El 2016, un estudi del Ministeri d’Acció Social de Burkina Faso va concloure que més de 10.000 infants i jovent vivien en situació de carrer al país. Les autoritats van traduir en xifres una de les problemàtiques més greus que afecta el país africà: l’elevat percentatge d’infants en situació d’exclusió social i vulnerabilitat, un fet que és aprofitat per les màfies d'esclavitud infantil que operen a la zona.

D’entre els 10.000 menors que viuen al ras al país, prop d’un miler es concentren a Bobo-Dioulasso, la capital econòmica i cultural del país. La ciutat, situada a l’oest de Burkina Faso, també és una cruïlla de camins, un terreny de pas cap a països limítrofs com Mali, la Costa d’Ivori o Ghana.

La situació dels infants és només una de les moltes dificultats que viu el país a la cua de tots els indicadors de pobresa i marcat per un difícil context socioeconòmic i demogràfic, al qual s’ha afegit la creixent amenaça del terrorisme jihadista. Tot plegat, en un país en què prop de la meitat dels 20 milions de persones que l’habiten són menors d’edat.

Font: @nousolfilms.

“Burkina és l’altra cara de la moneda del capitalisme, nosaltres a Catalunya i als països del nord som la cara, però no som conscients de fins a on pot arribar aquest sistema, que fa que aquí la gent hagi de viure amb 20 euros mensuals, és un sistema d’esclavitud, aquí el valor del treball és zero”, exposa el Joel López, director de NouSol ONG, que sol passar entre set i vuit mesos l’any a Burkina Faso.

NouSol és una entitat de Girona que desenvolupa projectes de cooperació internacional a tres continents. Tampoc perd de vista el que passa a Catalunya, on duu a terme projectes orientats a ajudar persones en situació de vulnerabilitat, a més de fer una tasca de sensibilització per apropar altres realitats i generar debat i mobilització social.

Un projecte per donar a una nova vida al Centre Tié

Des del 2018 està present a Bobo-Dioulasso, on l’ONG gironina va arribar de la mà d’un educador social togolès-francès que feia molts anys que treballava a la ciutat ajudant a menors a sortir del pou de la delinqüència. A través d’ell van conèixer l’Associació Tié, una entitat local que disposa d’un gran centre d’acollida per a infants i joves a la ciutat.

“Quan arribem nosaltres, el centre estava gairebé aturat del tot, l’associació no tenia diners per pagar l’electricitat, l’aigua i la benzina dels vehicles; la nostra missió era dinamitzar aquests recursos per tornar a fer-lo funcionar i acollir infants i jovent”, detalla el Joel López.

Així va néixer el projecte Centre de dia i d’urgència per a infants i joves en situació de carrer de Bobo-Dioulasso, que NouSol ha reactivat amb l’Associació Tié. El centre acull menors sense llar i els ofereix un lloc segur on resguardar-se durant el dia, atenció sanitària i suport emocional, un espai d’higiene personal i de neteja de roba, a banda que se’ls anima a participar en diferents activitats lúdico-educatives, artístiques, esportives i d’esbarjo organitzades al centre.

Font: @nousolfilms.

Un equip d’educadors i integradors socials, professionals i voluntaris, s’encarrega de vetllar perquè l’espai funcioni i els infants i jovent gaudeixin de l’atenció que necessiten i tinguin un refugi que els allunyi del carrer.

La implicació de NouSol en el projecte és total i la seva presència a Bobo-Dioulasso, continuada. “La nostra particularitat és que estem sobre el terreny, no som una organització que envia fons i realitza visites periòdiques, treballem i estem aquí, fent la feina amb la contrapart local per pal·liar aquest problema tan greu dels infants en situació de carrer”, apunta el Joel.

Milers d’infants abocats a viure al carrer

Les raons que aboquen aquests infants a malviure al carrer són diverses. El cooperant explica que la situació de les famílies és tan precària que no es poden fer càrrec del manteniment bàsic dels seus infants. “Les condicions sanitàries han millorat i la mortalitat infantil s’ha reduït, això fa que les famílies tinguin més fills, als quals no poden donar-los menjar, ni portar-los a l’escola, no els arriba per a res”, assegura.

Aquests infants tenen la pressió de les seves famílies, que els envien al carrer a pidolar o vendre qualsevol, a buscar-se la vida com puguin. De mica en mica, queden en situació de carrer i, com que no poden portar diners a casa, no hi tornen. “La vergonya de sentir que no són útils per a la seva família fa que quedin desemparats al carrer, s’enganxin a les drogues i quedin exposats a tota mena de vulneracions de drets i abusos”, diu en Joel, que assenyala que aquest és el perfil més comú -però no l’únic- dels infants que acaben al centre.

