Un regne per millorar la vida dels nens de la llauna

“Els nens talibés inunden els carrers, pateixen terribles abusos i moren a conseqüència dels maltractaments i la negligència”. Són paraules de la Corinne Dufka, directora adjunta de la Divisió d’Àfrica de Human Rights Watch (HRW). L’ONG dedicada a la defensa dels drets humans va presentar el 2019 un informe sobre la situació de milers d’infants al Senegal –a qui es coneix com a nens talibés–, que són víctimes de l’explotació i la mendicitat forçada per part dels mestres de les escoles residencials alcoràniques, conegudes com a daares. 

L’informe de HRW documenta desenes de casos d’abusos i maltractaments a aquests infants i xifra en més de 100.000 els menors que pateixen aquestes situacions a tot el país. Els infants talibés són obligats pels seus mestres alcorànics –també anomenats morabits– a pidolar diàriament per aconseguir diners, menjar, arròs o sucre i són víctimes de càstigs i pallisses en el cas que no compleixin amb el que se’ls exigeix. 

Segons l’ONG, només a la regió de Dakar hi ha uns 30.000 menors que viuen amuntegats en penoses condicions a les daares. Allà, a banda d’estudiar i memoritzar els versos de l’Alcorà, són la baula més dèbil d’un engranatge pervers que els aboca a la mendicitat forçada durant moltes hores, cada dia. “No m’agradava la daara perquè ens pegaven tot el temps, et colpegen fins que creus que et moriràs”, assegura un nen de nou anys, que va aportar el seu testimoni a HRW després d’haver fugit de la seva daara a Dakar per escapar dels abusos. 

Una associació catalana sobre el terreny 

A la regió metropolitana de Dakar, a la ciutat de Rufisque, una associació catalana es deixa la pell per millorar la vida i oferir un horitzó de futur a aquests esclaus moderns que són els infants talibés. Parlem de Nens de la Llauna, una entitat terrassenca que va néixer el 2016 i té presència a Rufisque per esmorteir l’impacte d’aquesta xacra que afecta milers d’infants. 

Qui són els nens de la llauna? “Vam decidir posar-li aquest nom a l’associació perquè els nens talibés sempre van amunt i avall pels carrers del Senegal pidolant amb una llauna”, explica el Xavi Mas, actual president de l’entitat, que va fundar l’Amador Vázquez Martín, que viu permanentment a Rufisque i és la persona que està sobre el terreny impulsant la tasca de Nens de la Llauna. 

El president de l’entitat posa una mica de context a la situació dels infants talibés i explica que provenen d’entorns molt depauperats de zones rurals del Senegal i les seves famílies els entreguen a les daares a partir dels tres anys perquè no els poden mantenir. “Normalment són els nens mascles més petits de la llar, i en teoria els confien als mestres alcorànics perquè es facin càrrec de la seva manutenció fins als setze anys; i a canvi, els ensenyen l’Alcorà”, diu Xavi Mas.

Ara bé, la realitat és ben diferent: “Els morabits els exploten i els utilitzen per guanyar calés, els tenen entre dotze i catorze hores pidolant pels carrers, i si no porten res de profit a la seva llauna, no els donen res per menjar i els sotmeten a càstigs i maltractaments fins i tot arribant a la mort”, denuncia Mas, qui va poder veure amb els seus ulls les duríssimes condicions en què els infants i joves viuen a les daares.

“El cert és que se’t trenca el cor, és dur veure més de cinquanta nanos dormint a terra, entre una brutícia i una degradació brutal, amuntegats en habitacions de no més de vint metres quadrats”, expressa a Xarxanet.

La situació dels infants talibés no és molt millor quan estan deambulant descalços pels carrers, de sol a sol, pidolant per complir les exigències dels morabits i exposats a tota mena de perills i adversitats: “Al carrer aquests infants corren molts riscos, des de contraure infeccions, com la Malària, a patir abusos o, com és el cas de molts d’aquests nanos, morir atropellats”, assegura el president de Nens de la Llauna.   

‘Royaume des enfants’, un oasi per als infants i joves talibés

Després de molts esforços, l’entitat ha aconseguit fer realitat ‘Le Royaume des Enfants’ (El Regne dels Infants), un centre de dia situat en una casa que té llogada al depauperat barri de Gouye Mouride, a Rufisque, i que va posar en marxa gràcies al seu afany i treball, així com la col·laboració d’altres persones solidàries i institucions, com l’Ajuntament de Terrassa.

A partir d’aquí, han pogut ajudar centenars d’infants talibés, alleugerir, en part, la seva situació i donar-los un bri d’esperança de cara al futur. Al centre, es vetlla perquè els infants tinguin garantides les condicions més bàsiques per a una vida digna, des de l’alimentació, la salut i la higiene, fins a l’educació, la formació professional, la cultura o el lleure, entre altres.

