Quan el país encara lluitava contra els últims casos de Covid-19, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) informava el passat 1 de juny de la detecció d’un nou brot d’Ebola a la ciutat de Mbandaka, capital de la província d’Equador, situada a l’Oest de la República Dominicana del Congo (RCD). Aquest nou brot ha deixat, de moment, 48 morts i 112 persones contagiades, 106 d’elles confirmades i 6 probables.

Tot i que aquesta vegada la regió no s’enfronta a la mateixa situació de seguretat i violència que afectava el Nord-est del país a l’última epidèmia, els desafiaments logístics de la província compliquen les tasques d’ajuda humanitària.

La província de l’Equador és més gran que Andalusia i té pobles de molt difícil accés als quals només es pot arribar per via fluvial. “Per arribar a la zona de salut de Bolomba, vam haver de remuntar en canoa el riu Likelemba amb tots els materials, medicaments i personal”, declarava a Metges Sense Fronteres (MSF) el coordinador logístic, Mathias Dembo.

D'altres localitats tampoc ho tenen fàcil. Per anar a algunes regions s’ha de caminar moltes hores a través de boscos i, a les zones més aïllades, només s’hi pot arribar en helicòpter, que han de compartir totes les organitzacions humanitàries de la zona. L’equip de Metges Sense Fronteres compta amb reserves de vehicles per poder accedir als poblats, tenen motos i motors per instal·lar en vaixells i canoes.

Actualment, estan donant servei a nou centres de tractament i aïllament de Bolomba, Bikoro, Monieka, Ingende i Lotombe per intentar frenar la propagació de l’Ebola. Proporcionen vigilància comunitària i tractament ràpid pels pacients de la zona amb el virus actiu.

La conscienciació i sensibilització són molt importants

L’Ebola es propaga de persona a persona, per contacte directe de sang, secrecions o altres líquids corporals de les persones infectades, i aquestes són contagioses mentre el virus estigui a la sang. A banda d’ajudar en la detecció primerenca a través de donació de medicaments, formació del personal mèdic o enfortint la prevenció i el control d’infeccions, es necessita informar a la població sobre l’epidèmia.

Tot i que algunes zones de la província ja s’havien vist afectades per la malaltia, d’altres s’enfronten a l’Ebola per primera vegada. És per això que els equips de MSF estan ajudant al Ministeri de Salut del país en la conscienciació i la vigilància comunitària. Això “permet que les comunitats juguin també un paper important en donar resposta a l’epidèmia”, explicava la doctora Maria Mashako, coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres.

“La meva filla va contraure l’Ebola i va morir. Dos dies després jo també vaig ser hospitalitzat”, explicava Samwengi Bokuma a l’ONG. Des de llavors, Bokuma visita les comunitats per explicar el seu cas i quins són els símptomes “per honrar la memòria de la meva filla”, afegia.

El passat 5 de juny va començar la vacunació amb rVSV-ZEBOV-GP, la mateixa vacuna que es va utilitzar durant l’epidèmia anterior i ja se li ha administrat a 26.500 persones. Amb una eficàcia del 97,5%, segons els resultats de l’OMS, s’han vacunat 303.905 persones des del 8 d’agost de 2018.

L’onzè brot del continent

Aquest últim brot arriba en un moment de crisi sanitària al Congo. Coincideix amb la pandèmia de la Covid-19 amb què s’han registrat 10.000 positius i 260 morts. Però també amb un brot de xarampió pel qual han mort 6.000 persones, la majoria menors de cinc anys. El xarampió està actiu en la regió des del juny de 2019, quan les campanyes de vacunació es van veure afectades pel desè brot d’Ebola.

L’OMS va decretar el fi del desè brot el 5 de març del 2020, després que l’últim cas informat fos del 27 d’abril de 2020. Va ser detectat per primera vegada l’1 d’agost de 2018 a Kivu del Nord i Ituri en què van morir 2.260 persones. Aquest havia estat el major brot d’Ebola al Congo i el segon del continent des que es va descobrir el 1976, només per darrere del brot del 2014 al 2016 a l’Àfrica Occidental que va deixar més d’11.000 morts.

La ciutat de Kinshasa, capital de la RDC i també situada a la província de l’Equador, va patir l’última epidèmia d’Ebola del Congo entre el maig i juliol de 2018. Van ser les zones de salut de Bikoro i Iboko l’epicentre del, en aquell moment, novè brot del país.