Un estudi de l'ACPP, ACATHI i Kalidadea analitza l'estat dels drets LGTBI a Hondures, Guatemala i el Salvador

“La situació és molt crítica per a les comunitats LGTBIQ+ a Centreamèrica” així de contundent es manifesta Eliana Eskenazi, delegada d'Assemblea de Cooperació Per la Pau a Catalunya (ACPP), una de les entitats que ha encarregat a Kalidadea realitzar l'estudi sobre la realitat dels col·lectius LGTBI a Hondures, Guatemala i el Salvador.

En cap dels tres països existeix una llei per al reconeixement de la identitat de gènere, això és un dels elements clau, ja que com assenyala Eskenazi “quan no hi ha una porta amb la qual puguis negociar institucionalment, no pots reclamar els teus drets”. Segons la delegada de ACPP Catalunya, el problema d'aquesta falta de compromís polític i legislació contra els delictes d'odi és que “quan una dona trans és assassinada, no hi ha un registre, no consta en cap lloc i, per tant, tampoc es pot abordar de cap manera perquè no torni a ocórrer”.

Amb aquest context, s'ha dut a terme l'estudi, en el marc del projecte 'Lluitem pels drets de les persones LGTBIQ+ a Catalunya i a Centreamèrica', impulsat per les entitats Assemblea de Cooperació Per la Pau i Acathi.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by ACPP Catalunya (@acpp_cat)

El conservadorisme de Bukele empitjora la situació a El Salvador

L'entrada en el govern de Nayib Bukele, president d'El Salvador, ha empitjorat la situació per a les persones del col·lectiu, perquè s'han estancat els possibles avanços en matèria d'igualtat. Una de les gestes del seu conservadorisme polític ha estat eliminar la perspectiva de gènere de les escoles, com va assenyalar alarmada l'opinió pública. A aquesta situació se suma un ascens de l'església evangelista “que afecta directament els drets de les dones i a decidir sobre el seu propi cos i als de les persones LGTBIQ+” explica Eliana.

El treball de camp revela un escenari actual marcat per una alarmant regressió democràtica. L'estudi sosté “que qualsevol individu, organització o mitjà de comunicació que critiqui o denunciï abusos és ràpidament etiquetat com a enemic de l'estat”. L'estudi revela que des de l'any 2019 al 2022 prop del 57% de les denúncies van ser arxivades, i únicament l'11% es va resoldre mitjançant conciliació i el 18% amb sobreseïment.

Guatemala: sense lleis que emparin a la comunitat

Encara que a priori l'arribada del partit socialdemòcrata, ecologista i progressista Moviment Llavor resultés encoratjadora per a la comunitat LGTBI, l'estudi recalca que no hi ha hagut canvis substancials en les polítiques públiques del país. “Si bé el Moviment Llavor no es va posicionar a favor o en contra de permetre el matrimoni entre parelles del mateix sexe, sí que van expressar mantenir-se amb inclinació a les lleis vigents i lluitar contra qualsevol mena de discriminació”, assenyala l'estudi.

L'absència de legislació i normativa reglamentària a favor de persones LGBTI continua sent un deute històric al país. En el 2016 el Congrés de la República va aprovar el decret 44-2016, Codi de Migració que, fins a la data, és l'única normativa ordinària que reconeix l'orientació sexual com una categoria protegida.

Hondures registra les xifres més elevades d'assassinats a persones trans

Com assenyala l'estudi, “només a l'agost de 2021, Hondures va registrar 389 crims d'odi contra les persones LGTBIQA+”. Les xifres són alarmants, però encara és més greu que d'aquests crims el 90% dels casos van quedar impunes. Dels tres països analitzats, Hondures és on més assassinats a persones trans es produeixen. “Això és greu, però, insisteixo, la falta de lleis d'identitat de gènere, encara empitjora més la situació”, expliquen des dʼACPP.

Les persones entrevistades identifiquen que “el primer lloc on s'experimenta violència contra les persones LGBTIQ+ i cossos dissidents és en la família”. El rebuig sistemàtic per part d'alguns membres de la família, segons l'estudi, “pot portar al fet que la persona es vegi obligada a fugir de la seva llar”, suposant això una major vulnerabilitat. En aquesta mateixa línia, la Comissió Nacional de Drets Humans ha rebut 7.446 reports de persones desplaçades per violència -entre els anys 2016 i 2019-, dels quals més de la meitat “van fugir a causa de les amenaces de violència”, com assenyalen.