El 2023 es prepara per a una nova ronda de comicis a l'Estat espanyol, com ara les eleccions generals i les municipals. No obstant això, i malgrat el que recull el sufragi universal, no tota la ciutadania podrà participar en aquests processos, ja que una gran quantitat de persones estrangeres es quedaran de nou sense poder votar. Tot i viure al territori, treballar-hi, pagar impostos, criar els infants i contribuir a fer créixer la nostra societat, són persones que no tenen dret de vot i, per conseqüència, no se les permet decidir el millor per a elles i la seva família.

Es tracta d'una situació que no és nova, ja que, malauradament, fa molts anys que es mantenen certes restriccions que no permeten a alguns dels nostres veïns i veïnes exercir el seu dret a vot per la seva procedència. Amb l'objectiu de visibilitzar aquesta situació, i lluitar per trobar una solució que no exclogui a ningú en un aspecte essencial a la nostra societat, des de la Coordinadora d'ONG Solidàries s'impulsa la campanya 'On voto?'.

L'acció, activa a les comarques gironines des de l'any 2007, i que fa uns anys va agafar gran impuls gràcies a la configuració de la Plataforma DretXTothom, s'ha reactivat enguany amb la mirada posada en les pròximes eleccions municipals que se celebraran el 28 de maig de 2023.

Així, setze anys després d'iniciar-se la campanya, encara hi ha milers d'habitants de pobles i ciutats catalanes que no tenen garantida la seva participació política. Núria Palomar, encarregada de l'eix d'incidència política de la Coordinadora d'ONG Solidàries, destaca que aquesta lluita es tracta d'una reivindicació històrica. "Que hi hagi una part important de la ciutadania que no pugui votar és una discriminació en l'exercici d'uns drets que la resta de veïns i veïnes sí que tenen", afirma.

Palomar també considera que és essencial que la part de la ciutadania que pateix aquesta "flagrant exclusió" pugui votar perquè la realitat social s'extrapoli als plens. "Cal que els polítics siguin un reflex clar de la societat que tenim per evitar l'excés de missatges sobredimensionats, com és el cas de l'extrema dreta", exposa des de la coordinadora. Es calcula que entre el 13 i el 15% de les persones majors de divuit anys no pot participar en unes eleccions.

Objectiu, fer possible el dret a vot universal

Amb la campanya, la coordinadora tracta de posar a l'agenda política i mediàtica la qüestió de l'accés a la participació política i aconseguir el suport social necessari que impulsi els canvis legislatius per fer possible el dret a vot universal. La campanya està dirigida a la ciutadania i als partits polítics, i enguany s'incorporen altres destinataris més concrets, com ara el jovent, molt d'ell menor, d'origen familiar migrant que en pocs anys tindran accés al dret a vot, i les persones d'origen migrant que tenen reconegut el dret a vot, però que no l'exerceixen.

"En el primer cas, l'objectiu és que coneguin els mecanismes de participació política, no només els comicis, sinó altres eines existents com els referèndums, consultes, pressupostos participatius o les assemblees", explica Palomar. D'altra banda, en el segon cas, es tracta que les persones nacionalitzades espanyoles o dels països amb acord de reciprocitat que no participen políticament, exerceixin el seu dret a vot per poder decidir el present i futur del municipi en el qual viuen.

Una de les actuacions previstes en aquesta campanya és el projecte 'Escolteu-nos'. Es tracta d'un projecte pilot emmarcat en una nova assignatura optativa, 'Ciutadania, política i dret', dut a terme amb la col·laboració de la Diputació de Girona per tal de millorar el coneixement i identificació del jovent amb les institucions democràtiques. Dirigit a una vintena alumnes de primer de batxillerat d'un institut d'alta complexitat de Salt, té una durada d'uns quatre mesos.

"Fem sessions i dinàmiques a l'aula en formació d'Objectius de Desenvolupament Sostenible i organització d'administracions, per després dur a terme un procés de mentoratge a la Diputació de Girona", afirma Palomar, que explica que es tracta d'una activitat molt interessant en la qual al jovent se'ls permet expressar les seves inquietuds polítiques.

Un procediment burocràtic obligat pels qui volen exercir el dret

Actualment, gaudeixen de dret a vot les persones amb nacionalitat espanyola, però més enllà d'aquest col·lectiu, també poden exercir el dret a determinació les que compten amb passaport de la Unió Europea o d'un dels tretze països amb els quals s'ha realitzat un acord. Per tant, tot i que la llista encara és excloent, el ventall s’ha obert pels ciutadans i ciutadanes procedents de Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Trinitat i Tobago i Xile.

Des de l'entitat expliquen que, tot i complir amb aquesta condició, és necessari que les persones d'aquests països d'origen compleixin amb una sèrie de requisits, com ara ser major d’edat, estar inscrit al padró municipal i manifestar la voluntat d’exercir el dret a vot. Aquesta declaració formal es pot fer per tres vies: per correu postal, telemàticament o des del mateix Ajuntament. A banda, cal disposar d’autorització de residència a l’estat espanyol i, per la majoria de països, haver-hi viscut durant almenys cinc anys de forma ininterrompuda.

A més, cal que s'inscriguin al cens electoral de l'Ajuntament del municipi abans del 15 de gener. Per altra banda, els membres de la Unió Europea gaudeixen d'un termini més extens, fins al dia 30 de gener. Els requisits i aquests terminis tan ajustats, tal com assenyala Palomar, formen part d'un "procés molt feixuc i dificultós" que suposa un obstacle més del "racisme institucional" cap a persones estrangeres.

Cal tenir en compte, a més, que el dret a vot d'aquestes persones únicament s'aplica a les eleccions municipals, fet que exclou les votants de les eleccions autonòmiques i generals, òrgans que amb les seves decisions tenen encara més poder en les seves vides.

Per resoldre els dubtes relacionats amb el procés, les interessades poden demanar informació a la web de tràmits de la Generalitat o consultar la fitxa del procés electoral.