Mediació intercultural per atendre millor les dones refugiades en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva

Les dones refugiades són un col·lectiu massa sovint invisibilitzat que és objecte de vulneracions dels seus drets fonamentals en molts aspectes. Un d’ells és el de la Salut Sexual i Salut Reproductiva (SSRR), una problemàtica que fa temps que treballa l’ONG Farmamundi. Ara, l’entitat ha volgut aprofundir i endinsar-se en les necessitats específiques en aquest àmbit de les dones refugiades o en situació d’asil.

Amb aquest objectiu ha elaborat l’informe ‘L'accés a la salut i a la salut sexual i salut reproductiva de les dones refugiades a Catalunya’, en què posa el focus sobre les necessitats concretes de les dones refugiades i demandants d’asil, alhora que recomana millores al sistema de salut per garantir una atenció integral i de qualitat a aquest col·lectiu.  

El document posa el focus, entre altres, en l'estrès posttraumàtic que pateixen les dones refugiades per les múltiples violències sofertes durant el procés migratori i proposa mesures com incorporar la figura de les mediadores interculturals i humanitzar els serveis públics de salut.  

Barreres i necessitats específiques de les dones refugiades 

L’informe de Farmamundi es basa en una desena d’entrevistes en profunditat que l’entitat ha realitzat a professionals de l’àmbit de les organitzacions socials i l’àmbit sanitari que atenen dones en situació d’asil i refugi, entre les quals hi ha tres llevadores i una ginecòloga dels Centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).

L’ONG exposa que no s’ha entrevistat a dones refugiades per evitar una possible revictimització i obligar-les a reviure experiències traumàtiques. Els resultats obtinguts s’han distribuït en tres eixos temàtics interrelacionats entre ells: Salut Sexual i Salut Reproductiva, Salut Mental i Propostes de Millora. 

Entre les barreres que s’han identificat pel que fa a l’accés de les dones refugiades a la salut sexual i reproductiva, se cita, entre altres, el fet que moltes d’elles no volen parlar de les violències de gènere i sexuals que han sofert per por al rebuig; la manca de xarxes de suport que sostinguin les dones refugiades quan estan en una situació d’embaràs, part o postpart.

Igualment, l’informe adverteix de les complicacions que tenen les dones embarassades per accedir a una Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE); de la impossibilitat que tenen d’escollir entre totes les opcions d’anticoncepció que hi ha disponibles; i alerta que no s’ofereixin classes de preparació al part quan a les dones embarassades quan no parlen l’idioma.

El document també destaca la limitació que suposa no disposar d’un servei de mediació intercultural al sistema de salut per atendre les dones refugiades, així com la importància de treballar específicament les problemàtiques de dones trans, dones refugiades amb VIH o víctimes de Mutilació Genital Femenina, entre altres.

Pel que fa a la salut mental, Farmamundi destaca que es tracta d’un àmbit especialment complex d’abordar amb dones refugiades pel context de violència existent i la gestió de l'estrès posttraumàtic. Mar Baños López, autora de l’informe, explica que tot plegat fa que la salut mental de les dones refugiades és “especialment complexa” i remarca que “acostumen a tenir situacions de salut molt delicades que requereixen una intervenció multidisciplinària”.

En aquest àmbit, el text identifica una hiper-medicalització de les dones refugiades; la carència de dispositius de psicologia destinats a fer el dol o el trauma que pot suposar un avortament; la manca de psicòlegs públics que fa que les visites siguin escasses o massa espaiades en el temps; o el dèficit d’eines de rehabilitació i sistemes d’integració en el cas de malalties mentals diagnosticades.

Idees per millorar els serveis públics de salut i garantir una atenció integral i de qualitat

Un cop identificades les necessitats, Farmamundi proposa una sèrie de mesures i canvis interns del sistema de salut públic a Catalunya per tal de posar fil per garantir una atenció integral i de qualitat a les dones refugiades i demandants d’asil.

En primer lloc, l’entitat fa palesa una mancança que convé resoldre amb urgència: que els serveis de salut incorporin la figura de les mediadores interculturals en diferents idiomes i especialitzades en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva. Alhora, s’adverteix de la necessitat generalitzada “d’humanitzar els serveis públics de salut, tant pel que fa a l’atenció a les dones refugiades com al personal i professionals sanitaris, que sovint pateixen una sobrecàrrega de treball.

A banda, el document incideix en què cal formar i sensibilitzar el personal sanitari i administratiu dels centres de salut en temes relacionats amb la interculturalitat, així com incrementar el temps de consulta per a les persones que ho requereixin i sumar a les intervencions sanitàries processos de mentoria i acompanyament que ajudin en el procés de recuperació.