Per quin motiu va néixer la federació catalana d’autisme?

La Federació Catalana d’Autisme va néixer l’any 2009 per tal de defensar els drets de les persones amb autisme i les seves famílies. En un inici, la necessitat principal era transmetre que l’autisme era una realitat i com era aquesta realitat, per tant, la Federació es dedicava a sensibilitzar, informar i formar sobre autisme.

A partir de l’any 2018, s’observen noves necessitats dins l’associacionisme de famílies i persones autistes i es decideix fer un canvi d’estratègia: es crea una cartera de serveis, s’amplia l’equip, es defineix una estratègia i es comencen a posar en marxa projectes amb impacte directe al territori i al col·lectiu.

Quins objectius teniu com a federació?

L’objectiu principal és la defensa d’una societat diversa però igual en drets. L’autisme és una condició transversal, present en totes les àrees de la vida de la persona, per tant, la nostra acció i els nostres objectius van dirigits cap a la creació i consolidació d’espais de particpació comunitaria en tots els espais: l’escola, el municipi, la cultura, la feina, els estudis superiors, el comerç, la ciutat, la indústria, els entorns sanitaris, l’accés a la justícia, la seguretat ciutadana, les relacions de gènere, la natura, l’oci i, també, el tercer sector.

Per fer-ho, donem suport a les més de 40 entitats que actualment formen part de la Federació a Catalunya: oferim serveis que facilitin les vides d’unes entitats formades per familiars i persones autistes que, a part de tenir les seves feines i les seves vides relacionades amb l’autisme, també troben temps i energia per crear, gestionar i fer créixer entitats que fan que altres famílies no se sentin tan soles i que empoderen el col·lectiu.

Quins serveis oferiu?

A part de la incidència política oferim assessorament i suport legal; suport en gestió i administració; suport en la recerca de finançament; servei d’assegurança de responsabilitat civil per voluntariat; suport en comunicació; formació; creació d’una xarxa de relacions entre entitats; informació sobre l’assistència personal i suport en la redacció i creació de projectes.

Quina és la realitat catalana pel que fa a l’autisme?

Malgrat que la situació ha canviat en termes de sensibilització i informació en relació a fa 15 anys, la nostra percepció pel que fa a l’acompanyament a les famílies i a les persones autistes és que encara hi ha moltes mancances: sí que és veritat que a nivell d’administració cada cop se’ns té més en compte, però els canvis estructurals són lents i feixucs i calen solucions immediates.

Segons un estudi publicat l’any 2019, 1 de cada 81 persones a Catalunya és autista, i la prevalença va en augment. Fa cinc anys, l’autisme podia sonar, però ara estic segura que quasi tothom coneix a algú amb autisme. L’autisme forma part de la nostra realitat i les persones autistes i les seves famílies necessiten una societat i un entorn respectuosos amb ells, elles i ellis.

És molt diferent a la resta d’Europa?

Europa també és un territori molt divers i comparar una realitat nacional amb la resta d’Europa es fa complicat: hi ha països on es treballa molt la inclusió i s’exploren noves possibilitats de participació i de desinstitucionalització que estan funcionant (com la figura de l’assistència personal, ja instaurada des de fa temps als països nòrdics i fa poc a Polònia amb un impacte molt positiu en el col·lectiu i la societat).

També hi ha països on l’autisme està reconegut a nivell social dins la cartera de drets socials i d’altres departaments, cosa que no passa aquí. Altres països, en canvi, segueixen reivindicant l’existència de l’autisme i busquen la nostra complicitat per poder-los acompanyar en el procés. La situació és diferent a cada país però també estem generant espais de connexió, coordinació i incidència a nivell europeu.

Quina és la vostra projecció internacional?

Enguany hem començat a demanar finançament europeu amb dos projectes: un d’ells és un consorci amb diferents països que ens ajudarà també a conèixer de més a prop la seva realitat i l’altre és un projecte molt bonic que millorarà l’experiència i la participació en la natura als pirineus.

Aquesta embranzida i el naixement d’una perspectiva més estratègica pel que fa a Europa ha estat i és possible gràcies al suport de la Taula del Tercer sector, on també estem treballant per reivindicar l’existència del col·lectiu i des d’on se’ns dóna molta informació i orientació pel que fa a les possibilitats d’incidència i participació a la Unió Europea.

Fa poc heu entrat a formar part d'Autisme Europa, què suposa per a la federació i el col·lectiu?

Formar part d’Autisme Europa suposa per nosaltres una font de coneixement i una ampliació de les possibilitats de participació en aquells estaments que guien el conjunt de països: ens ofereix la possibilitat d’opinar, de recollir informació i d’aterrar-la a la realitat del nostre territori. Ens empodera a l’hora de fer incidència i ens dóna accés a projectes molt vinculats a la digitalització, la sostenibilitat i el canvi pel que fa a l’acompanyament durant el cicle vital de les persones amb autisme.

La benvinguda que hem rebut dins d’Autisme Europa ha estat molt càlida, compartir espais amb altres entitats catalanes, espanyoles i europees dins un espai de diàleg i creixement és molt estimulant i, alhora, ens fa ser més conscients de la nostra responsabilitat pel que fa al canvi i millora de la nostra realitat més immediata.

Pel que fa a la vostra presència en la presidència espanyola del Consell de la UE, què espereu aportar?

Esperem aportar una perspectiva nova sobre la diversitat en general i sobre l’autisme en particular: ens agradaria fer la màxima incidència possible en els camps de la vida independent, l’escola inclusiva i de la defensa del model de treball amb suport. Tres prioritats que estan alineades amb l’estratègia europea en matèria de discapacitat.

Són moments complicats a nivell europeu i polaritzats a nivell nacional i és important poder seguir defensant els drets de la diversitat, la discapacitat i l’autisme en tots els estaments i espais possibles. Aportarem veu i aportarem coneixement i propostes factibles, i també una perspectiva diversa a les diferents propostes d’accions.

Quines són les vostres expectatives?

Les nostres expectatives són que a nivell europeu es desenvolupi un pla d’acció concret pel que fa a l’Estratègia Europea de les cures, publicada el passat any 2022, que acompanyarà i dignificarà (esperem) la tasca de les famílies; esperem que també a nivell europeu s’aprovi una Estratègia Europea de l’Autisme i es concreti en un pla d’acció real, tal i com ha passat recentment amb el pla d’acció de l’estratègia espanyola de l’autisme; esperem que l’autisme sigui reconegut i, per tant, es desenvolupi un cens de població autista a nivell europeu que permeti saber exactament quants som i que aporti dades fiables sobre el pesi la prioritat real que suposem dins els nostres països.

Creieu que és un bon espai per assolir i fomentar la vostra tasca?

Creiem que és un espai on seguir incidint i on seguir formant-nos i creixent amb la complicitat i suport dels altres països, però el nostre camp d’acció és Catalunya i el nostre objectiu principal és el suport al col·lectiu autista aquí.

Gràcies a la participació en aquests espais, que a nivell estructural i d’organització ens suposen un esforç però alhora també una gran satisfacció, guanyem en perspectiva i informació i podem disposar d’eines per fer propostes fonamentades en el dret i la pràctica d’altres països d’Europa: ens permet obrir els ulls a noves realitats que podrem traslladar al nostre territori. Informades, formades i conscients de la realitat internacional som més fortes i tenim més possibilitats de millorar la qualitat de vida del col·lectiu autista.