Infància, transparència i sostenibilitat són els conceptes clau de l’ONG You Can Save Them. Amb seu a Vacarisses, l’entitat és un projecte molt personal del Ricard Arderiu, qui va decidir que volia fer alguna cosa per ajudar infants en situació de vulnerabilitat. A poc a poc, l’ONG ha anat creixent i sumant socis –ja en té més de noranta–, i té presència a països de l’Àfrica com Uganda i Malawi, entre altres. Coneixem la seva tasca de la mà del Ricard Arderius.

You Can Save Them és un projecte molt personal.

La vaig fundar ara fa tot just sis anys fruit de la inquietud que sempre he tingut d’ajudar infants que es troben en situació d’extrema pobresa o de molta vulnerabilitat, que és el principal objectiu de l’ONG. En un viatge que vaig fer al Vietnam em vaig trobar amb infants que no tenien absolutament res i vaig decidir que havia de fer alguna cosa, que no em podia quedar de braços plegats davant d’això. A partir d’aquí, vaig intentar localitzar punts on hi haguessin infants que necessiten ajuda per ajudar a millorar la seva vida.

Ja havies col·laborat amb ONG més grans, per què et vas decidir a fundar la teva pròpia entitat?

Ho volia fer a la meva manera per diverses raons. La primera, per saber del cert que realment tots els diners i recursos es destinaven allà on jo sabia que feien falta. A banda, volia muntar una ONG en què la transparència fos un pilar absolutament bàsic. La meva idea era oferir als socis un 100% de transparència i comunicació, i fer-los partícips de tot allò que fes. Tot això és potser el que jo vaig trobar a faltar a aquelles ONG més grans amb qui havia col·laborat.

I vas tenir clar que volies enfocar-te als més vulnerables: els infants.

Sempre he pensat que la infància és l’etapa més maca de la vida, i el fet de saber que hi ha infants que no la poden gaudir per a mi és una desgràcia molt gran. Veure el patiment de molts infants em va empènyer a fundar la meva pròpia ONG. Hem d’intentar oferir als infants un mínim de qualitat de vida i d’educació perquè són el futur de les nostres societats. Òbviament, qualsevol persona necessita ajuda, sigui un nen o una persona gran, però, d’alguna manera, a mi els infants sempre m’han tocat molt la fibra. I amb You Can Save Them em vaig proposar ajudar-los.

Quina tasca dueu a terme per assolir aquest objectiu?

Actualment, estem treballant amb comunitats d’Uganda, Malawi, Kènia i el Marroc. A tots aquests països ajudem a infants vulnerables, molts dels quals vivien literalment al carrer perquè no tenen cap mena de família. Oferim alimentació, sobretot, i també enfoquem les nostres accions a l’educació i la sanitat. La primera actuació, però, sempre és assegurar que tinguin almenys un àpat al dia.

"La nostra primera actuació sempre és assegurar que tinguin almenys un àpat al dia".

I després ja treballeu més a fons en altres àmbits.

Especialment en l’educació, que és un pilar bàsic de la feina que fem i és cabdal perquè el dia de demà ells mateixos puguin construir-se un futur. Per exemple, a Malawi tenim un projecte per tirar endavant una escola de preescolar; i a Uganda ara comprarem un terreny on, si tot va bé, volem construir un orfenat i una escola. Mentre no puguem fer-ho, la comunitat pot aprofitar el terreny per llaurar i treballar l’agricultura.

Teniu presència a diversos països de l’Àfrica. Com decidiu on actuar i per què?

Jo sempre tenia al cap que volia ajudar allà on realment fos molt necessari. I fruit d’estar investigant, parlant amb contactes que ja tenia i coneixent gent nova vaig decidir on volia actuar. Per exemple, a Malawi i Uganda hi som perquè hi coneixia persones que són amigues meves i que hi han viscut i saben perfectament quines són les necessitats que hi ha.

Són les persones de l’ONG que estan a terreny.

Sí, perquè per temes de feina, econòmics i familiars, malauradament, jo no hi puc viatjar tot el que m’agradaria. Tant de bo pugui fer-ho en el futur. Ara bé, allà hi tinc contactes de primera mà, persones de confiança que vetllen perquè tot funcioni com cal. Igualment, sempre estem oberts a qualsevol proposta per ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats. Al final, una cosa bona d’aquest món de la cooperació és que fas molta xarxa. El cert és que tenim molts fronts oberts, i encara en voldríem tenir més, però som una ONG petita i arribem on arribem.

