L’actual crisi sanitària ha portat al límit milers de famílies, amb una situació de màxima vulnerabilitat a les seves llars. Silvia Abadia, coportaveu del Sindicat de Llogateres, alerta que s’ha d’evitar una crisi com la que es va viure al 2008.

“El que vam patir al 2008 va precaritzar el dret a l’habitatge i milers de llars van passar a les mans dels bancs. Es van donar facilitats a inversors estrangers i es va modificar la llei d’arrendaments urbans que va restar drets als llogaters i llogateres, donant molts beneficis a les grans empreses”.

“Els contractes de lloguers van passar de 3 a 6 anys i el mercat mobiliari va tornar-se més volàtil. En els darrers 10 anys s’ha generat una bombolla immobiliària amb un augment del lloguer del 40%, fet que ha provocat que milers de famílies a l’estat d’espanyol en qüestió de 5 anys s’han vist ofegades per aquesta carrega econòmica”, remarca Abadia.

Arran de la crisi de la Covid-19, l’economia de l’Estat s’ha paralitzat i ha afectat sobretot les famílies més vulnerables. “Si l’economia productiva s’atura, no té cap mena de sentit que l’economia rentista i el sector financer vinculat amb l’àmbit immobiliari segueixi creixent”, alerta Abadia.

Per aquest motiu, el Sindicat de Llogateres ha elaborat un llistat de 10 mesures perquè el govern actuï de forma immediata i converteixi aquestes demandes en normes legals i polítiques i d’aquesta manera s’estableixin unes bases de canvi de rumb en la història de la política d’habitatge a l’Estat espanyol.

El Síndic ha presentat les mesures a la Comissió de Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés de Diputats, amb propostes conjunturals i propostes estructurals.

1. Suspensió i reducció dels lloguers per a les famílies afectades per la pandèmia.

Es demana que les persones arrendatàries acceptin la disminució de les rendes sense prioritzar el cobrament d’imports inflacionats amb ajudes. “Demanem que es suspenguin fins que no es surti de l’estat d’alarma o no s’estabilitzi la situació econòmica. A més, si es redueixen els lloguers a la meitat moltes famílies podrien fer front a aquest cost”, apunta Abadia.

2. Conversió d’habitatges desviats al mercat turístic al parc d’habitatges de lloguer estables i assequibles.

Es reclama que els Habitatges d’Ús Turístic (VUT) entrin en les bosses municipals de lloguer estable per eliminar el lloguer volàtil. Es vol implantar a través de mesures positives com les ajudes i mesures coercitives com augmentar impostos al lloguer turístic o de temporada, i penalitzar l’habitatge buit.

3. Informació i transparència per a poder desenvolupar política pública.

El Síndic assegura que és fonamental afinar el coneixement del parc d’habitatge existent. L’organització ho vol fer mitjançant el dipòsit de fiances i de la fiscalitat, obligant a declarar el lloguer, però també amb una estadística periòdica sobre lloguers per part de l’INE.

Degut a que les dades actuals estan controlades per portals immobiliaris privats amb interessos econòmics, es demana una estadística oficial i pública sobre preus, forquilles, composició social de l'inquilinat i perfil de la persona arrendadora.

4. Fiscalitat.

Es reclama una regulació del mercat a través d’una fiscalitat rigorosa, així com la declaració de les activitats empresarials d’aquest àmbit i que es tributi com a tal.

5. Regular i estabilitzar la realitat del lloguer.

El síndic demana estabilitat a la relació arrendatària, seguretat de tinença per a la persona arrendatària i seguretat de cobrament per a la persona arrendadora amb les següents mesures:

• Contractes de 12 anys per als i les grans propietàries i de 6 anys per als i les petites.
• Evitar les expulsions injustificades amb la renovació del contracte de lloguer automàtica, tret que la persona inquilina incompleixi les seves obligacions, o que la persona arrendadora necessiti l’habitatge per a ús propi o familiar, o que hagi de vendre l’habitatge, sempre amb dret de tanteig i retracte.
• Regulació dels preus a la baixa amb sistemes que impedeixin l’asfíxia de les llars que porten anys aguantant un preu molt elevat.
• Dret de representació, de mediació i de negociació col·lectiva de les organitzacions inquilines.

6. Habitatge buit.

S’exigeixen polítiques que mobilitzin l’habitatge buit, per sancionar aquest tipus d’habitatge i mobilitzar-lo cap al mercat lliure i el mercat de lloguer assequible mitjançant l’Estat.

7. HPO indefinida i de lloguer.

Es demana al sector privat corresponsabilitat en la línia del Decret 17/2019 de la Generalitat de Catalunya, una regulació perquè qualsevol obra nova o de gran rehabilitació hagi d’incorporar un percentatge alt de VPO indefinida de lloguer, com a Euskadi i Catalunya.

8. SAREB.

Es reclama mobilitzar tot l’habitatge de la SAREB i els seus fons d’inversió per a ampliar el parc d’habitatge públic i habitatge social.

9. SOCIMIs i fons d’inversió.

Es pretén eliminar els vehicles d’especulació immobiliària com les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Inmobiliaria (SOCIMIs), i destinar la seva cartera de pisos a augmentar el parc protegit d’habitatge. D’aquesta manera i de forma més immediata també es demana suprimir els privilegis i les exempcions fiscals a les SOCIMIS, vises daurades, fons d’inversió i societats patrimonials.

10. Modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) en matèria d’arrendament.

Amb la modificació d’aquesta llei es volen prendre les següents mesures:

• Prohibir els desnonaments per incapacitat de pagament de la renda o de finalització de contracte. El síndic proposa permetre a la persona inquilina oposar-se a les clàusules abusives existents en el seu contracte, així com acollir-se a manera d’excepció de contracte no complert o no complert adequadament.
• Permetre l’exercici d’accions col·lectives en defensa dels drets de les persones inquilines.
• Afavorir els sistemes alternatius de litigis, on els sindicats puguin formar part d’aquests, evitant la sobrecàrrega dels tribunals i afavorint que els petits litigis d’escassa quantia puguin resoldre’s de manera ràpida i econòmica.
• Modificació de l’article 441.*1ter.5 de suspensió del procediment fins que els serveis socials acreditin que les persones que es troben en situació de vulnerabilitat accedeixin a un habitatge.