A banda, l’estigma social envers aquests infants també fa que caiguin en un pou del qual és molt difícil sortir: “Se’ls tracta com a lladres, ganduls, ningú els toca, ningú els fa cas, se’ls considera l’última merda de la societat i això provoca que desenvolupin greus problemes psicològics i la seva salut mental quedi molt tocada”, afegeix el director de NouSol.

Font: @nousolfilms.

I és que, des de l’ONG admeten que no és fàcil tornar a encarrilar els infants que han quedat exposats a la vida al carrer, una situació dolorosa i que deixa greus seqüeles. “La majoria es queda de sobte sense referents, ja no tenen límits i són lliures, no tenen horaris i poden fer el que vulguin, i això fa que després els costi molt adaptar-se de nou a les normes de l’escola, per exemple, i tornar a la societat”, afirma el Joel.

Procés de cerca i identificació

Són els propis membres de l’ONG qui identifiquen els menors, en batudes diürnes i nocturnes, i els animen a anar al centre. “Sortim un dia i dues nits cada setmana, tenim localitzats els punts de la ciutat on dormen i pidolen els infants, som l’única organització de la regió que ho fa”, subratlla el Joel.

Una de les tasques més importants en aquest procés és identificar els infants que troben al carrer i arriben al centre, els hi fan una fotografia i recullen les seves dades. Des de NouSol destaquen la importància de saber qui és l’infant per tenir-ne referències, esbrinar si la família o la policia el busca.

A més d’identificar-los, l’ONG els fa una sèrie de preguntes -que van consensuar amb una advocada especialista en drets humans- per saber conèixer l’estat dels drets fonamentals dels infants i quina mena d’abusos han patit, entre altres. Amb la informació, omplen una base de dades, que comparteixen amb altres organitzacions que treballen a la zona, i que serveix per generar estadístiques, veure l’evolució de la situació.

“Els infants desconfien al principi i no és fàcil, però quan ens coneixen i, a mesura que visiten el centre, establim lligams de confiança i obtenim informació verídica sobre ells i la situació que els ha dut al carrer”.

A banda, les activitats que desenvolupen al centre, especialment les artístiques com la música, la fotografia i la dansa, són una porta oberta perquè s’expressin amb més llibertat. “El que fem amb aquestes activitats és intentar que projectin el seu futur, aquests infants viuen al dia, amb l’única preocupació de trobar menjar i un lloc on dormir, i amb les arts volem que facin aquest treball de projecció: què volen fer, què volen ser, com s’imaginen en el futur…”

Font: @nousolfilms.

Objectiu: retornar efectiu dels infants amb les seves famílies

Tot plegat és molt necessari per assolir l’objectiu final de la tasca de NouSol: retornar-los a casa seva amb les seves famílies i assolir la seva plena inclusió social.

Aconseguir-ho no és fàcil, reconeixen, i de vegades pot resultat frustrant. “En els anys que estem fent el projecte hem vist moltíssims casos d’infants que retornem a les seves famílies i al cap d’un temps tornen a viure al carrer, i és clar, cada cop que passa això, després de mesos i mesos de feina, ho sentim com un gran fracàs”, reconeix el Joel.

Arran d’aquesta experiència, NouSol va posar en marxa l’any passat un programa de reinserció familiar en què intenten ajudar econòmicament, donar tot el suport possible i empoderar les famílies d’aquests infants perquè el retorn sigui un èxit. La idea és retornar una desena d’infants cada any, posant al davant l’efectivitat respecte a la quantitat.

Malgrat tot, també hi ha molts casos d’èxit, com el del Theophile Palenfo, un noi que va ser un infant de carrer durant molts anys, va ser usuari del centre, va aconseguir rehabilitar-se i avui és una peça clau en l’engranatge del centre gestionat per l’Associació Tié i NouSol.

Font: @nousolfilms.

La seva tasca és molt important, expliquen, atès que coneix el carrer i té bon feeling amb els infants que es troben en aquesta situació. “Ell és un d’ells i pot moure’s lliurement per les zones en què es mouen els infants, que sovint són perilloses, a banda que és un model per a tots ells, per això és l’educador referent del projecte i valorem moltíssim la feina que fa”, convé el Joel.

Una federació d’entitats per a la protecció de la infància

Tanmateix, NouSol vol anar més enllà del projecte del centre i per això ha desenvolupat un mapa de recursos locals que treballen per la protecció de nens, nenes, adolescents i jovent en situació de vulnerabilitat que els ha permès conèixer a fons el teixit associatiu de la Bobo-Dioulasso i crear sinergies.

Tot plegat ha germinat en una federació d’una desena d’entitats dedicades a la protecció de la infància que treballarà intensament per anar a buscar recursos, finançament i arribar a altes esferes. “Estem contents perquè les organitzacions que l’integren són molt potents i tenen moltes ganes; la idea és crear xarxa perquè la problemàtica és tan bèstia que si no ho treballem en conjunt, no hi ha res a fer”, conclou el Joel.