Moltes entitats, especialment les que duen a terme iniciatives d’àmbit internacional, aprofiten l’estiu per viatjar sobre el terreny i visitar els projectes que tenen en marxa als països on treballen. És el cas de l’Associació Catalunya-Líban (ACL), que el passat mes d’agost va enviar una delegació al país del Pròxim Orient per fer seguiment de com s’estan desenvolupant els diversos projectes en execució que hi té l’associació.

“La impressió general que ens vam endur dels projectes que s’estan fent al Líban ha estat molt bona, i m’agradaria destacar especialment el fort l’arrelament i implantació que tots ells tenen als territoris i localitats on s’estan executant”, assegura la Núria Calvo, membre de la delegació de l’ACL que va visitar diferents regions del país on tenen presència les iniciatives de l’entitat.

Barja, Nabatieh, Ansar i Halba van ser els destins on els representants de l’ACL van tenir l’oportunitat de veure in situ com evolucionen els projectes, majoritàriament de caràcter sociosanitari i cultural, que l’associació tira endavant.

La visita s’ha produït en un moment convuls per al Líban, immers en una profunda crisi política, social i econòmica que té múltiples arestes i ve de lluny, i s’ha agreujat pels efectes de la pandèmia. L’impacte de la recessió és creixent en la població libanesa, que té enormes dificultats per accedir als subministraments bàsics, a la sanitat o als seus estalvis, entre altres; en bona part per la corrupció de la classe dirigent i l’absoluta manca de polítiques públiques.

“Tothom amb qui hem parlat ens ha dit que no recorden el país en una situació pitjor que l’actual”, resumeix la Núria Calvo en conversa amb Xarxanet.

Seguiment dels projectes sota el guiatge del Socors Popular Libanès

En la visita al Líban, la delegació catalana ha comptat amb l’acompanyament del Socors Popular Libanès (SPL), una de les entitats locals sòcies de l’ACL, amb qui s’ha teixit una relació de col·laboració que es remunta anys enrere. Aquesta organització democràtica i popular acumula més de mig segle d’experiència en defensa dels drets humans al país.

Amb implantació i projectes arreu del Líban, Calvo destaca també que es tracta d’una entitat laica: “Això té molta importància perquè allà tot està estructurat entorn de la confessionalitat, la religió té molt de pes i ocupa moltes parcel·les de poder, i en aquest context és rellevant treballar amb una organització laica, que té un compromís inequívoc amb la defensa dels drets humans de totes les persones, sense importar la seva religió o procedència”.

La primera parada de la delegació va ser a la localitat de Barja, al sud de Beirut, on els representants de l’ACL van poder conèixer de primera mà les dones que han cursat tallers d’informàtica i confecció en el marc del projecte formatiu que es duu a terme a l’escola de l’SPL. Van poder comprovar els coneixements adquirits per les alumnes i veure algunes de les peces de roba que han elaborat.

Més enllà de les formacions, el programa inclou activitats lúdiques i esportives, així com una tasca de sensibilització sobre els drets de les dones. “Cerquem l’empoderament de les dones a través de la formació, destinada a adquirir habilitats ocupacionals”, suma Calvo.

A Ansar, una localitat situada al sud del país, l’ACL va visitar el centre sociosanitari de l’SPL, una mena de Centre d’Atenció Primària on es va reunir amb la direcció i l’equip mèdic del centre, així com amb l’Associació de Construcció per a la Solidaritat d’Atenció Social (ACSAS), també implicada en el projecte. Es va parlar de com avança la iniciativa i la tasca de sensibilització que s’hi fa, enfocada en qüestions com les mines antipersona, el dret de les persones amb diversitat funcional, les violències masclistes o els matrimonis forçats.

Sense deixar el sud del país, la següent aturada de la delegació va ser a Nabatieh, on es va apropar a l’hospital de la població, rehabilitat per l’SPL. Es tracta d’un equipament particularment important, històric a la regió, que en els darrers anys ha fet un salt qualitatiu i s’ha modernitzat, fet que ha permès ampliar el ventall de serveis que ofereix. La remodelació del quiròfan i la posada en marxa de les àrees de ginecologia i pediatria en són bon exemple.

A l’hospital de Nabatieh, la delegació catalana es va reunir amb persones de la direcció del centre, que van agrair l’impuls que ha suposat l’aportació de la cooperació catalana, que inclou l’ACL, però també la Fundació ACSAR i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

“Resistim per donar un servei de qualitat a la població”, va dir Mohamed Mehdi, president del consell administratiu del centre, a la trobada amb la delegació catalana. No és fàcil, atesa la situació de crisi que viu el país, com constata la Núria Calvo: “L’hospital està en perill per tots els problemes que hi ha al Líban, i és particularment important que el centre segueixi finançat per una entitat laica i així es garanteixi el dret universal a la salut de tota la població, es tracta de salvar aquests serveis amb vocació pública.

El viatge es va cloure a Halba, a la regió d’Akkar, amb la visita a un centre sociosanitari dedicat a atendre població refugiada, la majoria provinent de Síria, i persones en situació de vulnerabilitat de la zona. La delegació també va aturar-se a la Casa de la Música de l’SPL (Bayt El.Musiqa), que té com a objectiu fomentar la cohesió social i la inclusió a través de l’ensenyament musical a infants.

Calvo i la resta de l’expedició van poder gaudir d’una demostració del talent musical de les estudiants, que centren el seu aprenentatge en tres grans branques musicals: el folk libanès, la música clàssica àrab i occidental.

Fer valer els drets d’una població assotada per una greu crisi

Molts d’aquests projectes que ajuda a tirar endavant l’ACL s’emmarquen en l’accés al dret a la salut i s’enfoquen sempre amb una perspectiva de gènere, amb atenció especial al dret a la salut sexual i reproductiva, que avui continua sent un tema tabú al Liban, explica Calvo.

A banda, la sensibilització és una de les parts importants que està present a tots els projectes i defineix la tasca de l’ACL. “No és només una qüestió assistencial, sinó que donem molta rellevància a la presa de consciència i l’empoderament de les persones titulars de drets, i també de cara a augmentar el compromís de les administracions públiques i autoritats en el respecte als drets de la població”, destaca la membre de l’ACL, que posa especial èmfasi en el fet que els projectes arrelin allà on s’executin.

Tot plegat cobra més importància tenint en compte la situació de crisi que arrossega el Líban des de fa anys i que sembla cada cop més profunda, com han pogut copsar les membres de l’ACL. “Hi ha greus problemes amb la llum, amb talls constants; els serveis educatius i de salut estan molt deteriorats; hi ha desabastiment de medicaments, la contaminació és molt gran…”, enumera la Núria Calvo.

La corrupció de les elits i el buidatge de les polítiques públiques, entre altres, són un llast que no permet al país avançar i han abocat moltes famílies a una situació de pobresa, que s’ha accentuat per l’impacte de la Covid-19. “El que diuen moltes persones libaneses amb qui hem parlat és que allà l’Estat no existeix, no hi ha un mínim de serveis, com la recollida d’escombraries, per citar un exemple, és una situació crítica”, conclou Calvo.