Matrimonis forçats: una altra forma de violència masclista oculta que està passant a Catalunya

“El primer pas com a societat per lluitar contra el matrimoni forçat és que la gent sàpiga que està passant, i que passa ara a Catalunya”. Qui parla és la Núria Garcia, tècnica de Valentes i Acompanyades, una entitat nascuda a Salt que des del 2015 treballa per erradicar aquesta greu manifestació de violència que són els matrimonis forçats.

El cas recent de l’Arooj i l’Anisa, dues germanes pakistaneses que vivien a Terrassa i van ser assassinades al seu país d’origen per demanar el divorci dels seus cosins després d’un casament concertat, ha posat el focus en aquesta pràctica, molt sovint silenciada i oculta. “És un tipus de violència masclista molt amagada, que té molta més incidència del que ens pensem, sobretot perquè gairebé no hi ha denúncies”, expressa Garcia.

A Catalunya, les dades sobre els matrimonis forçats són només la punta de l’iceberg del seu abast real. Entre el 2009 i el 2021, els Mossos d’Esquadra van detectar cent noranta-quatre casos, deu al llarg de l’any passat. I tots ells van afectar noies molt joves, entre els tretze i els  vint-i-tres anys.  A escala global, cada any es casen per la força més de catorze milions de dones i nens –unes 39.000 al dia–, la majoria a països de l’Àfrica subsahariana (quatre de cada deu) i al sud de l’Àsia, segons dades de l’Unicef.

Fa anys que Valentes i Acompanyades treballa per donar suport a les noies que pateixen aquesta xacra i s’esforça per visibilitzar aquesta forma de violència contra la dona, que atempta contra la seva autonomia, integritat física i emocional, i de retruc, contra el seu projecte de vida com a éssers lliures. 

Una pràctica cultural patriarcal amb diversos factors de risc

La Núria Garcia exposa alguns dels principals factors de risc que poden derivar en un matrimoni forçat. La tècnica de l’entitat cita el fet de pertànyer a una cultura que tingui la tradició d’aquesta pràctica, antecedents a la família o d’estar en un país occidental, amb més necessitat de preservar la identitat. Alhora, també hi ha altres factors com poden ser la precarietat econòmica o la necessitat d’ajudar a la família a través d’un matrimoni.

Ara bé, Garcia vol deixar clar que el matrimoni forçat “és una pràctica cultural patriarcal, i, per tant, s’ha de desvincular de les religions i de les procedències, perquè no totes les famílies de la mateixa procedència ho practiquen, per exemple”, assegura en conversa amb Xarxanet.

La pressió a què es veuen sotmeses les noies per accedir a un matrimoni forçat és molt gran. En primer lloc, per part de la família d’origen, que al final és qui decideix concertar la unió, però també des de la comunitat, que sovint tiba de la família. La pressió es pot manifestar de moltes formes i sol començar aviat, quan les nenes tenen tretze o catorze anys i fan el canvi físic per convertir-se en dones. I comencen les preguntes: “quan casaràs a la nena?”.

Només un punt en tot un recorregut de violències

El matrimoni forçat és una pràctica que sovint va de bracet de moltes altres formes de violència que pateix la dona, parlem de violències físiques, sexuals, psicològiques, etc. “Ara tothom parla del matrimoni forçat com el gran esdeveniment, però és només un punt en una línia que ja sol estar plena de violència”, assenyala Garcia. 

La tècnica de Valentes i Acompanyades explica que pot ser que les famílies mai hagin exercit cap mena de violència contra les noies, al contrari, sovint han estat nenes molt estimades durant la seva infància. Ara bé, quan arriben a una edat, pot ser que comenci un control més fort del que poden i no poden fer, se’ls hi prohibeixi sortir soles, participar en activitats extraescolars, vestir com a elles els  agradaria, relacionar-se amb nois, o que la família no vegi amb bons ulls que es relacionin amb noies occidentals, entre altres coses.

“Si en el moment que comencen aquests canvis la noia no ho accepta, la pressió pot anar augmentant, i si es presenta l’opció d’un matrimoni i ho rebutja, pot arribar a haver-hi violència, fins al punt més extrem del que ha passat amb les germanes pakistaneses de Terrassa; i si ho accepta, el que passarà és que el dia que hagi de consumar el matrimoni hi haurà una violació, i després dependrà del tipus d’home amb qui l’hagin casat”, resumeixen des de l’entitat.

En tots els casos, denunciar sempre és un pas molt difícil de fer per a aquestes noies perquè moltes vegades suposa enfrontar-se a la família i a la comunitat, és a dir, trencar amb els vincles més importants que té una persona, que és la família, no només la nuclear sinó també l’extensa, i amb la comunitat. “Hem d’entendre que són dones molt joves, que han de denunciar els seus pares, amb qui generalment han tingut una vida feliç i s’han sentit estimades, els hi estem demanant molt”, raona Garcia. 

