Montse Vallmitjana: “No som gens conscients que l’aigua és un bé preuadíssim a molts indrets del món”

El 1991 un grup d’amics va fundar Aigua per al Sahel després d’enamorar-se de Burkina Faso en un viatge a l’Àfrica. Colpits per les penúries dels habitants del país per accedir a un bé tan bàsic com l’aigua, van preguntar-se què podien fer per ajudar. La resposta va ser Aigua per al Sahel, una ONG catalana que en tres dècades ha facilitat l’accés a aigua potable a prop de 250.000 persones a través de la construcció de més de 200 pous al país de l’Àfrica Occidental. En parlem amb la Montse Vallmitjana, vicepresidenta i sòcia fundadora d’Aigua per al Sahel.

Enguany, Aigua per al Sahel compleix 30 anys de trajectòria. Us ho imaginàveu quan vau crear l’entitat?

Ni de bon tros! Et ben asseguro que si m’ho haguessin dit aleshores, no m’ho hauria cregut. Aquesta ONG, com moltes altres, va sorgir per casualitat. Tot va començar arran d’un viatge que vam fer 4 persones a Burkina Faso a principis dels 90. Ens va impressionar i ens va agradar tant el país que ens vam reunir amb altra gent que coneixíem que també hi havia estat. 

D’aquesta reunió va sortir una idea.

Una de les persones va llançar la proposta de construir un pou a Burkina Faso. La idea ens va entusiasmar a tots perquè una de les coses que vam veure en el viatge és que allà gairebé no hi ha xarxes d’aigua corrent. El cert és que els habitants de molts poblats han de fer desplaçaments llarguíssims per aconseguir-ne. A banda, els pous que hi ha habitualment no estan tapats i no tenen cap garantia pel que fa a la higiene de l’aigua. Cadascú hi va amb el seu cubell i el tira dins, hi poden caure branques o fins i tot animals.

I de la determinació de construir un pou va sorgir una ONG.

Sí, quan vam fer un parell de reunions de seguida vam passar a la idea de crear una associació. Vam pensar que així, en comptes d’un pou en podríem fer uns quants. I mira, 30 anys després n’hem pogut construir 220 i hem portat aigua potable a prop de 250.000 persones.  

Així, l’objectiu fundacional de l’entitat ja estava molt centrat en el tema de l’aigua.

Sí, perquè teníem clar que l’aigua és realment fonamental per a les persones que viuen al país. De fet, si vas a un poblat i preguntes què necessiten, la resposta sempre és la mateixa: un pou d’aigua, un forage, com en diuen allà. 

Què és un forage?

Un forage és un tipus de pou d’aigua, de gran profunditat, que està tancat, a diferència dels pous en què pensem habitualment. Tenen una bomba manual i l’aigua surt d’una aixeta. L’avantatge que té és que en aquests pous és gairebé impossible que l’aigua es contamini.  

Font: Lidia Larrosa.

Què significa per a un poblat de Burkina Faso que s’hi construeixi un pou d’aigua potable?

Moltíssimes coses. La primera, sens dubte, és que repercuteix en la seva salut. Tenir aigua potable disminueix molt les malalties diarreiques, causades en bona part per la falta d’hidratació. No són malalties tan greus com el Tifus o el Còlera, però encara provoquen la mort de molts infants. De fet, encara avui és la segona causa de mort entre els infants, després de les malalties respiratòries i abans que el paludisme.

Tenir aigua potable no només millora la salut de les persones.

També millora molt la vida de les dones i nenes, que gairebé sempre són les encarregades d’anar a buscar aigua. Si no tenen un pou a prop, han de caminar molt per anar a un altre poble que tingui un forage. Es poden passar 8 hores entre anar i tornar. I és clar, també es formen unes cues espantoses perquè tothom hi va a la mateixa hora, a les 6 del matí o a les 6 del vespre, quan no fa tantísima calor. 

També guanyen temps, doncs.

Exacte, que les dones i nenes disposin de més temps lliure és molt important, també per a la comunitat. Hi ha moltes nenes, per exemple, que no van a l’escola perquè han d’acompanyar les seves mares a buscar aigua. Les dones també tenen més temps per a altres qüestions com fer un petit hort al costat de casa per alimentar-se millor, per emprendre activitats de petit comerç o alfabetitzar-se, atès que moltes dones no saben llegir ni escriure, ni coneixen regles bàsiques de càlcul per saber, per exemple, quan han de cobrar si venen 4 ous.

En una entrevista deies que el problema de Burkina Faso i altres països és l’escassetat econòmica d’aigua.

Al Sahel hi ha escassetat de pluja, no cau ni una gota entre l’octubre i el juny. Ara bé, a l’estiu, quan plou, plou molt. En general, tot el continent africà té molta aigua subterrània. El problema és econòmic perquè no es poden fer infraestructures que els permetin accedir a l’aigua en condicions. Pensa que per fer un forage, per exemple, es necessita perforar el sol entre 30 i 70 metres i això és caríssim. Costa al voltant d’uns 10.000 euros. Són moltíssims diners per a un poblat, sobretot tenint en compte que allà pràcticament no corren els diners, gairebé no existeixen. 

La idea també és fer partícip i implicar la comunitat en la tasca que desenvolupeu.

