Pressió a Qatar 2022, un Mundial marcat per les vulneracions dels drets humans

Manjur Kha Pathan, Sujan Miah, Tul Bahadur Gharti, Suman Miah, Mohammad Kaochar Khan i Yam Bahadur Rana són treballadors que han mort a Qatar en els darrers anys després d’estar sotmesos a duríssimes condicions de treball.

Són només alguns noms, fets públics per Amnistia Internacional (AI) en un informe recent, de la llarga llista de persones treballadores migrants que han perdut la vida en l’última dècada a l’emirat qatarià, un país que centrarà els focus de tot el món entre novembre i desembre del 2022 perquè allà s’hi celebrarà la pròxima edició de la Copa del Món de futbol. 

La tria de Qatar com a seu del Mundial va estar envoltada d’una enorme controvèrsia des del moment en què la FIFA ho va fer oficial l’any 2010, ja fa més de deu anys. L’elecció d’un país que no respecta els drets humans més bàsics, les nombroses acusacions de corrupció, així com la nul·la tradició futbolística de Qatar i el fet que, per primera vegada a la història, la Copa del Món s’hagués de disputar a la tardor per sortejar les temperatures extremes que es registren al país, van ser factors que van fer encara més discutible la decisió.  

Ara bé, el més preocupant de la concessió del Mundial a Qatar va arribar després, durant la preparació de l’esdeveniment. Al llarg d’aquests anys, segons han denunciat nombroses organitzacions defensores dels drets humans, milers de persones treballadores, sotmeses a duríssimes condicions de treball, han mort en la construcció dels equipaments, instal·lacions i infraestructures relacionades amb la celebració de la Copa del Món. A banda, s’han comès abusos laborals de tota mena com l’impagament de salaris o la confiscació de passaports, entre altres.

“Les condicions que han hagut de patir les persones treballadores són molt preocupants, amb jornades laborals pràcticament interminables de dotze i catorze hores i multitud de tasques a l’aire lliure, exposades a temperatures extremes que ronden els quaranta graus”, denuncia a Xarxanet Carlos de las Heras, portaveu d’Amnistia Internacional.

Font: Amnistia Internacional. 

Un Mundial amb milers de morts a les espatlles

En aquest sentit, una investigació publicada aquest estiu pel diari britànic ‘The Guardian’ va xifrar en 6.500 les morts per causes laborals de persones treballadores procedents de l’Índia, el Pakistan, Nepal, Sri Lanka i Bangladesh des que Qatar va ser nomenada com a seu del torneig. Tanmateix, la xifra total de morts pot ser significativament més elevada atès que no inclou països com Filipines o Kènia, d’on prové molta mà d’obra que treballa a Qatar, així com tampoc inclou les morts que s’haurien produït durant els darrers mesos. 

Des d’Amnistia Internacional destaquen que és molt difícil saber realment quantes persones han perdut la vida durant les obres perquè les autoritats del país asiàtic atribueixen aquestes morts a “causes naturals”, com parades cardiorespiratòries o afectacions pulmonars, entre altres.

“Evidentment, moltes persones, no només a Qatar i en la construcció, moren per aquestes causes, però en el que cal incidir és en què les ha provocat”, raona De las Heras, que apunta que no només han mort persones en la construcció dels estadis, sinó també en el bastiment de carreteres i infraestructures com aeroports, projectats per a l’organització de l’esdeveniment.

De fet, l’única xifra oficial facilitada per les autoritats de l’emirat parla d’uns 15.000 morts de nacionalitat no qatariana entre el 2010 i el 2019, però, és clar, això abasta qualsevol persona estrangera que hagi mort al país per qualsevol causa, com per qüestions d’edat, accident de trànsit, etc. 

Una pressió que ha fet efecte?

En aquest context, la constant pressió dels moviments en pro dels drets humans ha obligat el Qatar a aprovar lleis per posar fre a l’explotació laboral, promulgades l’estiu del 2020. Aquestes modificacions han obert la porta, per exemple, a abolir les restriccions perquè les persones treballadores migrants puguin canviar de feina sense el permís del seu ocupador o han introduït un salari mínim mensual. 

Una sèrie de canvis que han anat en la direcció d’acabar amb l’anomenat Kafala, un sistema de patrocini abusiu que imperava al país i que moltes organitzacions han qualificat de sistema d’esclavitud moderna.

