Oscar Rosselló: “La causa de l’abandonament d’infants al Marroc és la discriminació de les mares solteres”

Al Marroc, l’adopció internacional no està permesa. En canvi, l’acolliment permanent d’un infant sí que és possible mitjançant el que s’anomena kafala, un procediment propi de diversos països de religió musulmana. No obstant això, des de fa uns anys, el processos per acollir infants marroquins s'han complicat. Per assessorar les famílies interessades en aquest tipus d’acollida i sensibilitzar sobre la greu problemàtica dels menors abandonats al Marroc, l’any 2000 va néixer a Terrassa l’entitat Amics dels Infants del Marroc (IMA).

Parlem de la tasca que realitza aquesta associació i aprofundim en la situació de discriminació que pateixen les mares solteres al país amb el coordinador de l'entitat, l’Óscar Rosselló. Ens dona xifres colpidores de la realitat de milers d’infants abandonats al Marroc i ens apropa una realitat força desconeguda aquí.

 

Quina és la causa principal de l'abandonament d’infants al Marroc?

Sobretot, la discriminació que pateixen les mares solteres. Al Marroc hi ha 30.000 noves mares solteres cada any. És a dir, més del 5% de les dones solteres en edat fèrtil són mares. Cada any hi ha 70.000 parts d’aquest tipus. Per tant, cada dia neixen uns 200 infants fora del matrimoni. Aquests infants i les seves mares pateixen una discriminació molt accentuada. I cada any, uns 5.000 infants són abandonats: un infant abandonat cada dues hores.

Les xifres són esfereïdores...

Sí, i més encara tenint en compte que un 17% dels infants abandonats té alguna discapacitat. Les mares solteres pateixen una realitat molt difícil. Són discriminades a tots els nivells. Són expulsades de la seva família, de la feina i moltes tenen por, fins i tot, de ser perseguides per la policia.

Per què?

Perquè les relacions extramatrimonials estan penades pel Codi Penal. El codi de família marroquina diferencia entre infants legítims i il·legítims. Aquests últims, són infants nascuts de relacions extramatrimonials en les que els pares no els reconeixen.

Això deixa les mares totalment desemparades...

Clar, el pare no té l’obligació de pagar la pensió alimentícia, ni de fer-se càrrec de res. Les dones viuen tot un seguit de prejudicis que fan que hagin d’assumir tot el manteniment de l’infant. El sistema de protecció marroquí no contempla cap ajuda per a les mares solteres. Les úniques que ofereixen ajuda són les entitats socials, però només tenen capacitat per a un terç d’aquestes dones. Per tant, la situació és gravíssima.

I què se’n fa d’aquests 5.000 infants abandonats cada any al Marroc?

Una mica més de la meitat passen a processos de kafala, tant interna per part de famílies del país, com a nivell internacional. La resta passa la seva infantesa o adolescència en els circuits d’orfenats i institucions d'acollida en unes condicions molt difícils.

Per què només la meitat dels infants poden ser acollits?

Perquè hi ha més menors abandonats que no pas demanda de famílies acollidores. L’habitual és que la demanda interna cobreixi tots els acolliments, com passa per exemple a Espanya, però allí no és així.

És complicat fer una kafala per a les famílies d’aquí?

Abans era més senzill perquè els tràmits s’iniciaven aquí. Quan obtenies el certificat d’idoneïtat, accedies al Marroc i el procés s’acabava allà. Es podia aconseguir una kafala en 3 o 6 mesos. Ara cal iniciar els tràmits al Marroc amb els jutges marroquins, sense intervenció de l’Administració espanyola fins al final.

I això què implica per a les famílies que volen acollir?

Un gran esforç perquè requereix d’uns condicionants molt complicats: t’has de domiciliar al Marroc, has de tenir un habitatge allà i has de viatjar-hi constantment. Durant tot el procés de kafala estàs en contacte amb un jutge marroquí. Per tant, requereix d’uns recursos econòmics i molta disponibilitat de temps.

I ara, quan pot durar tot aquest procés fins que l’infant és acollit amb una família d’aquí?

Depèn molt dels condicionants polítics i religiosos que hi ha al Marroc a cada moment, però ara pot durar un any.

Es barregen qüestions religioses, doncs?

A cap país li agrada projectar una imatge de sortida de nens. A més, el fet que aquí la religió predominant sigui la catòlica i allà la musulmana crea una certa por de que els infants nascuts al Marroc que siguin adoptats aquí passin a la religió catòlica. Perquè primer es fa una kafala, però un cop l’infant està aquí, al cap d’uns anys ja té nacionalitat espanyola i les famílies inicien els tràmits per a l’adopció.

No obstant això, tota la problemàtica sobre l’abandonament dels infants no té res a veure amb una qüestió religiosa...

