La guerra o els factors polítics i econòmics no són els únics motius que porten a les persones a emprendre moviments migratoris. El canvi climàtic deixa moltes conseqüències al nostre planeta, més enllà de les físiques al terreny. Les migracions climàtiques, és a dir, persones que s’han de desplaçar per causa directa o indirecta pel canvi climàtic, ja són una realitat avui dia i aquestes aniran augmentant amb els anys.

Així ho explica Miguel Pajares, antropòleg social, investigador a la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), qui ha escrit el llibre 'Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI', i que reflexiona sobre la consideració de refugiades d'aquestes persones; dels canvis necessaris en les polítiques globals, tant pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic com en relació amb la gestió de les migracions; o sobre l'evolució que patiran aquests moviments al llarg dels anys.

Pajares apunta que les polítiques migratòries actuals, basades en el control de fronteres, són molt restrictives. Per tant, aquells que fugen dels impactes climàtics poden ser rebutjats i expulsats del país on es traslladen, ja que els governs no els donen cap consideració diferent que la de migració econòmica.

Entitats com l’ACNUR i l’Organització Mundial de les Migracions (OIM) encara no defineixen com a refugiades a les persones que emigren dels seus països per causes climàtiques. La definició que aporten, però, tampoc està molt lluny del que reivindica Pajares, ja que defensen que cal establir protecció internacional per a aquests individus.

Tal com apunta el president del CCAR, els conceptes de protecció internacional i refugiats no s’allunyen massa. Tot i això, les sol·licituds d’asil encara no poden argumentar-se basant-se en impactes climàtics, ja que la legislació no contempla aquesta condició com a motiu de necessitat de protecció.

Evolució en els propers anys

Pajares afirma que els impactes climàtics produiran migracions cada cop majors. Mitjançant una anàlisi per regions i l’estudi de les dades migratòries que s’estan produint a cadascuna d’aquestes regions, observa que, molt probablement, les migracions climàtiques es dirigiran als països propers, i les ciutats costaneres són les que més refugiats climàtics acolliran durant les pròximes dècades.

No obstant això, el president del CCAR apunta que arribarà un moment en què els habitants de les ciutats costaneres també hauran de marxar a causa de la pujada del nivell del mar. Partint d’això, la seva estimació és que l’any 2060 es dupliquin les migracions climàtiques arreu del món.

Tanmateix, Pajares recalca que aquest nombre de migracions és completament assumible. Només cal que els governs les gestionin de forma eficient mitjançant la racionalitat i criteris humanístics, ja que el veritable problema és el canvi climàtic i la manca de polítiques que lluiten per frenar-lo, i no pas les migracions que se’n podrien derivar. "La xenofòbia porta a fer polítiques irracionals de migració", afirma.

És per això que a ‘Refugiats Climàtics: Un gran repte del segle XXI' es proposa una gestió internacional a través d’entitats que tinguin autoritat per canalitzar les migracions, mitjançant la qual els governs es vegin obligats a acollir aquells qui fugen del seu hàbitat per causes de força major.