“Crec que hi ha molta manca d'informació sobre els nostres drets un cop arribem. A banda de l'asil, com comportar-nos davant aquestes situacions, on podem acudir, com podem fer-ho millor… És important"​​. El testimoni del Hussein, de vint-i-dos anys i procedent del Sudan, exposa la conculcació de drets i el sentiment de desinformació que tenen moltes persones migrants quan arriben a l’Estat espanyol.

Aquesta situació, que impedeix a les migrants exercir els seus drets i les aboca a un estat d’incertesa i desesperança, constitueix una forma de violència administrativa que no és casual ni és un fet aïllat, sinó que obeeix a un patró sistemàtic i a una lògica de control social.

Es tracta de l’anomenada burorrepressió, definida com la utilització per part de les institucions d’un entramat normatiu que permet controlar, reprimir i criminalitzar persones racialitzades. Aquesta forma de violència administrativa també abasta les traves administratives o burocràtiques que esdevenen greus impediments funcionals per a la vida de les persones migrants als territoris fronterers.

Tot plegat és el que denuncia l’informe ‘Burorrepressió a la frontera sud d’Europa’, elaborat braç a braç per No Name Kitchen, Solidary Wheels i El taller-Frontera Sur Gran Canaria sobre la base del seu treball a terreny a Ceuta, Melilla i les Canàries, respectivament. Aquesta tasca duta a terme durant anys, dia a dia, ha permès a les entitats establir relacions de confiança mútua amb les persones que pateixen en primera persona la repressió burocràtica i recollir els seus testimonis en aquest estudi.

Les pràctiques burorrepressives documentades a l’informe, subratllen les entitats, no són casuals ni aïllades; al contrari, es tracta de violències normalitzades a diferents territoris fronterers del sud de l’Estat espanyol que reflecteixen “com les polítiques de control migratori i fronterer reforcen una visió negativa de la migració”, alhora que exposen una gestió pública que veu les migracions com un problema a resoldre i les aborda des d’un enfocament securitari i no de justícia i respecte als drets fonamentals.

Un atzucac burocràtic que es tradueix en múltiples vulneracions de drets

El resultat de la investigació i dels nombrosos testimonis recollits posa de manifest que, tot i tractar-se de fronteres diferents, la burorrepressió exercida contra les persones migrants es reprodueix de manera similar a Ceuta, Melilla i les Canàries. Moltes vegades, sense ajustar-se a la legalitat espanyola i amb una impunitat absoluta per part de les administracions que l’exerceixen.

La principal correlació en el marc d’aquesta burorrepressió s’estableix pel que fa a “la vulneració sistemàtica de drets de les persones migrants en el seu pas per les ciutats, que es constitueixen com a espais de no-dret”, destaquen les autores.

L’informe també posa l’accent en la conculcació de drets de les persones menors d’edat, especialment pel que fa a la manca d’informació que té la infància sobre la seva documentació en els tres territoris. “Això porta al fet que nens i nenes s’acabin trobant en situacions d’irregularitat administrativa sobrevinguda i en situació de carrer, a pesar de les garanties que s’haurien de tenir en compte en pro de la protecció superior del menor”, assenyala l’estudi.

Arran dels testimonis presentats a l’estudi, el marc de la burorrepressió practicada a l’Estat espanyol s’expressa en situacions de violència administrativa com la manca d’informació i assessorament adequat; obstacles en l’obtenció de documentació que impedeixen a les persones migrants regularitzar la seva situació; una falta d’assistència lletrada i intèrprets que dificulten la comprensió i l’exercici dels seus drets; així com impediments a l’hora de sol·licitar protecció internacional arran de la desinformació i les barreres administratives.

Recull d’històries reals de violència administrativa

L’anàlisi de la burorrepressió a les fronteres del sud de l’Estat per part de les autoritats administratives i policials es materialitza en un ampli ventall de vulneracions de drets.

La investigació s’atura en el dret a la informació, que aboca les persones migrants a una situació d’indefensió i vulnerabilitat per la carència d’informació clara i precisa sobre els seus drets i els procediments que han de seguir. “Ningú m’ha explicat els seus drets, ningú me’ls ha llegit”, resumeix el testimoni del Toto Mks, de vint-i-vuit anys, procedent del Marroc.

Igualment, per a les persones migrants, l’obtenció de documentació també esdevé un procés complicat i replet de traves burocràtiques, una vulneració de drets que afecta també les menors d’edat, que sovint no són reconeguts com a tal.

El dret a l’assistència lletrada i a disposar d’intèrpret és un altre dels drets vulnerats a la frontera sud, segons documenta l’informe. Moltes persones migrants no tenen accés a una advocada o als serveis d’una intèrpret durant els procediments legals, fet que impedeix que comprenguin adequadament els seus drets i les accions legals que poden emprendre.

L'advocada no em pot dir res perquè cal seguir el procediment. Tampoc tenia molta pressa per sortir. Aquí estava bé, vivint en la ignorància, però quan em vaig adonar que hi havia coses que no vaig saber i hauria d'haver sabut, va ser com..."​​, relata el Hussein a les autores de l’informe.

El dret a sol·licitar protecció internacional també queda compromès per les dificultats administratives i la manca de suport, que fan que moltes persones migrants no puguin sol·licitar asil o protecció internacional i quedin en situació de risc i d’inseguretat. "Els drets i els recursos dels quals ara estic gaudint en la península, si ho hagués sabut, podria haver-los buscat a Melilla"​​, diu l’Ismail, marroquí de vint-i-tres anys.

Finalment, l’informe apunta a la vulneració del dret a una acollida digna, arran de les condicions en què es troben els macrocentres, excessivament poblats i sense les condicions adequades; o els Centres d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI), que també presenten deficiències que impacten en la dignitat i benestar de les persones.

“Crec que alguns dels guàrdies de seguretat del centre no estan capacitats psicologicament i socialment pel que vam veure a través del seu comportament inadequat amb alguns migrants. Són sotmesos a sessions d'avaluació psicològica abans de venir a treballar en el centre?”, es pregunta el Hussein.

Propostes per anar més enllà de solucions temporals i assistencialistes

Per tot plegat, l’estudi conjunt de No Name Kitchen, Solidary Wheels i El taller-Frontera Sur Gran Canaria conclou que la burorrepressió forma part d’una estratègia deliberada de les autoritats per controlar i marginar la població migrant.

Així, es configura un laberint burocràtic punitiu que perpetua l’exclusió i la vulnerabilitat d’aquestes persones, una situació que contravé la legalitat i vulnera el respecte i la protecció dels drets de les persones migrants.

Més enllà de la denúncia, les entitats formulen una sèrie de demandes per posar fi a aquesta violència burocràtica, com la implementació de polítiques migratòries més humanes i justes, garantir l’accés a una informació clara i comprensible per a tothom, així com facilitar el procés de documentació i assegurar l’accés a l’assistència lletrada i a intèrprets.

Tanmateix, les autores de l’informe advoquen per eliminar pràctiques burocràtiques abusives que obstaculitzen la sol·licitud de protecció internacional i millorar les condicions dels centres d’acollida per garantir una estada digna i segura per a les persones migrants.

Aquests canvis reclamen més recursos d’acollida per part de les administracions, posant especial atenció en el sistema de protecció de la infància, perquè pugui arribar a tots els nens i nenes i en garanteixin la protecció, així com suport a les entitats que treballen a terreny, entre altres.