Reglament d’estrangeria: una reforma que no pot esperar més

“Papers per als nens”, “cap persona és il·legal” o “Reglament d’estrangeria just, humà i digne” són alguns dels lemes que han ressonat amb força arreu de l’Estat a les mobilitzacions que s’han convocat per exigir la reforma del reglament d’estrangeria, la regularització del jovent extutel·lat i la suspensió de l’expulsió de persones menors. A Barcelona, prop de 300 persones van respondre a la crida de la Coordinadora Obrim Fronteres i es van manifestar davant de la seu de la Unió Europea i la delegació del Govern espanyol.

"Valorem molt positivament les mobilitzacions d’aquests dies, sobretot perquè l’assistència de joves va ser molt gran, i el que buscàvem era precisament això, que trobessin un espai per expressar-se i fer-se seva una reivindicació que els afecta directament”, explica a Xarxanet la Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres, que espera que aquest altaveu serveixi per sensibilitzar la població sobre el que suposa la paràlisi de la reforma per aquest jovent.  

I és que, milers de joves esperaven que aquest estiu que el Govern de l’Estat complís per fi el seu compromís d’aprovar el decret per reformar el reglament d’estrangeria, promogut pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que pretenia facilitar la inclusió de les persones menors estrangers i de les majors d’edat extutelades, reduint tràmits i esperes, donant permisos de treball automàtics i simplificant els requisits per renovar-los.  

Finalment, el Ministeri de l’Interior va decidir paralitzar la reforma i guardar-la en un calaix apel·lant a un suposat ‘efecte crida’ que provocaria el canvi de norma. “No té cap sentit, aquest jovent no deixarà de venir perquè hi hagi una determinada legislació o una altra, no és un element de consideració en el moment de la sortida, ho són factors molt més estructurals com les condicions que tenen en els seus països d’origen”, subratlla Creixell.

La decisió d’Interior ha caigut com una gerra d’aigua freda entre el jovent i les entitats que els acompanyen i treballen per a la seva emancipació. “Sense aquesta reforma, quan aquests joves compleixen 18 anys es queden amb un permís de residència que no els autoritza a treballar i, per tant, és molt difícil que puguin renovar els seus papers quan se’ls demanen uns requisits difícilment assumibles, i més en l’actual context econòmic”, assegura la Sara Agulló, advocada de la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA).

Segons detalla l’advocada, en complir la majoria d'edat, aquest jovent només pot treballar si aconsegueix una oferta de treball d'un any de duració i cobrant el salari mínim, és a dir, uns 950 € mensuals. “Són requisits que en cap cas s’ajusten a la realitat actual”, assenyala Creixell.

A més, arran d’unes sentències del Tribunal Suprem, per renovar el permís de residència no lucratiu se’ls demana que acreditin mitjans de vida propis, ingressos que no poden procedir de l’administració ni d’ajuts socials, de prop de 600 euros per a les primeres renovacions i més de 2.000 per a les segones. “És completament incongruent perquè són nanos que no tenen ingressos precisament perquè no poden treballar”, rebla Agulló.

Un bloqueig que provoca frustració entre jovent i entitats

Tot plegat, admeten des de les entitats que acompanyen diàriament aquest jovent, genera una gran frustració i incomprensió entre els nois i noies. “Aquest retard en la reforma els està afectant molt, no només a nivell dels papers i la situació d'exclusió que provoca, sinó també psicològicament: s'enfaden, es reboten i no ho entenen", explica Agulló. 

Uns sentiments que no només afecten el jovent, també les entitats, associacions i professionals que treballen per la seva autonomia i desenvolupament. “Per a nosaltres també és desesperant i preocupant, perquè et topes amb una paret, però alhora amb ganes de seguir donant suport a aquests nois i noies fins on sigui i ajudar-los a trobar una feina, que ara mateix és l’única via que tenen”, remarca l’advocada de la federació, que aplega 68 entitats dedicades a fomentar l’autonomia i la igualtat d’oportunitats entre jovent sense suport familiar en procés d’emancipació.

A banda, les entitats coincideixen que té poc sentit que administració i entitats bolquin esforços i recursos per sostenir aquest jovent quan són menors d’edat i després quedin atrapats en aquest atzucac burocràtic quan compleixen la majoria d’edat, sense ni tan sols oferir-los la  possibilitat de guanyar-se la vida per ells mateixos. “És una absurditat, tot aquest esforç queda en un no res”, diu Agulló. 

Hi coincideix la Maria Creixell, d’Obrim Fronteres: “la reforma és necessària, no pot ser que aquest jovent, que passa un temps sostingut per l’administració i entitats, es quedi al carrer d’un dia per l’altre quan arriba a la majoria d’edat, cal tirar endavant la reforma per no allargar més aquesta paràlisi, que aboca aquests nois i noies al carrer i l’únic que fa és crear un altre problema social”, expressa.

Igualment, aquest escenari, que situa el jovent en una situació d’irregularitat i desemparament, asseguren les entitats, és benzina per als discursos d’odi i fomenta el rebuig social xenòfob i racista.

“I no és només això, la política migratòria d’aquest govern ens aboca als temps més foscos, podem parlar de les deportacions i expulsions en calent de menors a Ceuta, del rebuig sistemàtic a qualsevol de les propostes de regularització, s’estan travessant moltes línies vermelles i cal que ens mobilitzem per deixar clar que no retrocedirem en el respecte als drets humans”, rebla Creixell.  

Amb la reforma en un calaix i sense perspectives clares de recuperar-la, milers de joves queden exposats a situacions de gran vulnerabilitat i no poden continuar el seu camí cap a l’autonomia. Entitats i col·lectius seguiran lluitant i mobilitzant-se perquè cada dia que passa, avisen, és un dia més de patiment i de traves a la seva emancipació. “No podem permetre que se segueixin vulnerant els drets d’aquests joves, és una presa de pèl, sobretot per a ells i elles, però també per a les organitzacions que han participat en tot aquest procés”, conclou Creixell.