Un any després del genocidi internacional contra els rohingyes

Els rohingyes formen una comunitat d'un milió de persones, concentrades com a grup ètnic al nord de l'estat de Rakhine a Myanmar (antiga Birmània), prop de la frontera amb Bangladesh. A diferència del 90% de la població birmana, que professa el budisme, els rohingyes són una comunitat musulmana. Birmània no els considera com a grup ciutadà i tampoc no tenen reconeixement com a ètnia ni llibertat de moviment.

Ara fa un any que l'exèrcit birmà va perseguir aquesta comunitat en resposta a diversos atacs contra comissaries de la regió de Rakhine per part d'un grup rebel d'origen rohingya anomenat Arakan Rohingya Salvation Army (ARSA).

Davant d’aquests atacs, més de 700.000 rohingyes han creuat la frontera durant els últims 12 mesos. El 60% d’ells, uns 420.000, són infants. La població rohingya refugiada a Bangladesh actualment viu en cases de plàstic, sense accés a aigua, sanejament ni serveis de sanitaris. Els ciclons i pluges torrencials assoten amb duresa els camps de refugiats i el risc d'inundacions i esllavissades de terra està latent.

Segons denuncien diverses organitzacions internacionals i catalanes, entre les quals hi ha UNICEF, Save the Children i Amnistia Internacional, la comunitat rohingya necessita ajuda urgent per evitar una catàstrofe. Per exemple, el responsable de la Lliga dels Drets dels Pobles a Catalunya, Máximo Tinnirello, dóna total suport a la causa dels rohingyes alhora que denuncia la “intolerable situació” en què viuen.    

Per això, una missió independent de recerca de les Nacions Unides a Myanmar ha denunciat, fa pocs dies, alts càrrecs de l'exèrcit de Myanmar per genocidi intencional. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), ha qualificat aquesta crisi del poble rohingya com una de les més llargues del món i també una de les més oblidades.

En un informe publicat a finals d’agost, l'ONU enumera una sèrie de subjectes prioritaris per a ser investigats i jutjats per genocidi i crims de guerra contra els rohingyes i altres minories ètniques, com els kachins i els shans.

Sobre aquest aspecte, Javier García de l’ONG Colabora Birmania, afegeix que la seva entitat treballa a la frontera de Birmània amb Tailàndia i la majoria dels refugiats que acull són de les ètnies Karen, Shan, Chin i alguns Bamar, aquests últims majoritàriament ex-presos polítics.  “Els rohingyas fugen per la frontera de Bangla Desh ja que tenen vetada la mobilitat per Birmània i els és gairebé impossible creuar el país i fugir per la frontera tailandesa i si ho intenten molts moren”.

Els experts asseguren que hi ha hagut més de 10.000 morts en la campanya de Rakhine i citen testimonis descarnats d’assassinats en massa, violacions col·lectives a dones i nenes, i la destrucció total de pobles per part dels militars. També han indicat que el 18 de setembre es publicarà i presentarà davant el Consell de Drets Humans un informe més complet.