Sí, és clar. La nostra intenció no és que els pous que ajudem a construir siguin com un regal que cau del cel. Volem que la població local se’ls apropiï. I ja ho fan: s'organitzen, fan reunions i creen un comitè del pou, que sempre s'intenta que sigui mixt, amb homes i dones.

A més, quan arriben els camions amb tota la maquinària i els treballadors, la població local els acull, els proporciona un lloc per dormir, menjar i fins i tot donen un cop de mà en el que és la construcció del pou. O sigui que tot plegat és una cosa que ells també se la van treballant. El cert és que la construcció d’un pou fa que el poble canviï.

Font: Lidia Larrosa.

Sempre treballeu amb organitzacions locals de la zona per dur a terme els vostres projectes?

Sí, nosaltres no tenim un expatriat al país perquè a l'ONG tots som voluntaris. Des que vam començar treballem amb ONG locals, que estan repartides en diferents territoris. La cooperació amb les contraparts funciona molt bé i amb la majoria hi tenim una relació sòlida, de fa anys. El 2020, per exemple, que no hi vam poder anar per la Covid, hem fet seguiment i hem estat en contacte constant amb les organitzacions locals.

Segur que teniu ganes de tornar-hi.

En tenim moltes. És molt emocionant, molt, veure les cares d’alegria de la gent dels poblats quan hi construïm un forage. No paren de donar-te les gràcies i ja només per això, tot plegat val molt la pena.

Aigua per al Sahel no és una ONG d’ajuda humanitària, però també heu fet accions en aquest sentit.

Ho hem fet un parell de vegades. La primera, el 2018, quan va haver-hi una crisi greu de fam per culpa de la climatologia. Aquell estiu va ploure molt poc i la collita se’n van ressentir. I vam decidir actuar recollint diners per pal·liar la situació, sense comprometre els fons destinats als forage. Es van repartir més d’un miler de sacs de blat que van beneficiar famílies d’onze poblats.

La segona, que teniu en marxa actualment, ha sorgit arran del problema del terrorisme.  

Sí, grups terroristes procedents de Mali i Níger s’han instal·lat al nord i a l’est de Burkina Faso. Molta població s’ha vist obligada a fugir de les seves llars i deixar els seus camps, que són la seva única font d’aliment. Això ha provocat una crisi de fam terrible. Estem recollint diners per ajudar aquestes persones.

També feu tasques de sensibilització aquí a Catalunya.

Sí, aquesta és una altra de les branques de l’entitat. Visitem escoles, hi fem xerrades, també hem anat a casals de barri i tenim una exposició que s'ha pogut veure a biblioteques, entre altres. L’objectiu és sensibilitzar la gent d’aquí sobre la realitat de la vida quotidiana als pobles del Sahel.

I sobre el problema de la manca d’aigua, cal fer molta pedagogia encara?

La veritat és que no som gens conscients que l’aigua encara és un bé preuadíssim a molts indrets del món. Com que obrim l’aixeta i en raja tota la que volem, ens costa pensar en el problema d’abastiment que pateixen moltes persones al món. En aquest sentit, les dades són terribles: avui més de 700 milions de persones no tenen accés a aigua potable, amb això està tot dit. 

Per a vosaltres també és important difondre les riqueses humanes i culturals de Burkina Faso.

Sí i tant, és una de les missions que tenim com a entitat, recollida als nostres estatuts. Volem difondre la riquesa cultural que té el país, que és molta. Especialment pel que fa a tradicions, balls, escultura... En aquest sentit també vam editar un llibre de fotografies del país que va fer el Pepe Navarro, que es pot comprar a la llibreria Altaïr i és una ajuda per finançar l’entitat.

Font: Pepe Navarro.

Us ha costat molt trobar finançament? 

El cert és que cada vegada ho tenim més difícil. Hi ha grans institucions que abans ens donaven suport econòmic, com ara l'Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona, que d’un temps ençà no ens en donen ni cinc. En els seus criteris per distribuir les subvencions no tenen en compte les construccions, que bàsicament és el que fem nosaltres. Segons el nostre parer, les infraestructures són molt importants per millorar la salut de les persones d’aquests països, per això ens agradaria que s’ho replantegessin. 

Sí que compteu amb ajuda de marques i empreses.

Sí, i els hi estem molt agraïts. Per exemple et puc parlar de la cadena de botigues Natura, que està venent ampolles d'aigua reciclades i de cadascuna ens donen 50 cèntims. També Freshly Cosmetics, que també ven ampolles d'aigua reutilitzables i ens dona una part del que costa cada ampolla. Tot suma.

I més en plena pandèmia.

És clar, el 2020 hi vam anar al gener, però després la situació sanitària no ens va permetre tornar-hi. A Burkina també van estar més o menys confinats un parell o tres de mesos, de març a juny. Malgrat que no hem pogut fer tantes coses com altres anys, tampoc ens vam quedar parats i vam poder acabar un forage, alguns treballs de rehabilitació i un parell d’obres hidràuliques.

Com podem col·laborar amb Aigua per al Sahel?

De diverses maneres, fent-se soci i pagant una quota anual, que cadascú en pot decidir l’import. També fent-se voluntari de l'entitat per ajudar a tasques com l'organització d'exposicions, participar en conferències o fins i tot viatjar a Burkina quan es reprengui la mobilitat. A banda, també es pot fer una donació puntual.