Una campanya de finançament col·lectiu per fer possible el primer capítol de la sèrie documental ‘Desterrados’

“Aquest documental és una gran finestra perquè Europa i tot el món coneguin la veritable realitat dels territoris més vulnerables del Carib colombià”, exclama l’activista i política de Cartagena de Indias, Cynthia Amador, davant del Capitoli Nacional de Colòmbia. Amador forma part de l’equip que fa possible ‘Desterrados-Voces de resistencia’, una sèrie documental que exposa les vulneracions de drets que pateixen les comunitats afro-caribenyes al país i explora el profund impacte de la colonització. 

Darrere del documental hi ha la feina de la productora catalana ACATS i un equip de treball, capitanejat per Damià Puig i Cristina Gutiérrez, que ha invertit tres mesos d’intenses gravacions i més de cent setanta entrevistes per posar el focus en el desplaçament de les comunitats rurals i camperoles del Carib colombià, a través d’una anàlisi exhaustiva des dels temps colonials fins a l’actualitat. Un procés que, expliquen des del projecte, “posa en evidència que el major conflicte a Colòmbia és la terra”.

Ara, l’equip del projecte ha llançat una campanya de finançament col·lectiu a través de la plataforma Goteo.org per impulsar el primer episodi de la sèrie, titulat ‘Huella colonial’, i així “fer possible la realització del primer capítol i poder prescindir del capital privat de plataformes que condicionen els criteris i ficciona les realitats, deshumanitzant una denúncia i deixant-ho només com un entreteniment”.

El desterrament de les comunitats, eix vertebrador del documental

‘Desterrados-Voces de resistencia’ va més enllà d’una sèrie documental, “és un viatge al més profund de la història de Colòmbia i una crida a l’acció per la defensa de l’aigua, la terra i les comunitats afrodescendents de la zona”, expressen les impulsores del projecte. Ho fa de la mà de persones com la Cynthia Amador o l’Adil Meléndez, advocat colombià defensor dels drets humans i el medi ambient, amb més de dues dècades de lluita a l’esquena. 

Una denúncia que l’ha dut a assenyalar el funcionament de les companyies transnacionals i la seva corresponsabilitat en l’impacte mediambiental, el desterrament, el robatori de terres i la violència en comunitats ancestrals i rurals. “La desigualtat es fa evident quan empreses estrangeres desplacen comunitats senceres a la recerca dels seus beneficis econòmics, perpetuant una pràctica neocolonial. Per això, és hora de qüestionar l'impacte de les multinacionals europees i espanyoles en les comunitats desplaçades”, subratllen des del projecte.

Una d’aquestes empreses és Aigües de Barcelona (Agbar), que opera a la zona amb el nom d’Aguas de Cartagena (Acuacar) i és responsable de l’apropiació de recursos naturals com l’aigua sota el pretext del desenvolupament, dotant-se d’infraestructures d’alt valor a preu de saldo i abocant la població local al desemparament més absolut. 

Campanya de finançament col·lectiu per fer possible el primer episodi

Precisament, la denúncia de l’actuació d’Agbar marca el punt de partida del primer capítol de la sèrie, titulat ‘Huella colonial’. Aquest episodi inicial es proposa visibilitzar les denúncies dels líders i lideresses socials desterrats a causa de l’acció de les empreses multinacionals, com Agbar, “que destrueixen els ecosistemes naturals, maten, expropien i desterren les comunitats originàries, camperoles i afrodescendents als territoris del Carib colombià”.

Així ho resumia el Damià Puig en una entrevista recent amb Xarxanet: “El primer episodi es diu ‘Huella colonial’ i arranca amb Agbar. Comparem el colonialisme esclavista d’abans amb el neocolonialisme actual que condemna a les comunitats indígenes, rurals o afro-caribenyes a la indigència. Les empreses, narcotràfic i grans terratinents operen en perfecta sintonia per aconseguir el control dels recursos”.

Per fer-lo possible, el projecte té en marxa una campanya de micromecenatge, amb la qual volen recaptar un mínim de 15.500 euros, per tal de cobrir despeses essencials per a la realització del documental, com, entre altres, el muntatge i l’edició; la postproducció; l’animació; la comunicació i gestió de les xarxes socials; o les campanyes de sensibilització per crear consciència sobre les problemàtiques que aborda la sèrie. “El finançament col·lectiu és una forma de continuar treballant en xarxes de suport mutu i cooperació”, expressen.

Així, el documental és molt més que una peça audiovisual i s’enquadra en un marc de denúncia social per generar reflexió; per tant, és de vital importància que es pugui dur a terme amb total independència econòmica i resti lliure de mordaces i pressions comercials i ideològiques. “Volem que aquesta història arribi al màxim de públic possible, perquè creiem en el poder que té la narració oral a través de l’eina audiovisual, per provocar reflexió, debat i canvis significatius contra les estructures neocolonials”, reblen les impulsores del projecte.