Des de quan funciona la vostra entitat?

Fa 20 anys que funcionem. A l’agost de 1999 vam trobar aquest local de la Plaça del Raspall, vam demanar els permisos i vam obrir el febrer de 2001.

Amb quin objectiu vau crear l’associació?

Ho vam fer amb un grup de sis amigues amb la voluntat d’ajudar la gent que dormia al carrer. Volíem fer un centre on la gent sense llar pogués dormir i no hagués d’estar als caixers, que cada vegada n’hi ha menys. Però això no ho vam aconseguir perquè no ens van donar els permisos.

En aquella època vau detectar que hi havia moltes persones dormint al carrer?

Sempre n'hi ha hagut. Teníem aquest desig d’ajudar les persones que no tenien cap lloc on dormir. L’associació es diu Yaya Luisa per la meva mare. Ella era una persona molt compromesa i anava per les barraques a ajudar la gent… Si estigués viva estic segura que estaria aquí al centre.

I què oferiu al centre?

Cada dimarts i dijous donem esmorzars i la possibilitat que la gent es pugui dutxar i canviar de roba. Donem suport humà i assistència bàsica. Abans, també ajudàvem amb diners perquè la gent pogués tirar endavant amb el lloguer o perquè fes algún viatge. Ajudàvem aquestes persones quan s’havien retardat en el pagament d'alguna factura o necessitaven dormir una nit en alguna habitació. Donàvem aquest tipus d’assistència perquè hi ha molta gent que no la té.

Com ha evolucionat el tema del sensellarisme?

El problema no és menjar. El problema és dormir. No hi ha suficients places. Hi ha una xarxa d’entitats que ens dediquem al mateix i no arribem a tot. Els serveis municipals i albergs de Barcelona tampoc cobreixen la totalitat d'aquesta necessitat. El nostre perfil d’usuari necessita un llit, un centre on dormir.

Quin perfil de gent us ve?

Bàsicament persones que dormen al carrer. La majoria són de procedència llatinoamericana, africana, de països de l’est, algunes persones també són d’aquí…

Ara ja no doneu ajudes per lloguer o habitacions?

No, ara ja no podem fer-ho. El lloguer del local ens costa 650 euros, a més de l’aigua, la llum, el gas… No podem asumir aquests costos i, aquest any, si no millorem amb el tema del finançament haurem de tancar. Si ens arriba ajuda del cel, seguirem.

No rebeu subvencions?

Molt poca quantitat. Del districte de Gràcia uns 1.000 euros anuals, de l’Ajuntament de Barcelona uns 4.300, 'La Caixa' també ens dóna uns 4.800 euros i, fins fa 2 anys, la Generalitat ens donava uns 2.000 euros. A vegades rebem donatius de particulars però molt poc. Al cap de l’any, amb aquestes quantitats, no arribem a cobrir-ho tot.

Les persones que esteu aquí, ajudant a fer funcionar el centre, sou voluntàries?

Sí, vam començar sis amigues i ara en som 5. Moltes d’elles ja són grans i no poden pagar la quota. Tenim persones voluntàries que porten moltíssims anys involucrades al centre i que es quedarien molt tristes si tanqués.

Pel que comentes, la situació ha anat a pitjor…

Ens trobem amb la pena d’haver de tancar. És com si em traguessin alguna cosa que fos meva. Alguns forns de pa ens donen pastes per poder fer els esmorzars, la Creu Roja aliments… Nosaltres comprem la resta de coses: galetes, llet, tonyina per fer els entrepans, aliments per cuinar i productes d’higiene per dutxar-se. Tot això se’ns en va a més de 2.000 euros al mes.

És definitiu que tancareu o encara hi pot haver alguna esperança?

Podem arribar fins el mes de desembre amb el que tenim ara. Llavors haurem de tancar el centre després de 20 anys. Per això demanem ajuda per continuar amb la nostra activitat. Estem oberts a qualsevol proposta. Si alguna persona ens vol donar un cop de mà aquí teniu el meu telèfon, 628926264, i el meu correu, 12045mtc@gmail.com.