Una d’aquestes persones de confiança és el Solomon.

Sí, és un home d’Uganda que ha tret vint-i-dos nens del carrer i els ha allotjat en una casa on els cuida i es fa càrrec d’ells. És un dels projectes més macos en què col·laborem i volem construir un orfenat perquè en pugui acollir més. La nostra idea és col·laborar-hi per fer projectes a llarg termini i ajudar molts més infants allà.

Com sosté els seus projectes You Can Save Them?

Al principi, una mica fruit de la inexperiència, volíem atendre molts fronts i ajudar arreu, però després veus que no pots. Som una entitat petita i tenim els recursos que tenim. Per a mi, el més important si parlem de sostenibilitat són els nostres socis. I és cert que podem rebre donacions puntuals o guanyar diners amb accions solidàries, però això són pics que en cap cas et garanteixen sostenibilitat. En canvi, els socis que paguen una quota cada mes són el que realment ens permet abordar projectes i sostenir-los en el temps.

De fet, heu rebutjat ajudes pensant en la sostenibilitat.

Sí, vaig parlar amb una empresa que m’oferia vint mil euros per construir un orfenat allà on comprarem el terreny a Uganda, però ho vaig aturar perquè vaig fer la reflexió de què passaria si de cop ens veiem amb un centre amb cent nanos, però no tenim prou diners per mantenir-los. Prefereixo fer-me càrrec de vint nens i poder donar-los tot el que necessiten i ocupar-me’n com cal. La clau de la sostenibilitat d’una ONG petita és sempre tocar de peus a terra. No puc tirar endavant un orfenat si no tinc uns recursos fixos per mantenir-lo.

"Si parlem de sostenibilitatel, per a nosaltres el més important són els nostres socis".

Un altre puntal de l’entitat és la transparència.

Totalment, era un pilar fonamental quan vaig decidir fundar-la. Hi ha molta gent que només en sentir la paraula ONG s’espanta o desconfia. A mi m’ha passat veient alguns casos que han sortit. Per això, per a mi, la transparència és cabdal. Tenim una persona que gestiona els nostres comptes, sempre publiquem les memòries anuals i totes les accions o entregues que fem les compartim via WhatsApp amb els nostres socis. Així saben exactament on es destinen els seus diners.

El millor aval a la nostra feina és que, en tots aquests anys, cap soci s’ha donat de baixa i prop de la meitat ens han demanat incrementar la seva participació. Crec que això parla bé de nosaltres.

Què us ha aportat a vosaltres tota aquesta tasca que heu fet?

Et diria que coses bones i altres no tan bones. Per una banda, ets realment conscient de la dura realitat que es viu a molts llocs del món, i això et pot afectar i molt. També és cert que portar una ONG petita com la nostra, d’alguna manera pot generar frustració perquè tens molts fronts oberts i pocs recursos, a banda del neguit i la pressió que comporta sovint. Ara bé, després tot plegat sempre val la pena perquè és molt gratificant, sobretot quan veus les cares de felicitat dels infants. Realment, és el que et dona força per tirar endavant i voler créixer.

Com podem col·laborar amb You Can Save Them?

Sobretot fent-se soci, que a nosaltres és el que ens ajuda més i ens aporta estabilitat. Preferim tenir molts socis, encara que aportin poc, que no pocs que aportin molt. A banda, sovint tenim reptes oberts a plataformes de micromecenatge com Migranodearena, per exemple. Tot el que arribi de fora dels socis és molt benvingut i no deixa de ser important per a nosaltres.

Quins plans teniu de cara al futur?

Volem continuar fent bona feina i anar sembrant per créixer en nombre de socis i que això ens permeti abordar més projectes estables i sostenibles. I si tot va bé, obrir l’entitat a fer coses noves, com treballar amb voluntariat. Encara no tenim una estructura prou robusta per fer-ho, però en un futur ens agradaria. Si penso a llarg termini, també voldríem diversificar més el que fem i arribar a més persones de més llocs. I, és clar, continuar creixent allà on ja tenim presència.