I és que, no hi ha dubte que el preu que paguen aquestes noies per dir “no” a un matrimoni prematur és molt alt, en molts casos és pràcticament una condemna a l’ostracisme. Pel distanciament amb l’entorn familiar més directe, però també amb la comunitat, tenint en compte el pes tan gran que té per a aquestes persones. Ara bé, Garcia afirma que, majoritàriament, aquests lligams que s’han trencat es poden refer amb el pas del temps, especialment amb les mares.    

La intervenció: l’eix central de la tasca de Valentes i Acompanyades

En aquest moment, Valentes i Acompanyades està atenent unes quaranta-cinc noies, i expliquen que han notat un augment dels casos que no saben ben bé si obeeix al fet que les noies s’atreveixen més a denunciar o perquè l’entitat és cada cop més coneguda. De fet, gràcies a la bona tasca que duu a terme, ha esdevingut una referència en la lluita contra el matrimoni forçat i és l’única entitat catalana dedicada de ple a aquesta problemàtica.

La detecció dels casos és difícil i des de l’associació apunten que molts queden soterrats i amagats. “No parlem d’una pràctica com pot ser la mutilació genital, per exemple, que és fàcilment detectable en una revisió mèdica, el matrimoni forçat no és senzill d’identificar; a més, com passa amb moltes violències masclistes, les víctimes ni tan sols s’identifiquen com a tal”, remarca la Núria Garcia.

En general, les noies arriben a l’entitat derivades d’altres instàncies, com serveis socials, altres entitats, Mossos o des de centres educatius, principalment. “Alguna vegada és la pròpia noia qui demana ajuda a través del nostre web, però és el menys habitual”, comenten. 

I, com acompanyen aquestes noies? El primer pas és una entrevista d’acollida, on s’analitza el cas concret de cada noia i es traça una radiografia de la seva vida i de la seva situació, així com de les seves necessitats. “No tenim un perfil determinat de noia, cadascuna té un cas i unes casuístiques molt diferents”, precisa Garcia. 

Les referents: una figura clau a l’entitat

Un cop feta l’entrevista, s’assigna a la noia una tècnica referent, que serà qui acompanyarà el seu cas. La figura de les referents és una de les claus de volta de la tasca de Valentes i Acompanyades. Són dones de diferents orígens i cultures que, en el seu moment, van passar per un matrimoni forçat o van estar en risc de patir-lo, i participen en l’entitat com a voluntàries.

Principalment, la seva funció és acompanyar emocionalment les noies i exercir com a model per a elles. “Són un grup de voluntàries molt especial i molt important, perquè les noies s’hi veuen emmirallades”, diu Garcia.

Així, s’elabora un pla de treball conjuntament amb la noia, que abasta diferents àrees com la de salut, de suport psicosocial i emocional, xarxes socials, administrativa i jurídica i econòmica, entre altres. En tots aquests àmbits, s’estableixen uns objectius, sempre consensuats amb ella. “Al cap i a la fi, és la noia qui ha de decidir quin és el seu projecte de vida i què vol fer”, destaca la tècnica de l’entitat. 

A partir d’aquí, es posa fil a l’agulla per complir els objectius que s’han fixat a curt, mitjà i llarg termini en les diferents àrees de treball. En tot aquest procés té una importància vital el treball en xarxa, expliquen a l’associació, perquè es tracta de processos llargs que abasten molts àmbits i necessiten la participació de diferents agents.

Parlar-ne per fer més visible i sensibilitzar sobre aquesta pràctica

El projecte d’intervenció és l’eix central de l’actuació de Valentes i Acompanyades, però també s’acompanya d’una tasca de visibilització i sensibilització sobre la realitat dels matrimonis forçats. Aquest vessant és decisiu pel que fa a la detecció i prevenció d’aquesta pràctica. Per això, l’associació organitza des de formacions a agents socials fins a tallers i xerrades informatives per a tota mena de públics. 

En el sentit de la visibilització, el cas de les dues germanes pakistaneses de Terrassa, diuen, ha servit per destapar molts casos i, sobretot, perquè la gent conegui i vegi que és una realitat que passa aquí a Catalunya. “Del que no es parla, no existeix, i menys si es tracta de pràctiques que queden tan amagades com el matrimoni forçat”, rebla la Núria Garcia.  

Amb tot, una de les eines que ja existeix per combatre el matrimoni forçat és el protocol de la Generalitat de Catalunya sobre aquesta qüestió. Des de Valentes i Acompanyades convenen que es tracta d’una eina importantíssima perquè serveix d’orientació als professionals i els ajuda a saber com actuar. Ara bé, admeten que, com tot, és millorable i hauria d’establir un circuit més clar a l’hora d’abordar aquesta problemàtica.