No obstant això, la realitat és que aquests canvis encaminats a millorar la situació de les persones treballadores no s’estan aplicant com seria desitjable. “Els últims mesos hi ha hagut avenços, però encara són molt insuficients, sobretot perquè avui hi ha milers de persones que no se n’han beneficiat; l’aplicació d’aquests canvis legislatius està lluny de ser una realitat”, exposa el portaveu d’AI, que apunta a la resistència dels empleadors a acatar les mesures i a la necessitat de seguir mantenint la pressió sobre les autoritats qatarianes perquè els apliquin. 

La Federació espanyola, en fora de joc

Més enllà de Qatar, màxim responsable del que ha succeït al voltant de l’organització de la Copa del Món, la FIFA, l’organisme internacional que governa el futbol, en cap cas pot mirar cap a una altra banda. Des d’Amnistia recorden que la FIFA té una sèrie de responsabilitats directes sobre l’organització del Mundial, entre les quals hi ha seguir la seva pròpia política de drets humans, aprovada el 2017. 

“Aquests principis rectors, en la línia de les recomanacions de Nacions Unides sobre empreses i drets humans, venen a dir, entre altres coses, que les empreses han de vetllar pel respecte dels drets en els projectes en què treballen”, remarquen. I és cert, afegeixen, que en els darrers temps l’òrgan ha millorat en aquest sentit, però ha de fer més pressió perquè els avenços en matèria laboral es posin a la pràctica i no quedin en paper mullat.   

En la línia de la preocupació pels drets de les persones que treballen a l’emirat, en els últims mesos ja hem pogut veure diversos gestos del món del futbol -tot i que encara força tímids- per reclamar canvis al Qatar. Seleccions nacionals com Alemanya, Noruega i Bèlgica han mostrat públicament el seu suport a les persones treballadores migrants del Qatar. Suècia fins i tot ha cancel·lat una gira de preparació per al torneig al país àrab en protesta per la situació.  

No és el cas d’Espanya, que no ha tingut el més mínim gest amb relació a aquest assumpte. És per això que Amnistia Internacional ha realitzat una acció aquesta setmana davant la seu de la Federació Espanyola de Futbol per demanar algun moviment en aquesta línia, aprofitant que el combinat espanyol ha fet pública la llista de jugadors convocats per als decisius partits de classificació per al torneig mundialista.

Activistes de l’organització han entregat a la Federació una samarreta de “l’altra llista”, la de les persones treballadores que han perdut la vida a les obres del Mundial de Qatar, acompanyada d’un braçalet de capità amb el lema ‘Qatar 2022: Drets humans’, així com una carta dirigida al president de l’ens federatiu, Luis Rubiales, en què reclama a la selecció espanyola un gest públic en solidaritat amb les persones que han mort a l’emirat durant els preparatius per al torneig.

“De la mateixa manera que altres seleccions s’han manifestat respecte d’aquesta situació, ens agradaria saber què pensa la Federació Espanyola de Futbol, perquè la realitat és que fins ara no ho sabem”, diu el Carlos de las Heras, que explica que AI ja ha demanat fins en tres ocasions reunir-se amb la federació i, de moment, no han obtingut resposta. Tot i que no és responsable directe del que està passant al Qatar, afegeix el portaveu, sí que creu que, com a integrant de la FIFA, la Federació hauria de tenir una sèrie de posicionaments sobre aquest assumpte.

Una operació -una més- de blanqueig esportiu

Sigui com sigui, la concessió del Mundial a Qatar, com tants altres grans esdeveniments esportius i espectacles, s’emmarca en una estratègia recurrent de països en què no es respecten els drets humans més bàsics per netejar la seva imatge de cara a l’exterior.

Una operació de blanqueig esportiu en tota regla, com han denunciat un cop rere un altre organitzacions com Amnistia, que no es limita al Qatar ni al futbol. “No pot ser que aquests grans esdeveniments es facin servir per maquillar de portes enfora una situació real i molt preocupant sobre l’estat dels drets humans en països com Qatar o l’Aràbia Saudita, per posar només dos exemples”, subratlla De las Heras.

Amb tot, l’organització no és partidària de suspendre o boicotejar la cita mundialista del 2022, però sí que exigeix que la celebració serveixi per denunciar la situació dels drets humans en aquests països, no només pel que fa a l’àmbit laboral sinó també en altres qüestions com la llibertat d’expressió i els drets de les dones, entre altres; i per aconseguir millores en aquest sentit.