Beira és una ciutat costanera de Moçambic, la quarta més poblada del país, que ha experimentat un gran creixement en els darrers anys. Allà, des del 2002, està establerta i hi té presència estable l’entitat catalana Amizade - Junts amb Moçambic, que hi ha desenvolupat projectes per facilitar l’accés a l’educació del jovent, principalment. Avui en parlem amb la seva presidenta i sòcia fundadora, la Montserrat Jordà, que explica a Xarxanet tota la feina que aquesta associació ha dut a terme al llarg d’aquests anys.

Amizade - Junts amb Moçambic (AmizadeJAM) va sorgir arran d’unes estades amb l’ONG Setem a la ciutat de Beira. Quina situació us vau trobar allà per decidir posar en marxa l’entitat?

Com bé dius, tot va néixer d’un grup de persones que el 2002 vam estar amb Setem a Beira. Allà vam estar col·laborant un estiu en un centre d’acollida on hi havia uns 200 nens de carrer, ‘meninos da rua’, com en diuen allà. El centre, que gestionava una religiosa, no funcionava massa bé i rebien molt poca ajuda, només una ONG italiana els donava un cop de mà, però de manera molt intermitent.

La situació d’aquells infants de carrer us va colpir.

Molt, perquè aquells nanos no tenien cap mena de recurs per tirar endavant, no albiraven cap perspectiva de futur. La majoria d’aquells nens havien quedat orfes, perquè en aquells anys encara hi havia molta incidència de malalties com la sida, la tuberculosi i la malària. A banda que hi havia molt poca feina i l’alcohol també feia estralls entre la població. Pensa que l’esperança de vida era només de 46 anys, i és clar, molts nens quedaven completament desemparats i abocats a viure al carrer.

I aquell grup de persones que vau passar aquell estiu a Beira vau decidir passar a l’acció.

Quan vam tornar a Catalunya vam decidir que havien de fer alguna cosa per ajudar aquells infants i, després de mirar diverses opcions, ens vam decantar per fer una associació, que avui és Amizade, Junts amb Moçambic. Amb l’ajuda econòmica d’una empresa on treballava un dels membres de l’associació vam poder posar-nos en marxa i començar a enviar diners cap allà.

Però les coses no van sortir com havíeu imaginat.

Sí, vam intentar de totes les maneres possibles que allò funcionés, vam formar les persones del centre per aprendre a portar una mínima comptabilitat, a gestionar un pressupost, però no ens en vam sortir. Jo mateixa hi vaig anar durant dos o tres anys i veia que els nanos estaven cada cop pitjor, menjaven molt malament i la situació no millorava.

Què passava amb els diners que enviàveu a Beira?

Les persones del centre els invertien en comprar camps i bestiar per produir els seus propis aliments. La idea no era dolenta, però mai va funcionar per diverses circumstàncies: primer una pesta que va matar tots els animals, després sequeres que van arruïnar les collites… el cas és que els diners que nosaltres enviaven no servien per fer allò que nosaltres volíem, per ajudar els infants. Finalment ens vam plantar i vam dir que ho sentíem moltíssim però així no podíem seguir col·laborant.

I a partir d’aquí, la contribució de l’entitat va prendre un altre camí.

Per casualitat, uns joves que acabaven la secundària ens van demanar si els podíem ajudar a cursar els seus estudis superiors, atès que ells no tenien família ni ningú que els pogués ajudar. Aleshores ens vam posar en marxa per presentar un projecte de finançament de beques universitàries, que esdevindria la iniciativa principal de l’entitat. I ho segueix sent avui.

Font: AmizadeJAM.

Així, vau optar per bolcar les vostres energies en l’àmbit de l’educació.

Sí, des d’aleshores, hem desenvolupat projectes de cooperació relacionats amb l’accés a l’educació de nens i joves, i amb l’accés al treball de joves, a través d’un programa de beques. L’objectiu és oferir la possibilitat al jovent de poder cursar estudis que després els permetin desenvolupar-se de manera autònoma i ajudin al desenvolupament social de Beira. És molt important que aquests joves puguin accedir a la universitat, no només per a ells mateixos, sinó també en tots aquells adolescents a qui poden servir de mirall.

Com identifiqueu el jovent que es beneficia del programa de beques?

La gran majoria vénen de centres d’acollida. Són nens orfes o de famílies desestructurades. La nostra intenció és becar aquells infants més vulnerables, els que més ho necessiten. Ara bé, volem joves que de veritat estiguin motivats per estudiar, això també és molt important per a nosaltres. A més, el jovent es compromet amb nosaltres que quan acabin els estudis retornin un percentatge de la beca en hores d’ajuda solidària, ja sigui ajudant altres nanos, donant classes...

Què inclouen les beques que doneu al jovent?

Són molt completes. Sempre sota la supervisió d’un tutor local, sufraguem no només les despeses de matrícula, sinó també el material didàctic, alimentació, habitatge i transport durant tot el seu període d'estudis.

