No ens equivocarem si considerem el Rubén Escobar com un històric de la redacció de Xarxanet. Més enllà del grat record humà que va deixar entre els seus companys i companyes –també a qui escriu aquestes ratlles–, la petjada professional que el periodista va imprimir al projecte, que es nota que s’estima, ha estat molt valuosa.

El camí del Rubén a Xarxanet va començar el 2015, de la mà de la fundació iWith.org, elaborant notícies, entrevistes i reportatges per al portal internacional. Com a redactor, entre altres històries, va explicar a les lectores del portal l’èxode de persones refugiades que fugien de la guerra i la persecució. Un tema que avui, malauradament, continua sent actualitat.

Entre el 2018 i el 2021, va fer el salt al portal social amb la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). També ha escrit per als portals comunitari i informàtic, entre altres. Avui, el Rubén és tècnic de comunicació a la Generalitat de Catalunya. Amb motiu del vintè aniversari de Xarxanet, recorde el seu pas pel portal, els aprenentatges que va adquirir i com va ser la seva relació amb les entitats.

Quin record et va deixar el teu pas com a redactor pel portal internacional de Xarxanet?

El cert és que en tinc un bon record. Quan vaig començar, el 2015, vaig estar molt en contacte amb entitats internacionals i tocava molts temes d’aquest àmbit. A més, va coincidir amb l’època en què es va produir el gran èxode de persones que fugien de la Guerra de Síria i, a nivell de continguts, es van obrir moltes possibilitats de parlar amb entitats que treballaven aquest tema i fer entrevistes.

En recordes alguna en especial?

Em vaig entrevistar amb l’Òscar Camps d’Open Arms, per exemple, que en aquell moment estava a Lesbos. També amb persones voluntàries que estaven a terreny. I, més enllà d’això, que va ser una època molt situada a l’estiu i amb repercussions posteriors, és clar, recordo molt el contacte amb el teixit associatiu internacional de Catalunya.

Vaig fer molts articles sobre temes com la construcció de pau, el voluntariat i la cooperació internacional, així com els processos migratoris. I això em va permetre parlar i conèixer la tasca d’entitats com el Centre Delàs, l’Escola de Cultura de Pau, l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) o Amnistia Internacional, entre moltes altres.

Així, des del vessant més professional l’experiència va ser bona?

I tant, sobretot perquè va ser una experiència que em va permetre exercir de periodista, un fet que vaig valorar molt. Perquè, sovint, quan treballes a entitats les feines que et toca fer tenen molt a veure amb la comunicació, la gestió de les xarxes socials i la publicació d’articles al web, tot plegat més relacionat amb un àmbit més corporatiu. Per contra, treballar a Xarxanet em va donar la possibilitat de fer de periodista perquè, al cap i a la fi, estàs explicant la realitat, sempre molt centrada en el tercer sector, però no deixes de fer de periodista. I això va ser genial.

En aquest contacte amb les entitats, quines van ser les principals inquietuds i preocupacions que et van transmetre?

El tema que més recordo és el del finançament, que era el pal de paller pel que fa a les inquietuds de les entitats. Sempre m’explicaven que depenien molt de les subvencions i licitacions, i això les causava molta inestabilitat i feia trontollar els equips, alhora que dificultava molt assolir les seves tasques i missions.

"Recordo que el finançament era el pal de paller pel que fa a les inquietuds de les entitats".

Mentre hi vas estar centrat, com va evolucionar la cooperació internacional?

Recordo perfectament que vaig fer un article que parlava sobre el sensacionalisme de les imatges en el món de la cooperació internacional. Fa uns anys, en aquest sector s’apostava molt per una imatge molt emocional.

Ara, en canvi, tant a nivell d’imatge com de missatge, s’intenta apel·lar molt més a la transformació social. De fet, hi ha una frase d’un llibre que vaig llegir sobre cooperació internacional que deia que es pot fer cooperació des de la dreta i des de l’esquerra. Des de la dreta es fa partint d’aquesta visió més paternalista de l’home ric que salva l’home pobre, mentre que des de l’esquerra s’intenta donar les eines per aconseguir una transformació.

Són dues perspectives molt diferents.

Clar, no és el mateix anar a una comunitat rural del Senegal, fer un pou d’aigua i marxar, que anar a aquella comunitat i ensenyar les persones a construir un pou d’aigua. La idea és que, un cop s’ha fet aquesta tasca i ja no estiguis allà, les persones disposin d’eines per tirar endavant.

Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de fer la teva tasca i quins aprenentatges vas poder adquirir?

La principal, i passa sovint quan arribes a qualsevol projecte nou, va ser entendre quin estil i quin to havia d’emprar a l’hora de redactar els continguts. I pel que fa als aprenentatges, van ser molts. Per exemple, quan ja has publicat notícies, has fet entrevistes i reportatges, aprens què funciona bé i té una substància més profunda, i allò que no genera tant d’interès per al públic que et llegeix. Un altre va ser el fet de poder treballar en equip, coordinar-me amb els meus companys i companyes. Al cap i a la fi, érem un equip d’una desena d’entitats i era un treball conjunt.

Quina va ser l’evolució de Xarxanet quan tu hi vas formar part?

Recordo que al principi Xarxanet era un projecte molt tipus blog, a nivell de disseny i d’aparença. Era un projecte impulsat per la Generalitat, però que no tenia massa clar com transformar-se i adaptar-se als nous formats. Això va canviar a partir del 2018 i 2019, quan va fer un canvi i es va començar a professionalitzar en diversos àmbits com el disseny web o la comunicació audiovisual a través de les xarxes. I ja es feien continguts més animats per compartir els articles, entre altres.

En aquest sentit, Xarxanet ha evolucionat i s'ha adaptat molt bé als temps i les tendències actuals, tant en l'àmbit audiovisual com el de la imatge.

"Avui, la cooperació internacional, tant a nivell d’imatge com de missatge, intenta apel·lar molt més a la transformació social".

Ara que compleix vint anys, com valores un projecte com Xarxanet?

Molt bé, penso que és molt necessari perquè no hi ha gaires mitjans especialitzats en notícies del tercer sector i és molt interessant en el sentit que els mitjans més generalistes es poden nodrir dels continguts i les històries que s’expliquen a Xarxanet. Per tant, és una font d’accés a notícies que potser no tindrien difusió o se’ls donaria tanta importància. En resum, és una peça important d’un trencaclosques que es pot alimentar de mitjans més especialitzats com Xarxanet, que és molt important que existeixin, i de mitjans més generalistes.