Un estudi planteja eliminar el requisit de reciprocitat per ampliar el dret a vot de les persones estrangeres

“Com que accedir a la nacionalitat planteja tantes dificultats, segurament la millor opció és que el vot es vinculi a la ciutadania i al veïnatge, per exemple”, proposava el David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), en conversa amb Xarxanet amb motiu de la campanya que l’entitat va posar en marxa per denunciar la vulneració del dret a vot de més d’un milió de persones a les últimes eleccions catalanes. 

Com ha fet eleccions rere eleccions a Catalunya, el centre subratllava l’“anomalia democràtica” que suposa deixar sense poder votar més d’1,2 milions de persones i el risc social que implica aquesta vulneració de drets continuada i persistent.  

Precisament, el CIEMEN ha encarregat ara un informe sobre la participació política de les persones estrangeres de la Unió Europea, que han elaborat les investigadores Gemma Pinyol i David Moya. 

La principal proposta sorgida de l’estudi, a fi d’eixamplar la participació política, és eliminar el requisit de reciprocitat per garantir el dret de vot de les persones empadronades a les eleccions municipals, previstes per al 2027. Una solució que, no obstant això, només seria possible amb una reforma constitucional. Per això, com a alternativa, l’entitat planteja ampliar el nombre de països amb els quals s’han signat convenis de reciprocitat.

Així mateix, ampliant el focus, una de les conclusions centrals de l’informe assenyala que més de la meitat dels països de la UE accepten, amb restriccions de residència o reciprocitat incloses, el sufragi municipal de les persones estrangeres.

El dret a vot, clau per a la salut democràtica i la cohesió social

El document impulsat pel CIEMEN analitza les diferents realitats de la participació electoral de les persones estrangeres no comunitàries en els diferents països de la UE, posant el focus en el cas de l’Estat espanyol. Tot plegat, amb el propòsit de fer aportacions al debat sobre la participació electoral i, alhora, formular propostes de treball per fer avançar la participació política de les persones estrangeres, especialment a l’Estat espanyol. Enfortir aquests mecanismes és un pas imprescindible per reforçar la democràcia representativa, advoquen des del centre.

“El dret de vot s’entén com un element clau per convertir a les persones estrangeres que resideixen en un territori en ciutadanes, equiparant els drets i deures amb les persones nacionals”, expliquen les autores de l’informe, i defineixen l’ampliació del dret a vot com un avenç de la democràcia representativa i un vehicle per a la inclusió i participació en la societat de les persones estrangeres, així com “una eina per confrontar actituds i discursos racistes i xenòfobs”.

Després d’un apunt històric sobre la participació política de les persones estrangeres a la UE, l’informe analitza més a fons la situació actual en aquest àmbit. Generalment, la majoria d'aquests països no permeten la participació política d'estrangers en les eleccions nacionals, tot i que hi ha excepcions. 

Les eleccions locals són l'àmbit principal on es permet el vot a les persones estrangeres, però aquest accés al vot està condicionat per diferents tradicions i marcs legals constitucionals. En països com Bèlgica i els Països Baixos, les reformes constitucionals han permès estendre aquest dret, mentre que en altres com Irlanda s’ha assolit a través de modificacions legislatives. A més, hi ha estats que reconeixen aquest dret a nacionals de països amb relacions històriques o culturals especials, com Irlanda amb el Regne Unit.

L’informe s’atura més detingudament en el cas de l’Estat espanyol, que situa en “una “posició intermèdia” respecte a la resta de països europeus. A Espanya, la Constitució permet el dret de vot en eleccions locals sota condicions de reciprocitat, però no en eleccions generals. Aquest dret s’ha ampliat a altres ciutadans de la UE després de l'aprovació del Tractat de Maastricht el 1992. 

Després d’uns anys aturat, el debat sobre el dret de sufragi de les persones estrangeres va tornar a l'agenda política i el 2006 es va proposar una ampliació d’aquest dret, amb acords de reciprocitat que incloïen requisits de residència, com en el cas de Noruega i Nova Zelanda, que permeten el vot actiu i passiu sense limitacions temporals.

Propostes per eixamplar la participació política

Més enllà de l’anàlisi, l’informe del CIEMEN vol contribuir al debat amb propostes que possibilitin eixamplar l’accés al dret a vot per “enfortir la participació democràtica i el sentiment de responsabilitat i pertinença de la ciutadania en la comunitat política”, exposa el document, i afegeix que “fer-ho en l’àmbit local, el lloc de residència i convivència, reforça la idea de la democràcia participativa, però també la idea de la ciutadania democràtica”.

En primer lloc, es proposa revitalitzar aquest debat i actuar, principalment, per ampliar el dret de vot en les eleccions locals per a les persones estrangeres i fomentar la participació d'aquelles que ja tenen aquest dret. En aquest sentit, un dels punts clau que assenyalen les autores del document és eliminar el requisit de reciprocitat, substituint-lo per un de residència, per permetre una inclusió més àmplia.

Amb tot, admeten que aquesta solució requereix una reforma constitucional, però proposen, com a via alternativa, l’ampliació del nombre de països amb els quals es tenen firmats convenis de reciprocitat.

Igualment, es planteja automatitzar el registre de votants estrangers en el moment de l'alta al padró municipal per facilitar la inscripció al cens electoral, millorant així la participació electoral. També es recomana millorar la recopilació de dades del cens de persones estrangeres residents i llançar campanyes d'inscripció per facilitar la participació política.

“Construir societats de convivència democràtica no pot fer-se sense tenir en compte la participació de tota la població resident, com a mínim en l’àmbit local”, conclou el document, i advoca per plantejar el dret a sufragi de les persones estrangeres “com una necessitat de qualitat democràtica i de protecció de la convivència i la cohesió social”.