Quan l'arquitectura és una eina de cohesió social

Quan pensem en la paraula "arquitectura" ens vénen exemples de grans projectes urbanístics o dissenys creatius d’edificis coneguts per tot el món, propis d’artistes com Bofill, Calatrava o Gaudí.

Molt sovint, però, apareixen excepcions que re-defineixen la regla i que aporten un nou significat a quelcom que ja donàvem per fet. Això és precisament el que van aconseguir fa 8 anys l’Anna Altemir, l’Anna Aro i la Hilda Cuba, tres arquitectes que, en acabar la carrera, van donar cos i forma a Base-A, un projecte d’arquitectura focalitzat en l’àmbit social i la cooperació.

Altemir, la única de les tres fundadores que segueix a l’associació, recorda com va sorgir la idea: “volíem crear un col·lectiu, amb estudiants i joves arquitectes, per poder exercir l’arquitectura des d’una visió més ètica. En aquell moment (2011) començàvem a sortir de la crisi financera i immobiliària de 2008, i estàvem molt escarmentats amb el que havia estat el desenvolupament de l’arquitectura a nivell europeu”.

A més, l'entitat es va formar amb un objectiu molt clar: “fugir de la visió de l’arquitecte estrella i dedicar-nos a treballar en projectes en benefici de la societat”, puntualitza Altemir.

Un projecte de transformació social, sostenible i global

Des de Base-A es vol mostrar l’arquitectura com “una eina de transformació social”, a través de la cooperació entre organitzacions i la formació. L’entitat porta a terme activitats relacionades amb l’edificació, la rehabilitació i l’urbanisme.

La clau està en establir una relació bidireccional entre Base-A i les ONG’s i associacions que promouen l’ajuda humanitària: “a vegades les ONG’s contacten amb nosaltres, però d’altres vegades nosaltres veiem una necessitat a un país, sense posar-nos límits, i contactem amb l’ONG que hi estigui treballant”, explica Andrea Llanas, coordinadora de projectes de Base-A i una de les arquitectes que porta més temps a l'organització.

Col·laboracions arreu del món

Després dels terratrèmols del 2015 al Nepal, l’associació d’Amics del Nepal es va posar en contacte directament amb Base-A per col·laborar i ajudar a les víctimes de la catàstrofe.

Però el Nepal és només un dels diversos països on l’entitat s’ha desplaçat per donar un cop de mà. L’entitat ha desenvolupat projectes a 5 països d’Àfrica (Argèlia - camp de refugiats del Sàhara, el Senegal, Ghana, Kènia i el Marroc); 2 d’Àsia (Índia i el Nepal) i 2 de l’Amèrica Llatina (Bolívia i Equador).

Segons Llanas, el Senegal és dels països on és més fàcil treballar, “especialment gràcies al vincle de cooperació que existeix entre Espanya i el Senegal, i també a la facilitat d’aquest país per rebre ajudes i subvencions”.

Nou any, nous objectius, mateixa filosofia

Tot i la seva dimensió més internacional, Base-A s’ha marcat recentment un nou objectiu, molt més proper: “la nostra intenció és dur a terme una renovació de l’associació en general perquè, a part de seguir amb els projectes de cooperació internacional, també volem fer-ne a Barcelona, explorant vies de cooperació d’àmbit més local”, explica Llanas.

Tenen en ment centrar esforços en projectes que tinguin en compte la biodiversitat de la ciutat o millorar les condicions de vida dels refugiats, que en moltes ocasions viuen en assentaments precaris.

I què motiva el canvi d’un projecte d’abast internacional a buscar projectes d’àmbit més local? Segons Altemir, “tot parteix una mica de la nostra pròpia consciència, que es va ampliant i et fa adonar-te que els països en desenvolupament busquen el seu mirall en els països desenvolupats. Si nosaltres no canviem la nostra manera de construir i de fer arquitectura, els països en vies de desenvolupament no ho entendran, no ho veuran com a necessari”.

La pregunta sorgeix d’una manera molt fàcil i lògica: com pot pretendre Base-A anar a construir edificis amb materials naturals, sostenibles i locals a d'altres països, si els al propi territori no deixen de fer servir formigó, un dels materials més contaminants, per construir els seus habitatges? “Hi ha una manca de coherència interna que ens ha fet girar la mirada cap al lloc on vivim, fent que sigui necessària una nova estratègia”, afirma Altemir.  

El futur és esperançador, però cal lluitar-lo

Sobre la necessitat de fer un mon més compromès entre tots, Altemir hi té molt a dir: “tot i que per a nosaltres és important posar el focus en la responsabilitat individual, no podem treure el focus de la responsabilitat institucional. Nosaltres prediquem amb l’exemple, intentant construir de la manera més sostenible, però no hem d’oblidar-nos de fer pressió a les institucions.”

Aquest objectiu començarà a complir-se en breus a Espanya: el juny del 2020 entrarà en vigor un canvi en la llei d’edificació que obligarà a que els edificis siguin més sostenibles, que tinguin més aïllament tèrmic per reduir la despesa energètica, equiparant Espanya als estàndards europeus.

És un primer pas, potser petit, però el món avança posant l’arquitectura com a gran pilar per a la sostenibilitat i, en aquest context, entitats com Base-A fa anys que estan obrint el camí.