Cisjordània, la franja de Gaza i Jerusalem han estat al focus de l’actualitat durant les últimes setmanes. La nova escalada de violència ha deixat, almenys, cent quinze persones mortes, entre elles, vint-i-vuit infants al cor del Mitjà Orient.

Però les revoltes entre aquests territoris no comencen ara. Set dècades enrere, amb la independència d’Israel el 14 de maig de 1948, s’inicia un període de disturbis que continua fins a l’actualitat. La conquesta dels territoris per part d’Israel ha desembocat en revoltes socials per reclamar l’alliberació del poble de Palestina. Parlem sobre els últims esdeveniments i l’origen del conflicte amb la membre de la Comunitat Palestina de Catalunya i de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins - JUNTS, Salam Al-Maslamani.

Què està passant al cor del Mitjà Orient?

El que ha fet esclatar els esdeveniments dels últims dies és l’intent d’usurpar les cases a Jerusalem on actualment viuen els palestins per ocupar-les amb la gent de fora. Davant les represàlies i els atacs per part de l’estat israelià, els palestins s’han aixecat, tant a Cisjordània com a la Palestina històrica, i també s’estan manifestant els palestins que estan dins el territori ocupat perquè hi ha un ‘apartheid’ contra ells.

A més a més, s’ha produït tot durant el Ramadà, un mes sagrat per a tots els musulmans, no només pels palestins, i a aquests no els deixaven anar a resar a la mesquita. Israel vol quedar-se amb Jerusalem i amb la mesquita d’Al-Alqsa.

L’origen del conflicte ve d’anys enrere.

El que estem vivint al Mitjà Orient no és un conflicte, ni una guerra, ni un revolta per la religió, és una ocupació. El dia 15 de maig commemorem ‘Nakba’, el desastre, el dia en què va començar tot el 1948.

Si mirem molts anys enrere, a Palestina hi havia una minoria de jueus, però amb qui es convivia pacíficament. De tota la vida, a la ciutat de Nablus, al nord de Cisjordània, han conviscut cristians, musulmans i jueus. Per això aquesta zona es diu la Terra Santa, perquè és la terra de totes les religions, on tots han conviscut amb pau i harmonia.

I va més enllà de la religió.

El problema ve de l’ocupació per part d’Israel, que ha creat aquesta visió cap al món que és una guerra religiosa. I ni és guerra, ni és per la religió. És més, si parlem amb els jueus que han viscut en països àrabs, especialment a l’Iran, ens diran que sempre els han tractat bé. On no han viscut bé els jueus ha estat a Europa amb l’Holocaust. La persecució jueva ha estat a Europa, no a cap país àrab.

Però, això, Israel ho ha aprofitat per ficar por als jueus perquè marxin dels altres països àrabs. Els que s’ho han cregut i han marxat cap allà, en arribar han vist que era mentida i alguns han acabat tornant. I és el que tornarà a passar després dels últims esdeveniments, marxaran més jueus d’Israel perquè els farà més por seguir allà per les seves famílies i la seva pròpia vida.

"El que estem vivint al Mitjà Orient no és un conflicte, ni una guerra, ni un revolta per la religió, és una ocupació"

Quin ha estat l’àmbit geogràfic de les revoltes?

Estan atacant a tota la franja de Gaza i a tota Cisjordània. A Gaza per via aèria amb avions i coets, i a Cisjordània per via terrestre. Gaza és més o menys com el Maresme de gran, i ara mateix és un colador. Han atacat a més de sis-cents punts, imagina’t com deu estar.

No hi ha cap lloc on no hi hagi manifestacions o concentracions, tota Palestina s’ha aixecat i això Israel no s’ho esperava. El problema és que no tenim la mateixa força perquè uns van amb pedres i els altres amb armaments; uns amb coets que no fan gairebé res i els altres amb avions que desfonen edificis de tretze plantes. Israel està atacant a la població palestina per fer una neteja ètnica, però això no es veu als mitjans de comunicació. Jo me n’assabento perquè escolto els mitjans en àrab, i no hi ha gaires bones notícies.

Per què ha començat aquesta nova onada coincidint amb el Ramadà?

L’abril és un mes sagrat per apropar-se a la religió, per fer dejuni i apropar-se a la gent més pobra, per sentir-se més humà. Que aquests esdeveniments hagin passat just amb el Ramadà no és cap casualitat, cada any es viuen aquestes represàlies des de fa setanta-tres anys. Hi ha molts jueus dient “no al nostre nom” perquè ells no volen això. Un amic meu és jueu i em comenta que sent vergonya del que està fent el seu país.

