Sempre es destaca el robust teixit associatiu català com un dels tresors més preuats del país que cal preservar i potenciar. Nogensmenys, al llarg de les darreres dècades, el tercer sector social ha emergit com una de les palenques de la construcció i defensa de l’estat del benestar en un context que no sempre ha estat falaguer.

El voluntariat és una part essencial d’aquest teixit i expressa els nostres millors valors. Motor de canvi i de transformació social, té un impacte molt rellevant i positiu en el nostre entorn, alhora que contribueix decisivament a la millora de les condicions de vida de les persones i impulsa l’avenç social.

Així, no exagerem si afirmem que Catalunya, en part, s’ha bastit gràcies al voluntariat. De la mateixa manera, no hi ha dubte que l’acció voluntària reverteix molt positivament en les mateixes persones voluntàries. Empoderament, creixement personal o formació, entre moltes altres, són algunes de les capacitats i competències que aporta la tasca voluntària a la persona que la duu a terme.

En aquest sentit, els beneficis que proporciona el voluntariat van molt més enllà de l’acció voluntària concreta. Així ho entenen al Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI), que des del 1982 treballa per promoure el voluntariat internacional i l’educació per la pau com a eines de transformació social.

“Sempre intentem incentivar que l’experiència de voluntariat no quedi només en el camp de treball, sinó que després es pugui acabar vinculant amb la nostra entitat, amb altres moviments socials i amb l’activisme; creiem que és un camí que no ha de ser de consum puntual, sinó de seguiment”, explica la Clara Barniol, qui treballa en participació i l'organització de les formacions de l’entitat.

Per això, quan finalitza l’acció voluntària, des de l’organització es fa un seguiment de la persona que hi ha pres part per explorar quin camí vol continuar transitant en aquest àmbit.

Una experiència de voluntariat que demana adaptabilitat i consciència

El voluntariat internacional té les seves singularitats, sobretot pel fet que la persona s’endinsa en una realitat diferent de la seva. Fer-se a un altre país reclama estar oberta al canvi i incorporar altres maneres de funcionar, sense voler imposar-ne una de pròpia, així com ser una persona adaptativa, flexible, oberta de mires i conscient d’on vens i de l’impacte que pot provocar actuar d’una manera o una altra.

La Fundación Comparte és una entitat amb més de vint anys d’experiència treballant pel desenvolupament de l’educació a l’Amèrica Llatina, on té presència a cinc països. L’ONG ofereix experiències de voluntariat tant per ajudar des de la seu que té a Barcelona i col·laborar en l’organització d’esdeveniments i actes, com per viatjar als projectes que té en marxa al continent americà.

“Busquem persones que, més que formació, tinguin valors com el compromís, l'empatia, la tolerància i la flexibilitat i que tinguin inquietuds pel que fa als drets, la justícia social, per això penso que potser no qualsevol persona està preparada per fer un voluntariat internacional”, assenyala la Nuria Cantó, responsable de voluntariat de la fundació.

I, com destaquen des del SCI, “anar-hi despullat d’aquesta mirada, que nosaltres volem tallar en sec, que respon al mite del ‘salvador blanc”, diu Barniol, qui afegeix que a un voluntariat internacional s’hi ha d’anar “amb els ulls ben oberts i amb una actitud receptiva per a tot allò que et puguin demanar, no s’hi va tant a fer, sinó a observar i estar disponible”.

Tot plegat es treballa en el procés de formació que duen a terme les persones voluntàries i que inclou diverses fases. En el cas del SCI, es planteja a partir d’eines de l’educació no formal, això és, mitjançant dinàmiques participatives i vivencials, que permeten un procés d’aprenentatge a través de debats entre les participants, la introspecció personal, la reflexió i l’intercanvi.

“Fem diverses activitats amb les persones voluntàries per descobrir quin és el seu paper com a persones blanques europees, que viuen aquí, per tal de ser conscients dels mateixos privilegis, alhora que es treballen temes com la interculturalitat, la gestió del conflicte, la desigualtat i la mirada crítica, entre altres”, exposa la Clara Barniol.

A banda, es promou la reflexió sobre què entén la persona per voluntariat i de quina manera s’enfoca des del SCI com una eina de transformació social. Perquè la realitat és que no tothom, d’entrada, està preparada per desenvolupar l’acció voluntària. Es necessiten una sèrie d’actituds, que no totes les persones porten inherents a si mateixes, i tenen molt a veure amb aspectes com la consciència des del coneixement d'una mateixa i la capacitat d’interrelació amb altres persones, entre altres.

