En un país on, aproximadament, quatre-centes mil dones interrompen voluntàriament l’embaràs anualment, el 90% dels casos en condicions insalubres i de precarietat, la notícia es viu com un gran avanç pels drets humans, sexuals i reproductius. La Cort Constitucional de Colòmbia s’ha posicionat a favor de la despenalització de l’avortament durant les primeres vint-i-quatre setmanes d’embaràs. Un fet que dignifica el resultat d’anys d’organització, lluita i diàleg del moviment de dones.

“Després de la legalització de l’avortament a Argentina l’any passat i la recent despenalització a Mèxic, aquest fet és un exemple més de la lluita imparable de la marea verda a Amèrica Llatina”, plasma Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d’Amnistia Internacional.

“No estem boges, tenim estudis, xifres i anys d’experiència: aquesta fita és un triomf del moviment de dones”, d’aquesta manera s’expressa Maria del Rosario Vázquez, que durant anys va ser portaveu de la campanya de despenalització de l’avortament del 2006 i, actualment, és una dona refugiada per defensar els drets sexuals i reproductius. És membre de la Colectiva de mujeres refugiadas, exiliadas y migradas de Colombia i de la Junta de la Taula de Colòmbia.

El següent pas a fer

És un pas important per a Colòmbia, però es demana que totes les accions aprovades es converteixin en polítiques públiques, per tal que els efectes d’aquesta sentència arribin a les dones que més ho necessiten. Un fet que respon a necessitats i problemàtiques reals que permetrà a la societat fer un pas endavant. “Necessitem que hi hagi un compromís del govern colombià de transformar aquest fet en llei i que vagi acompanyat d’educació on més es necessita”, explica Rosario Vázquez.

Després d’anys de lluita, l’any 2006 es va aprovar una sentència on es legalitzava l’avortament només si es justificava en tres casos: si la dona s’havia quedat embarassada a causa de violència sexual (violació, incest o inseminació artificial no consentida), si el fetus presenta malformacions o si la vida de la mare estava en perill.

Una sentència que durant aquests anys, s’ha vist estroncada. “La constitució del nostre país diu que és laic, però existeix l’objecció de consciència per part del personal mèdic per motius religiosos i de creences”, plasma Vázquez. Un fet que ha comportat, en un gran nombre de casos, l’endarreriment o l’impediment d’avortar, per l’oposició del personal sanitari.

La proposta que llencen el moviment de dones és que al sistema públic de salut no pugui existir l’objecció de consciència. Ha de ser una decisió a nivell personal i, per tant, el mateix sistema ha de cuidar de la dona per tal de proporcionar l’atenció necessària. A més, per dur a terme un avortament, és necessari passar per un procés judicial.

“Colòmbia és un país on no hi ha formació dins dels servidors públics amb mirada de gènere”, explica la membre de la Junta de la Taula de Colòmbia, i afegeix que hi ha tanta demora des que al jutge li arriba la petició per realitzar una interrupció voluntària de l’embaràs, que passa el període i ja no es pot dur a terme.

Per tant, segons explica Maria del Rosario Vázquez, hi ha una gran quantitat de casos de nenes menors d’edat que han de donar llum a un bebè sense voler-lo, només perquè no hi ha hagut una bona atenció del sistema de salut.

Unes condicions extremes

Anualment, segons dades de la Taula de Drets Sexuals i Reproductius de Colòmbia, es realitzen, aproximadament uns quatre-cents mil avortaments, dels quals només menys del 10% es duen a terme a institucions del Servei de Salut que compleixen amb els mínims sanitaris, i segueixen amb la sentència de les tres causes d’avortament aprovades fins ara.

Unes xifres que es tradueixen en el fet que el 90% dels avortaments a Colòmbia són clandestins, en condicions insalubres i perilloses per a les dones, fet que provoca que la interrupció voluntària de l’embaràs és la quarta causa de mort materna al país. “Jo soc metgessa i el que més m’ha impactat són algunes morts de dones o mares que m’han vingut amb lesions greus que calia fer cirurgies perilloses per la seva vida”, afirma Vázquez.

A més, hi ha un gran índex de criminalització de les dones per dur a terme avortaments clandestins, que poden suposar fins a cinc anys de presó. La majoria de persones que ingressen a centres penitenciaris són les més joves, d’entre catorze i disset anys. Les dades mostren que almenys cinc mil sis-centes nenes d’entre 10 i 14 anys van ser mares a Colòmbia l’últim any, i encara no s’ha acabat de recollir dades.

Unes relacions sexuals que es consideren violacions i podien haver entrat dins de les causes d’avortament legal que ja existien. “Però el sistema no es mou”, destaca la membre de la Junta de la Taula de Colòmbia.

Aquest període és clau per Colòmbia, ja que el 2022 és un any electoral i, des del moviment de dones, reclamen que aquestes propostes haurien d’estar en els plantejaments dels candidats. “Hi ha una gran possibilitat enorme, només necessitem que hi hagi compromís”, apunta Vázquez.