El desallotjament de famílies palestines que viuen a Palestina és un altre dels punts claus. El Tribunal Suprem d’Israel havia de celebrar una audiència aquests dies, però es va aturar pels disturbis.

Acabaran sent refugiats. No els donaran un millor lloc per viure, els palestins de Jerusalem hauran de marxar de Cisjordània i seran refugiats a la seva terra. Israel aconseguirà el que vol, que Jerusalem sigui només pels jueus.

Per què és clau la ciutat de Jerusalem?

Ara mateix, Jerusalem està dividit en dues parts, l’est i l’oest, però Israel vol conquerir les dues parts per fer de Jerusalem la seva capital. Hi ha una resolució de les Nacions Unides del 1948 que assegura un lliure accés a Jerusalem i dret al retorn, i res d’això s’està complint. La resolució d’Oslo, l’any 1993, respecte als assentaments tampoc s’està complint perquè cada any estan creixent més i més. És el que vol l’estat israelià, anar conquerint a poc a poc tots els territoris.

"Els palestins de Jerusalem hauran de marxar de Cisjordània i seran refugiats a la seva terra"

Quines són les xifres fins al moment dels últims atacs?

Els últims atacs han deixat a Gaza cent quinze morts, entre els quals, hi ha vint-i-vuit nens, cent seixanta avions de guerra que han atacat Gaza i més de cinc-cents míssils disparats. No sé què passarà avui, no ho vull ni pensar. Només demano que es respectin les resolucions internacionals i la retirada dels exèrcits dels territoris palestins com s’havia acordat el 1967 per aconseguir la pau.

Què tenen de diferent les revoltes actuals de les d’anys enrere?

El canvi és que han anat a pitjor. Cada vegada que canvia un dirigent de qualsevol dels dos costats, és tornar a començar de zero les negociacions, i totes són a favor d’Israel. No hem tingut bons dirigents i això queda palès. A Palestina cada vegada estem pitjor perquè hi ha més assentaments, més neteja ètnica i més assassinats.

Els Estats Units estan a favor d’Israel. Tunísia, Noruega i la Xina ha demanat una reunió per frenar els atacs contra Gaza, però els Estats Units ha dit que no ho parlaran fins més endavant i que Israel té tot el dret a defensar-se, com si els palestins no tinguéssim aquest dret.

En quina situació es troba el poble de Palestina?

Gaza i Cisjordània estan per sota del llindar de la pobresa. Tot està regit per l’estat israelià, les ajudes econòmiques van sota el seu vistiplau i el nivell social està cada vegada més baix.

Quina ha estat la resposta de la comunitat internacional?

La comunitat internacional està callada. El poder de decisió el tenen els Estats Units i Israel, els palestins sembla que no tenim res a dir. A Espanya, per exemple, hi ha manifestacions, però a França les han prohibit totes. Israel està guanyant terreny i la comunitat internacional no està agafant una postura correcta. I a banda d’Europa, els països àrabs tampoc estan ajudant perquè hi ha hagut acords entre Egipte, Dubai, Aràbia Saudita i Israel. Ningú ens està ajudant.

Els acords d’Oslo del 93 tampoc no han millorat, si no han empitjorat la situació de Palestina. Hi ha més assentaments, més colons, més represàlies, més apropiació de terreny i d’aigua... Demanem pau pels dos costat perquè tots som humans. Demano a Europa que es manifesti quant a Palestina i que pressioni a l’estat israelià perquè cessin els atacs. Necessitem el suport del poble de Catalunya i de tota la gent que creu en les causes justes. Palestina és un territori ocupat i tenim el dret legítim de defensar-nos.

Hi ha alguna solució pel conflicte Palestina-Israel?

Les possibles solucions són tres. La primera i la que vol la comunitat palestina és que hi hagi dos estats independents amb tots els drets per les dues parts. Cadascú vivint a la seva terra, al seu territori i al seu país. Vivint amb pau, harmonia i respecte perquè tots som éssers humans i tots hi cabem al món.

Una altra solució és que hi hagi un sol estat sota el mandant de les Nacions Unides, però Israel no acceptarà aquesta decisió. Per tant, per mi, la solució passa per un únic estat on els palestins estiguin sota el mandat d’Israel. Em fa molt mal com a palestina que sóc, però és l'única manera perquè acabin els assassinats i ens puguem centrar a lluitar pels drets fonamentals dels palestins per via administrativa i legal. És l'única solució que veig per aconseguir la pau a Palestina.