La vostra implicació amb el jovent de Beira ha anat més enllà del programa de beques i ja heu construït dues residències per a estudiants.

Això va sorgir perquè vam anar a parlar amb l’alcalde de la ciutat, amb qui tenim molt bona relació i coneixia la nostra tasca, i li vam demanar si ens podia cedir un parell o tres de pisos per als estudiants becats, atès que teníem dificultats per pagar el seu allotjament. Em va respondre amb una proposta millor: cedir-nos un terreny perquè construïssim una residència d’estudiants.

I així va començar el projecte Residència d’estudiants d’AmizadeJAM.

Vam dissenyar el projecte i el 2014 vam començar a construir la primera residència. Vam trigar més de dos anys a acabar-la, per tot un seguit de dificultats amb què vam topar. És un espai amb capacitat per a vuit joves, ben equipat, amb una sala molt gran per estudiar, connexió a internet i una cuinera que s’encarrega que els nois tinguin tres àpats cada dia.

Font: AmizadeJAM.

La segona residència la vau acabar tot just l’any passat.

Sí, en aquest cas ja teníem experiència i vam trigar molt menys a tenir-la enllestida, dins del mateix terreny que ens va cedir l’Ajuntament. Vam tirar-la endavant perquè vam veure que cada cop hi havia més noies que volien estudiar, així que ens vam decidir a construir una residència per a noies. Els nois i noies que viuen en aquestes residències són una gran família, la convivència és molt bona i n’estem molt satisfets.

De fet, per a vosaltres, tan important són els seus estudis com els valors que voleu transmetre al jovent.

Sí, fomentar valors entre el jovent és una part molt important de la nostra tasca. Volem que aprenguin a ser persones solidàries, amigables, positives, que col·laborin amb les tasques de manteniment de la residència, que hi hagi germanor entre tots… i estem molt contents en aquest sentit.

Sovint la sostenibilitat d’aquests projectes és difícil, com ho heu fet?

Aquesta és una qüestió que ens vam haver de plantejar per poder tirar endavant aquest projecte. El que fem és oferir places a un preu molt baix per a estudiants que vénen de fora i necessiten un allotjament. Són una mena de lloguers socials, a un preu baixíssim, que permeten als estudiants gaudir de tots els serveis de les residències i a nosaltres ens permeten que les residències sostenibles i també poder seguir oferint més beques d’estudis.

Així, tenim els estudiants becats, que no paguen res, i una sèrie d’estudiants que paguen una petita quantitat per viure a les residències.

Font: AmizadeJAM.

Més enllà dels projectes educatius, AmizadeJAM també ha donat un cop de mà a la ciutat de Beira quan pitjor ho estava passant.

Sí, el març del 2019 la ciutat va ser devastada pel pas del cicló Idai, que va fer estralls a tot el país. Des del Fons Català de Cooperació i Desenvolupament es van posar en contacte amb nosaltres perquè sabien que teníem presència a Beira i es van oferir a ajudar. També es van implicar quatre ajuntaments d’aquí de Catalunya. De seguida vaig anar cap allà i vaig parlar amb l’alcalde de Beira, que es va posar molt content, i ens vam posar a treballar. I així va ser com vam ajudar a reconstruir tres escoles i un centre de salut situats en uns poblats propers a Beira.

A banda, arran de la pandèmia de la Covid, també hem posat el nostre gra de sorra repartint cistelles amb productes d’alimentació i higiene, destinats sobretot a la gent gran, que són els que més han patit aquesta situació.

I quins altres projectes teniu al cap?

Una de les coses que volem fer és un centre de salut especialitzat en maternitat, perquè allà moltíssimes dones es veuen obligades a tenir els seus fills a casa, perquè no hi ha centres d’aquesta mena. I una altra cosa que hem de fer, i estem buscant ajuda en aquest sentit, és millorar l’estat de la zona on tenim les residències. Allà tot eren aiguamolls i cada vegada que plou, que és sovint i de manera molt intensa, el carrer s’inunda i els nois i noies ho passen malament. La idea és arreglar el carrer perquè això no passi.

I més a llarg termini?

Volem que el projecte de residències sigui completament autosuficient i sigui per i de gent de Beira, que s’ho facin seu en tots els sentits. I nosaltres seguirem amb el nostre projecte principal i original, que és el del programa de beques per al jovent que ho necessita.

Si mireu enrere, com valoreu tota la feina que heu fet a Beira?

Jo, personalment, estic molt orgullosa de tot el que hem aconseguit per ajudar aquesta gent. Jo sempre dic que són pobres, però no miserables, perquè per molt poc que tinguin, t’ho donen tot. I estic contenta i orgullosa de tot el que hem fet per ajudar-los. Tots els estudiants que hem becat avui tenen una feina, parlem de metges, enginyers, professors, químics… i veure com els nanos han crescut i avui tenen família ens omple d’orgull.

Font: AmizadeJAM.