Això m’agradaria deixar-ho molt clar. De vegades tot plegat s’associa a un discurs islamòfob i no ha de ser així. La causa principal dels abandonaments és la discriminació de les mares solteres. Això no està vinculat a cap religió. Problemàtiques similars n’hi ha hagut a Espanya fa anys amb milers d’infants robats, on predomina la religió Cristiana. A Corea del Sud, amb religió budista, les mares solteres pateixen també una gran discriminació. I a d’altres països com Irlanda o Holanda també ha passat.

És una problemàtica estructural.

Forma part de les desigualtats de la dona a nivell global. I en cap cas s’ha de caure en un discurs islamòfob ni d’odi cap a la religió musulmana.

I com interveniu des d’Amics dels Infants del Marroc en tota aquesta problemàtica?

Principalment treballem per facilitar la integració dels infants adoptats al nostre entorn i assessorem i donem suport les famílies que han acollit infants al Marroc. Fem molta feina de sensibilització per donar a conèixer la situació dels infants abandonats i les causes que ho provoquen.

I com faciliteu aquesta integració dels infants kafalats?

Fem tallers de formació i acompanyament a famílies adoptives, fem xerrades, tallers creatius per infants adoptats... També donem suport post-adoptiu, que creiem que és molt necessari. Els infants adoptats han passat per situacions d'aïllament emocional i alguns han viscut experiències de maltractament físic o emocional.

Tot això té conseqüències...

Sovint aquests infants tenen menor maduresa i desenvolupament amb carències significatives en el procés d'aprenentatge i de socialització, menor autocontrol, menor capacitat de regulació emocional, menor autonomia, menor organització i ordre per afrontar les tasques educatives, desconfiança, baixa autoestima, cerca compulsiva del plaer i, en alguns casos, dificultats en el desenvolupament lingüístic.

Informeu les famílies que volen fer una kafala de tot això que es poden trobar?

Sí, perquè aquesta realitat és força desconeguda. Jo mateix vaig fer una kafala l’any 2010 i no n’era conscient quan vaig iniciar els tràmits. Des de l’associació, donem suport i intentem que les famílies es formin i disposin de recursos per afrontar aquestes situacions.

I a nivell escolar, es té en compte tot això?

No gaire i estem intentant propiciar un canvi del sistema educatiu. Hem efectuat una demanda a l'Ajuntament de Barcelona i al Consorci d'Educació perquè es desenvolupin activitats de formació del professorat sobre les característiques i les necessitats de l'alumnat. També cal treballar contra els prejudicis i falses creences que hi ha respecte a l'adopció.

I a nivell de projectes de cooperació internacional, en què participeu?

Des del 2015 col·laborem intensament amb entitats marroquines que treballen en l’acollida, la formació i la inserció sociolaboral de les mares solteres. Ara estem treballant amb una associació de Casablanca que es diu Solidarité Féminine.

Desenvolupeu projectes conjunts?

Donem suport als projectes creats per l'entitat. Nosaltres creiem que la cooperació al desenvolupament ha de partir sempre de projectes creats localment. Fem activitats de sensibilització per donar a conèixer la tasca que desenvolupa l’entitat i busquem fons. El 2020, el 50% del nostre pressupost el vam destinar a projectes d’aquesta entitat.

Amb la situació de pandèmia, està sent més difícil col·laborar-hi?

Sí, com sempre passa, la pandèmia ha agreujat la situació de les persones més vulnerables. Ara estem ajudant a que l’entitat desenvolupi una plataforma per fer activitats online, ja que les activitats presencials s’han aturat. Feien tallers als centres educatius per prevenir els embarassos no desitjats, per exemple. Ara cal fomentar les activitats per internet perquè no s’aturin i des d'aquí estem col·laborant en aquesta tasca. 

També heu editat un llibre solidari...

Sí, 'Alcemos la voz' recull testimonis de mares solteres del Marroc i de persones que han estat abandonades allà. El 50% dels beneficis es destinen als projectes de cooperació internacional amb Solidarité Féminine. Creiem que des d'aquí s'han de fomentar actituds proactives d'ajuda a la tasca que desenvolupen les entitats marroquines. Elles són el pal de paller de tota la política de protecció de les mares solteres i de la infància abandonada al Marroc.

Feu molta feina... Quantes mans treballeu a l’entitat?

Els primers 15 anys l'entitat treballava només a partir del treball voluntari i ara estem en un procés de semi professionalització; som dues persones contractades. L’associació està formada per unes 115 famílies. A través nostre s'han tramitat més de 700 kafalas al Marroc a tot Espanya i un 100% han passat a processos d'adopció.

A més, sou l’única entitat de l’Estat espanyol especialitzada en els processos d’adopció i acolliment de menors del Marroc, oi?

Sí, es va crear l’any 2000 després de veure que les associacions en l’àmbit de les adopcions no coneixien en profunditat el cas marroquí i que calia una associació pròpia. Es va fundar a Terrassa i actualment també tenim seu a Caldes de Montbui. Aviat, també n’hi haurà una al Baix Llobregat.