiva demà. I si hi ha algun positiu? L'estructura sanitària dels CIE és un desastre.

Totes les entitats destaquen les poques garanties sanitàries als CIE.

N: Perquè et facis una idea. Fa quasi nou anys que Samba Martine, una companya subsahariana al CIE d'Aluche, va morir per una malaltia fàcilment tractable després de demanar el metge durant cinc dies. Quan van veure que havia perdut el coneixement, se la van emportar i ja no hi havia res a fer amb ella. Era una malaltia fàcil de tractar amb antibiòtics, que la seguretat social te'ls donen de manera gratuïta. És perquè et facis una idea de per què fem tant recalcament en les qüestions sociosanitàries dins dels CIE.

A l'informe d'Iridia i Novact destacaven que hi ha una gran manca de transparència en les dades sobre deportacions. És igual en el cas dels CIE?

N: És pitjor. Fa uns anys que va morir al CIE de Barcelona un noi de vint-i-dos anys, Idrissa Diallo. La seva mort encara no s'ha aclarit. Fa un any que va aparèixer penjat en una cel·la d'aïllament del CIE de València Marouane, dies abans de complir vint-i-quatre anys, i després de denunciar una pallissa. Tampoc se sap res, i així va. Si no denuncies dolent, si denúncies pitjor.

N: Les associacions com Tanquem els CIE a Catalunya o en l'àmbit estatal ho tenen moltíssim més complicat per aconseguir un mínim d'informació. De fet, Idrissa Diallo, durant molts anys va estar en una tomba sense nom i va costar moltíssim recuperar les seves restes per a portar-los a Guinea-Conakri.

I amb la pandèmia aquesta manca de transparència s'accentua.

M: No els podem visitar perquè podem ser positius, però de moment ja han tancat vuitanta persones sense tenir garantides les condicions de salut habitual. La veritat és que, quant a risc de salut, estem al mateix moment que al març, però ara ja s'han cansat i l'han tornat a reobrir. Amb les fronteres tancades, la preocupació governamental de tenir un control o un centre d'internament és menor.

M: Ara que es torna a una certa normalitat, és l'excusa perfecta. Es passen dies en el Raval fent batudes i arrestant a gent que viu aquí des de fa cinc o sis anys i no ha pogut tenir els papers en regla. Aquesta és la denúncia que és més imperativa fer-la, perquè la persona cau en una la irregularitat. Les lleis espanyoles que depenen de les europees, obliguen a fer reforços per tenir tot en regla almenys tres anys abans de poder regularitzar-se.

Es troben amb moltes dificultats per fer-ho.

Parlem de tres anys en el que s'han de complir tots els requisits de manera perfecta, estar empadronat fa tres anys, per exemple. El padró a Barcelona sense domicili és molt difícil fer-ho. Veus el moment en què impossibiliten el padró, el que dificulta tenir la targeta sanitària. Després cal un curs de català. Estem obligant a més i més persones que es quedin de manera irregular, i això també és una raó mes per poder emplenar un lloc com el CIE. És tot molt polític.

Quin és l'argument del govern espanyol per mantenir els CIE oberts?

M. El control migratori. S'ha de tenir clar que tant el CIE com la llei d'estrangeria, surten d'un mateix govern, que és el que tenim avui, que és el PSOE. És el mateix PSOE que el 1985 sancionava la llei d'estrangeria, i que ara autoritza l'existència dels CIE. En aquell moment arribava la primera pastera, i per una excusa barata i política de control migratori, es va crear aquesta política. Però va una mica més enllà d'això.

N: Després va haver-hi dos enduriments de les lleis, un va ser el 1995 i l'altre just després de la regularització massiva que va començar el govern de Zapatero. És amb aquest enduriment quan s'aproven les deportacions en calent.

Les deportacions en calent és una de les moltes vulneracions que es produeixen a les fronteres.

N: Moltes persones són retornades avui dia amb els controls de Frontex, que és l'empresa que controla les fronteres europees, que són mercenaris. S'estan separant a nenes de les seves mares res més trepitjar les platgest. Res més arribar, a les dones, se les sotmet a durs interrogatoris sobre el tràfic de persones per al treball sexual, quan el 80% del tràfic no és per a la prostitució sinó per a una altra mena de treball.

N: Ni tan sols els donen menjar o beguda calenta després d'estar dies a la mar, quan ja les estan fent els interrogatoris. Aquestes lleis i controls, tenen arrels molt més profundes a Europa. Ve de la colonització, de la creença de tenir dret sobre la vida d'altres humans que consideren inferiors i creure que poden decidir si, d'una banda, són o no són aptes per ser membres productius de la societat, i d'altra banda, mantenir l'estat del benestar amb el treball en el camp, el treball domèstic, la cura dels grans, dels nens, venda ambulant, treball sexual, etc.

