Sense Refugi, una campanya per denunciar els desplaçaments forçats per raons climàtiques
Comparteix
durant el 2020, més de 30 milions de persones van haver de mobilitzar-se per causes climàtiques. 
La iniciativa pretén denunciar les vulneracions en matèria de Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA).
El projecte impulsat per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) adverteix de la reiterada vulneració de drets ambientals i com aquests afecten a una gran part de la població mundial.
La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) llança la campanya 'Sense Refugi', una iniciativa que pretén denunciar les vulneracions en matèria de Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA) que pateixen milions de persones a tot el món. Aquests drets defensen la urgència de cobrir les necessitats bàsiques de les persones i millorar les seves capacitats perquè tinguin una vida digna.
L'objectiu de la campanya és exposar la constant vulneració de drets mediambientals, i com aquests generen desplaçaments forçats. Al mateix temps, la CCAR insisteix a visibilitzar la necessitat de garantir l'accés a l'aigua, l'alimentació, l'educació, el treball, l'habitatge, l'atenció de la salut, la vida en família, la participació en la vida cultural i la seguretat social.
La denegació de drets econòmics, socials, culturals i ambientals com aquests té conseqüències devastadores i pot arribar a afectar a una gran part de la població mundial. El desplaçament, la manca d'habitatge, la pèrdua de mitjans de subsistència, els conflictes o la vulneració de drets humans són alguns dels efectes de la vulneració dels DESCA.
Els desplaçaments forçats són un dels punts forts de la campanya. Segons dades de l'entitat, durant el 2020, més de 30 milions de persones van haver de mobilitzar-se per causes climàtiques. En l'actualitat, la mobilitat humana es troba cada vegada més condicionada per la degradació ambiental. Aquest desplaçament es dona per diverses causes, tot i que les més comunes són els desastres naturals, els accidents industrials, químics i nuclears, els conflictes generats per l'escassetat de recursos naturals o la construcció de grans obres d'infraestructura.
El procés de degradació ambiental degut l'impacte de les grans corporacions és violent i afecta de manera directa sobre les persones i el #mediambient.#SenseRefugi #desplaçamentforçat #dretsmediambientals
— Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (@CCARefugi) November 3, 2021
Torna a veure la presentació de la campanyahttps://t.co/xuykBHCtXw pic.twitter.com/OcVpVByrhb
Però les alternatives que ofereixen els governs per aquelles persones que han perdut la seva llar per causes mediambientals són molt precàries. És per això que s'acaben generant migracions econòmiques. En aquest sentit, tal com expressen des de la CCAR, mentre aquestes persones desplaçades se segueixin considerant migrants econòmics, cap govern es veurà obligat a oferir-los asil i protecció.
Des de l'àmbit ciutadà, 'Sense Refugi' ofereix un seguit de propostes per contribuir a la causa. Per una banda, podem col·laborar fent-nos socis, amb una donació o com a voluntaris. D'altra banda, en cas de tenir un pis o una habitació per llogar, la podem oferir com a habitatge. A més, podem recórrer a 'La maleta pedagògica' com a material educatiu per tractar l'asil a les escoles, o formar-nos en aquest àmbit a través dels seus cursos.
La Comissió ha planejat un seguit d'accions per les pròximes setmanes, amb les que ompliran les xarxes socials de testimonis, vídeos i infografies per contribuir a instigar una reflexió col·lectiva sobre la defensa els drets mediambientals.
El model extractivista i els desplaçaments forçats
Un dels motius principals pels quals part de la població mundial es veu forçada a desplaçar-se és la implementació de megaprojectes extractivistes. Mitjançant la por, la manipulació social i altres violències, s'aconsegueix el desplaçament de la població originària del territori.
La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat analitza com actua el desplegament del model extractivista per denunciar l'afectació que suposa per a milers de comunitats. Per una banda, sembren la por a través de la desaparició, l'amenaça, l'assassinat o la criminalització, per deixar clar a la població quines són les conseqüències. Sovint també les persones afectades que no volen renunciar a la seva terra, pateixen coacció per abandonar les seves propietats. Extorsió, xantatge o consultes manipulades són alguns dels exemples d'aquesta pràctica.
Per últim, la implantació d'aquests models implica la progressiva pèrdua de sobirania alimentària, biodiversitat i degradació ambiental en aquestes zones. D'aquesta manera, la població originària es veu forçada a desplaçar-se, a causa de la desaparició de les seves formes i mitjans de vida.
Afegeix un nou comentari