“Cap a les vuit del matí els preparem un entrepà i un suc per esmorzar, també es poden dutxar i els oferim roba neta; a les tardes els donem un suc de Bouye, fet a partir de baobab, i un parell de dies a la setmana fem classes perquè aprenguin francès, informàtica o es formin en algun ofici”, assenyala Mas. Igualment, gaudeixen d’una estona d’esbarjo, mirant la televisió o jugant a futbol, que els serveix com a vàlvula d’escapament d’un dia a dia molt feixuc.

És una tasca que poden dur a terme perquè l’entitat ho va acordar amb les daares, on viuen els infants, i els mestres alcorànics. “Els morabits hi van estar d’acord perquè és un servei que a ells també els va bé, els infants estan més cuidats i més sans; només van posar una condició: que si emmalalteixen ens fem càrrec d’ells, i això fem”, remarca el Xavi Mas, qui afegeix que la crua realitat és que per als morabits els infants malalts són una nosa i són capaços de deixar-los morir abans de portar-los al metge.    

Actualment, Nens de la Llauna treballa amb cinc daares de Rufisque, de les prop de quaranta que hi ha a la ciutat, i ofereixen ajut a uns cent vint infants talibés, tots d’entre cinc a setze anys. En aquest moment, no poden assumir més criatures perquè són una entitat petita que compta amb recursos molt limitats. “Preferim tenir cinquanta o cent infants ben atesos que tenir-ne tres-cents de mala manera, això ho tenim molt clar”, rebla Mas.

El futur passa per l’educació i per atacar el problema de soca-rel

Per a l’entitat, el futur de la seva tasca, més enllà de l’àmbit assistencial, passa per enfocar-se a l’educació del jovent que acudeix al ‘Royaume des Enfants’. Aquesta és la clau de volta perquè els infants i joves talibés puguin tenir oportunitats per a un futur millor. “Necessitem implementar plans d’educació i treballar més a llarg termini, ampliant les classes perquè aprenguin nocions d’agricultura, oficis, informàtica…”, detalla Mas. De fet, ja ho estan fent i recentment han pogut col·locar un parell de joves com a aprenents en una sastreria i una sabateria.

Tot plegat és més que necessari, tenint en compte que, quan finalitzen la seva estada a les daares, amb setze anys, molts dels infants queden en situació de carrer, abandonats pels mestres alcorànics, sense cap eina per llaurar-se un projecte de vida. “Molts d’ells ni tan sols recorden on viuen ni qui són les seves famílies”, suma Mas.

Una altra tasca que fa l’entitat és d’incidència política per atacar de soca-rel la problemàtica dels infants talibés i capgirar la seva situació. No és fàcil. En aquest sentit, durant aquests anys, han tingut contacte amb el Govern del Senegal, per exemple, però sense resultats.

Un dels problemes, expliquen, és el poder econòmic i polític que encara avui ostenten els morabits al país, i que utilitzen per pressionar i comprar voluntats de les autoritats. Igualment, Nens de la Llauna ha intentat exposar i conscienciar sobre aquesta situació al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, sense resultats rellevants. 

Visibilitat i recursos per continuar endavant

Sigui com sigui, la problemàtica continua molt present al país i la situació dels infants talibés és crítica. Ho fa palès el fundador de l’entitat, l’Amador Vázquez, en un escrit al blog d’Adeces: “Els talibés són un fenomen normalitzat, assumit, són gairebé part del mobiliari urbà de les ciutats senegaleses”. En Xavi Mas suma que es tracta d’un “mal endèmic del país que ningú sembla disposat a abordar”. 

Nens de la Llauna fa anys que hi bolca molts esforços i ha creat una xarxa de col·laboradores i persones voluntàries, a Rufisque i a Catalunya, però necessita més visibilitat. “Estem segurs que si la gent veiés la situació i conegués la tasca que nosaltres i moltes altres ONG fem al Senegal, quedarien tan impactats per aquesta realitat que segur que això ajudaria al fet que moltes persones canviessin el xip”, sentencia Mas.

Per descomptat, l’entitat també necessita recursos per ampliar la seva tasca, i més ara que han vist com s’han rebaixat els ajuts, les subvencions i les donacions. Qui vulgui donar un cop de mà i col·laborar amb Nens de la Llauna pot fer-ho, entre altres, a través de plataformes com Mi grano de arena i Teaming. Com diu l’Amador, “és un camí difícil i complicat”, però iniciatives com la de Nens de la Llauna i el seu ‘Royaume des Enfants’ s’ho valen.