Des del SCI detallen que hi ha una sèrie de competències bàsiques que cerquen en les persones voluntàries, com l’autoconeixement, l’obertura al canvi, la comprensió del context i la diversitat o la gestió del conflicte, per citar-ne algunes. I els processos de formació es plantegen precisament per treballar-les.

“No és que s’hagin d’acabar adquirint les competències, sinó que es mobilitzen”, apunta Barniols, qui suma que “la intenció de les formacions és que es despertin aquestes competències, que acabaran generant un creixement de la persona i s’aniran treballant al llarg de la vida i, és clar, a l’acció voluntària”.

En el cas de la Fundación Comparte, Cantó assegura que no tenen “un perfil definit” pel que fa a la persona voluntària i explica que la majoria de les persones que volen fer un voluntariat amb l’ONG “són estudiants, que arriben gràcies a convenis que tenim amb les universitats i màsters, que estudien temes socials i de desenvolupament i cooperació”.

Per a la persona que participa d’un voluntariat, això suposa un aprenentatge i un desenvolupament personal, que també s’acabarà revertint en benefici de l’acció voluntària. “Són experiències que transcendeixen l’acció voluntària concreta i formen part d’un creixement de la persona, però que nosaltres també volem que acabi jugant a favor d’un canvi més global i social”, reitera la membre de l’equip tècnic del SCI.

Hi estan d’acord des de Comparte, on tenen clar que “tot allò que s'aprèn i les competències que es mobilitzen van més enllà de l'acció voluntària puntual i també és un aprenentatge per a la seva vida diària i àmbits com el laboral”, suma Cantó.

De fet, així ho han manifestat sempre les persones que s’han enrolat en un voluntariat a la fundació. “Les persones que l'han dut a terme ens diuen que és una experiència molt profitosa i valoren treballar competències com el treball en equip, així com la flexibilitat i llibertat que sempre oferim perquè expressin les seves idees, facin crítica constructiva i exposin les seves inquietuds, així com la integració a l'equip que formem a la fundació”, afirma la Nuria Cantó.

Un catàleg (i un repte) per reconèixer i impulsar l’acció voluntària

Per tot plegat, avançar en el reconeixement social i institucional del voluntariat és un camí que cal continuar recorrent sense retrocedir ni un pam. Per potenciar el valor del voluntariat i reivindicar-lo com a font d’aprenentatge al llarg de la vida, des de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya han impulsat l’elaboració d’un catàleg de competències de l’acció voluntària.

L’objectiu del document, que ja té una versió preliminar i s’ha treballat amb entitats, escoles de formació i persones voluntàries, és agrupar, identificar, descriure i desenvolupar el conjunt de competències i meta-competències que es posen en joc a l’hora de desenvolupar l’acció voluntària o de formar-se per a dur-la a terme. D’aquesta manera, també es volen obrir noves vies de promoció i foment del voluntariat.

Des del SCI han participat en aquest procés i admeten que està sent “tot un repte”, tant pel que fa a la part formal com tècnica, pel canvi de dinàmiques i enfocaments que implica, molt més centrats en la persona. “Alhora que és una opció interessant, també és un repte perquè és un canvi de paradigma i, per exemple, suposa adaptar les formacions a aquesta nova perspectiva”, raona Barniol.

Amb tot, expliquen que allò que plasma el catàleg “són aspectes i competències que, en realitat, ja estàvem treballant des de l’entitat, malgrat que no les havíem formalitzat” i consideren interessant el fet de centrar la formació en la persona i que aquesta “pugui prendre consciència per anar-se desenvolupant en la seva vida i en l’acció voluntària que estigui duent a terme”.

L’entitat espera continuar explorant aquest camí i acabar de definir com posar-lo en marxa. El procés d’elaboració del catàleg, que es va iniciar la primavera del 2021, segueix el seu curs i encara té etapes per cremar. Ara tot just s’ha tancat el procés participatiu per escoltar la veu de les entitats i persones voluntàries i aprovar la versió definitiva del catàleg en els pròxims mesos.

L’opinió de la responsable de voluntariat de la Fundación Comparte sobre el document preliminar també és positiva: “És una iniciativa que ens sembla molt interessant, creiem que pot ser una eina molt útil tant per a les persones que es plantegen fer un voluntariat com per les entitats que n'oferim”.

En qualsevol cas, tot el que sigui avançar en el reconeixement de l’acció voluntària com una tasca necessària per caminar cap a una societat més inclusiva, crítica oberta i tolerant, és una bona notícia. “Hem de continuar visibilitzant molt més el voluntariat i tot el que significa perquè no tot acabi en el món professional, i aquest reconeixement d’acord amb les competències pot ser un pas endavant”, conclou la Clara Barniol.