Com de positiu és que fa uns dies Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona, demanés que no s'obrissin els CIE?

M: Està molt bé que Ada Colau surti i digui que no reobrin els CIE, però l'acuso 100% de deixar la seguretat en mans de Batlle, que és qui autoritza les batudes. El 2019 ha estat un any de persecució ferotge als manters.

N: Haig de dir que ella es posa en contra dels CIE perquè la decisió final no és seva. Li va molt bé dir que està en contra dels CIE però, insisteixo, la decisió no és seva. Però aquí, alhora, el mediterrani continua havent un comptador de morts, que em resulta esfereïdor.

La població en general rep aquesta informació de manera correcta? Hi ha consciència?

N: N,o perquè aquesta informació surt en els mitjans de desinformació, que són esbiaixats i partidistes, en general, uns per un partit i altres per uns altres. S'està veient un repunt del racisme, xenofòbia i aporofòbia. L'extrema dreta està acampant a plaer. L'altre dia seixanta adults van anar a atacar a un centre de menors a Sant Andreu del Palomar, amb pistoles elèctriques, que són il·legals. Es van presentar al centre per pegar als nens, uns nens que tenen setze anys de mitjana.

M: Per aquest motiu, per exemple, veig positiu que Ada Colau s'expressi en contra dels CIE, perquè aquelles persones que no estan ficades en l'activisme, puguin llegir això. Però sabem que el 2016 l'Ajuntament podria haver aturat la reobertura del CIE de Barcelona. És urgent que les institucions catalanes, en general, no col·laborin amb la mecànica deportadora de l'Estat, les identificacions,  les batudes, etc.

Estem veient massa situacions darrerament de criminalització dels menors migrants no acompanyat, relacionat amb l'auge de l'extrema dreta.

N: Se'ls criminalitza amb molta lleugeresa. Estan atrapats en una roda sense fi, arriben aquí pensant que tindran una vida millor, i no la tenen. Estan internats en centres i en complir la majoria d'edat són expulsats. Se'ls és molt complicat aconseguir la documentació que necessiten. Quin futur els espera a aquests nois?

N: Realment ens hem tornat tan insensibles que no pensem que aquests nois, que són nens, han de menjar, tenen una mare que està preocupada per ells, i molts ni s'atreveixen a trucar a casa seva perquè els seus pares es pensin que aquí estan portant una bona vida, i estan estudiant. Alguna cosa estem fent molt malament totes perquè aquí els nens deixin de ser tractats com a nens i se'ls tracti com a adults.

Heu parlat que les lleis són racistes i xenòfobes. Una de les vostres exigències és l'eliminació de la Llei d'Estrangeria. Per què?

M: És una llei totalment racista, que no serveix per a res més que per a qualificar persones com a ciutadans de dret o de no dret. Hi ha persones que no tenen ni el dret a tenir drets. Hi ha una profunda estigmatització de la comunitat migrant, que no pot treballar ni accedir a la salut. És un veritable apartheid jurídic-administratiu. És a través de la llei d'estrangeria que està justificat i autoritzat l'existència del CIE.

Això passa a l'Estat espanyol, però la situació no és millor en altres parts del món.

N: Hi ha una cosa que em fa perdre la son. Les condicions dels refugiats sirians a Grècia són tremendismes, el camp de refugiats de Lesbos es va incendiar fins als fonaments. I el que s'ha fet és convertir-ho en un camp de detenció que no pas un camp de refugiats. A banda que s'estan posant a persones en balses i se les deixa al mar. Nosaltres tractem el més immediat, que és Espanya, però aquestes directrius són en l'àmbit europeu i a cada país pitjor. La Itàlia de Salvini, la França de Macron, i d'Erdogan prefereixo ni parlar.

N: Això és el que manté l'estat de benestar, el que a Europa sent aquesta potència mundial, econòmica i tecnològica. I molt ràpid s'han oblidat que fins fa cinquanta anys Europa continuava tenint colònies en alguns països d'Àfrica, en el sud-est asiàtic, i que ràpid s'obliden d'això.

Fa unes setmanes es va rebutjar al Congrés dels diputats la proposta de regularització. Què en penseu d'aquest no?

N: És un projecte de justícia social, no és caritat. És el pagament d'un deute de fa cinc-cents vint anys. Migrar no és un delicte, delicte és permetre que la gent s'ofegui mentre mirem cap a un altre costat.

M: Sempre hem donat tot el suport a Regularització Ja. El que es va proposar va ser una modificació de llei. Sabíem en el territori on ens ficàvem, però els hem ensenyat que sí que es podia fer. És una llàstima que un govern tan progressista hagi votat en contra d'una oportunitat de posar al mateix nivell totes les persones. Ja és hora d'un canvi en tot el que és la política europea quant a la migració.