L'Estat espanyol (17.400 milions d'euros) es troba en la 17a posició del rànquing de països amb major despesa militar, segons dades de l’Institut Internacional d'Estudis per la Pau d'Estocolm (SIPRI), una xifra que suposaria una petita disminució respecte a les xifres registrades durant l'any anterior. No obstant això, segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, a l'Estat espanyol la despesa militar hauria crescut fins a assolir una xifra de 19.762 milions d’euros, equivalent a la destinació de 55 milions diaris per a fins militars.

Segons informa Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i vicepresident de l’International Peace Bureau (IPB), l'Estat espanyol opta per augmentar aquesta despesa també de cara al 2021, un augment que se situaria al volltant d'un 10% més que al 2020. Calvo destaca que la despesa militar prevista per aquest any és de 800 milions d’euros, mentre que la sanitària, destinada a vacunes o altres eventualitats, és de tan sols 200 milions.

Aquestes xifres criden l'atenció enmig d'un panorama de crisi sanitària. És per aquest motiu que, amb totes aquestes dades a la taula, i tenint en compte el context actual, l’organització internacional IPB, juntament amb el Centre Delàs, reclamen una reducció de la despesa militar a l'Estat espanyol, així com la reorientació urgent d’aquests pressupostos per fer front a l’actual crisi sanitària, climàtica i social.

"Qualsevol govern ha de tenir en compte les conseqüències de les retallades i ha de pensar que els impostos s’han d’orientar a la qualitat dels serveis públics. Si la despesa militar es dediqués a les necessitats de sanitat i educació seria molt beneficiós", explica Esperanza Fernández, membre de Marea Blanca.

Una acció conjunta per reclamar un canvi

Aquesta demanda a l'Estat espanyol es troba emmarcada dins d’una acció conjunta en què hi participen més de 140 organitzacions de la societat civil de 30 països diferents. Aquestes entitats han fet pública una crida als governs d’arreu del món perquè redueixin les seves despeses militars i les reorientin per fer front a l’actual crisi sanitària i eco-social.

Segons afirmen les organitzacions, reduir aquestes despeses a escala mundial representaria un cost d’oportunitat molt important. I és que amb una reducció de només un 10% es podria finançar l’educació universal, i amb un 9% es podria finançar en deu anys l’adaptació al canvi climàtic proposada per la Global Commission on Adaptation.

El coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau alerta sobre la necessitat de posar el focus sobre aquesta tendència global, orientada cap a una militarització extrema de les relacions internacionals, i com a resposta a possibles futurs conflictes, ja que la situació actual exigeix fugir d’aquestes pràctiques securitzadores i destinar els fons cap a altres tipus de mesures.

Despeses de dos bilions de dòlars

Per cinquè any consecutiu, la xifra de despeses militars mundials va créixer el passat 2020 en un 2,4% en termes reals respecte a l’any anterior, segons dades del l’SIPRI. Enmig d’un panorama de crisi sanitària, aquest creixement es produeix en el mateix any en què el producte interior brut (PIB) es va reduir en un 4,4%, convertint-se en l’increment més gran de càrrega militar des de la crisi global del 2009 i assolint la despesa més alta des de la Guerra Freda.

Malgrat la situació d’emergència sanitària i de crisi, tant social com econòmica, les despeses destinades a fins militars continuen augmentant de forma alarmant. Segons dades del SIPRI, els països amb més despesa aquest passat 2020, que van representar en conjunt el 62% del total, van ser els Estats Units (778.000 milions de dòlars), la Xina (252.000 milions de dòlars), l’Índia (72.900 milions de dòlars), Rússia (61.700 milions de dòlars) i el Regne Unit (59.200 milions de dòlars).