Valentina Campomori: “El voluntariat ha trencat l’aïllament generant aprenentatges i intercanvis culturals”

Com han canviat els voluntariats internacionals arran la Covid-19?

L’esclat i l’evolució desfavorable de la pandèmia va afectar dràsticament el número i el format dels projectes que solem oferir, sobretot els camps de treball internacionals de curta durada.  La majoria de projectes es van veure cancel·lats, i els pocs que es van poder dur a terme es van adaptar per respectar els constants canvis de protocols i restriccions, i poder garantir-ne la seguretat.

Com es van desenvolupar els projectes en territori català?

A Catalunya només se’n van poder dur a terme una part dels programats, però es va limitar la participació a joves locals. Es va intentar mantenir la vessant ‘internacional’ amb algunes activitats i proposant l’anglès com a llengua vehicular.

I en l’àmbit internacional?

Algunes entitats van tancar directament programes, altres van oferir només activitats locals o van haver de limitar la participació a nacionalitats concretes, i d’altres també van adaptar condicions i activitats segons la situació epidemiològica i els protocols de cada país.

Va ser tot molt complicat i amb molts canvis d’últim moment, però des de la coordinadora d’organitzadors de camps de treball internacionals de Catalunya (COCAT) vam decidir deixar la porta oberta, i acompanyar els/les joves que volguessin marxar a l’estranger, quan i a on fos possible. Finalment, vam poder enviar 92 joves, sobretot a països europeus (propers com França i Portugal). Ho van agrair moltíssim, i van gaudir molt de l’experiència tot i les complicacions. 

Quines han estat les principals modificacions que es van experimentar als projectes presencials?

En general, es van reduir el número de voluntàries i nacionalitats de les participants i es van modificar les condicions dels allotjaments, espais i tasques, amb canvis d’ubicacions i l’augment de les activitats a l’aire lliure i en grups més reduïts.

D’altra banda, es va perdre el contacte amb la comunitat local, limitant-lo al mínim imprescindible, i les entitats van haver d’invertir més recursos , tant humans com econòmics, per reduir ratios, augmentar control i seguiment i comprar materials de protecció, entre d’altres.

S’han creat nous projectes arran la pandèmia?

Com alternativa, enmig del confinament general i fruit de la resiliència i iniciativa d’algunes entitats sòcies estrangeres, es va donar forma i vida a un nou tipus de projectes: els ‘workcamps virtuals’. Amb  el lema ‘Volunteer from home!# Flatten the Curve Explore New Turf!’ i l’objectiu de trencar l’aïllament i seguir connectant joves de diferents indrets, apropant-los a l’intercanvi intercultural, es van promoure activitats ‘online’ de diferents tipus, a les quals el jovent va poder participar de forma  telemàtica des de casa.

En què consisteixen aquests ‘workcamps virtuals’?

Depenent del projecte, en aquest format els participants es connecten un temps determinat (30 minuts/1 hora aproximadament cada dia, o en dies concrets marcats) en el qual els organitzadors proposen tant dinàmiques de coneixement com activitats individuals o de grup.

Hi va haver molts tipus de propostes: intercanvis lingüístics, presentació i exploració de cultures, sessions de llenguatge de signes, traducció en diferents idiomes de documents informatius per refugiats, tallers i intercanvi de receptes de cuina, exercicis de relaxació i mindfullness per combatre l’estrès post pandèmia, activitats físiques/fitness, debats sobre mediambiental i sostenibilitat... Per a tots els gustos.

Com han ajudat aquestes experiències a les persones voluntàries que han participat?

Evidentment, no poden ser experiències tan plenes i enriquidores com els camps presencials, però van ser (i poden seguir sent) un recurs molt útil i creatiu per trencar l’aïllament i fer viure al jovent un procés d’aprenentatge, intercanvi cultural  i de diversió compartida molt interessant, quan no sigui possible fer-ho de manera presencial. 

Des de COCAT encara no hem organitzat directament cap ‘virtual workcamp’, però vam fer, i seguim fent, difusió i acompanyament dels que es van oferint a la nostra plataforma. A dia d’avui, hem facilitat la participació d’uns/es 18 voluntaris/àries per part nostra.

Quins elements han estat clau perquè funcionessin?

El treball en xarxa i l’esforç de les entitats i dels col·laboradors que van organitzar aquests projectes, de manera totalment voluntària i gratuïta. A més, les ganes del jovent de sortir de la rutina, connectar-se i compartir, han donat molt bona resposta a la iniciativa i van acabar fent d’aquestes iniciatives tot un èxit.

Heu pogut aprendre alguna cosa al respecte o podeu treure alguna conclusió positiva?

Hem aprés moltes coses d’aquesta situació que estem vivint, bones i menys bones, però ens quedem amb les bones, evidentment. A nivell tècnic hem aprés moltes eines i recursos per treballar connectades, facilitar dinàmiques de grup i oferir diferents tipus d’activitats tot i les distàncies. L’interès del jovent, tant per projectes virtuals com presencials, es manté viu i ens sembla que fins i tot s’estigui valorant més la importància del voluntariat, i que es tingui cada cop més ganes de fer aquest tipus d’experiència.

A més, en general, la situació que estem vivint amb tantes complicacions, distàncies i incerteses pel futur, ens ha portat a tots i totes a reflexionar sobre la necessitat d’un canvi i una adaptació estructural, d’una mirada més atenta a la dimensió local i a la sostenibilitat, i sobre la importància del treball en equip. Cada cop està mes clar que, fer pinya i col·laborar permet enfrontar els problemes de manera més lleugera i eficient. Ens quedem amb això, i esperem sigui possible aprofitar aquesta empenta i donar totes les oportunitats possibles.

Com es plantegen els voluntariats d’enguany?

Tot i sent encara la situació força complicada i incerta, esperem que vagi millorant de cara a l’estiu. Mentrestant, seguim treballant amb tots els partners locals i estrangers, per poder oferir el màxim de projectes internacionals presencials possibles, tant a Catalunya com a l’estranger. Esperem poder tenir aviat les propostes concretes dels programes d’estiu i poder obrir inscripcions a mitjans de març.

Evidentment, seguirem pendents de l’evolució de la situació, actualitzant informacions i protocols quan sigui necessari. Mentrestant, animem a tothom a fer un cop d’ull a les propostes de camps virtuals a la plataforma padlet.